Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "eus" in all thematic areas
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca autobús, n m
- ca bus, n m sin. compl.
- es autobús, n m
- es bus, n m
- fr autobus, n m
- fr bus, n m
- en bus, n
- en omnibus, n
- de Autobus, n m
- de Bus, n m
<Turisme > Transports>
Definition
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca autobús, n m
- ca bus, n m sin. compl.
- es autobús
- es bus
- fr autobus
- fr bus
- en bus
- en omnibus
<Trànsit > Vehicle > Tipologia>
Definition
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.
- ca autocar, n m
- es autocar, n m
- fr autocar, n m
- it autobus, n m
- it autobus da turismo, n m
- it autobus extraurbano, n m
- it pullman, n m
- en bus, n
- en coach, n
<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Vehicles de gran capacitat>, <Mobilitat sostenible > Z. Fitxes il·lustrades>
Definition
Note
- 1. En determinades configuracions, els autocars poden ser més llargs (és el cas dels autocars articulats, que consten de dues unitats enganxades i articulades entre si, i dels autocars amb remolc) o poden tenir un segon pis suplementari, al qual s'accedeix per una escala (són els autocars de dos pisos).
- 2. En un ús menys tècnic, sovint es denominen autobusos tant els autobusos pròpiament dits com els autocars. En canvi, en un ús més precís, es considera que, a diferència dels autocars, els autobusos tenen places tant per a anar assegut com per a anar dret i ofereixen un accés més fàcil i un nivell de confort general més baix, ja que s'utilitzen bàsicament en trajectes urbans.
- 3. Autocars i autobusos són els més grans de la sèrie de vehicles autopropulsats de transport col·lectiu que circulen per carrers i carreteres, de la qual també formen part midibusos, minibusos i microbusos.
<Peix. Marisc > Producte elaborat>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca babó, n m
- ca berles, n f pl
- ca bo, n m
- ca coral, n m
- ca corall, n m
- ca gallonet, n m
- ca gemmes, n f pl
- ca lletons, n m pl
- ca lleumes, n f pl
- ca moll, n m
- ca molla, n f
- ca molleta, n f
- ca monjos, n m pl
- ca ouades, n f pl
- ca ouets, n m pl
- ca ous, n m pl
- ca perles, n f pl
- ca polpa, n f
- ca raïms, n m pl
- ca rovells, n m pl
- ca tires, n f pl
<Peix. Marisc > Producte elaborat>
Definition
Note
- Totes aquestes denominacions catalanes són formes documentades en diferents indrets de la costa catalana.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balena franca atlàntica, n f
- ca balena basca, n f sin. compl.
- ca balena dels bascos, n f sin. compl.
- ca balena dels bascs, n f sin. compl.
- ca balena franca, n f sin. compl.
- ca balena franca comuna, n f sin. compl.
- nc Eubalaena glacialis
- auct (Müller 1776)
- cod EUG
- es ballena franca
- fr baleine de Biscaye
- en northern right whale
<Mamífers marins > Cetacis > Misticets > Balènids>
<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balena franca atlàntica, n f
- ca balena basca, n f sin. compl.
- ca balena dels bascos, n f sin. compl.
- ca balena dels bascs, n f sin. compl.
- ca balena franca, n f sin. compl.
- ca balena franca comuna, n f sin. compl.
- nc Eubalaena glacialis
- auct (Müller 1776)
- cod EUG
- es ballena franca
- fr baleine de Biscaye
- en northern right whale
<Mamífers marins > Cetacis > Misticets > Balènids>
<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balena franca comuna, n f
- ca balena franca del sud, n f sin. compl.
- nc Eubalaena australis
- auct Desmoilins 1822
- cod EUA
- es ballena franca austral
- fr baleine australe
- en southern right whale
<Mamífers marins > Cetacis > Misticets > Balènids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balena franca comuna, n f
- ca balena franca del sud, n f sin. compl.
- nc Eubalaena australis
- auct Desmoilins 1822
- cod EUA
- es ballena franca austral
- fr baleine australe
- en southern right whale
<Mamífers marins > Cetacis > Misticets > Balènids>
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca banc de veus, n m
- es banco de voces
- fr banque de voix
- en voice bank
- en voiceover bank
<Brànding > Brànding verbal > Brànding sonor>
Definition
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>
- ca benefici per acció, n m
- ca BPA, n m sigla
- es beneficio por acción
- es BPA sigla
- fr bénéfice par action
- fr BPA sigla
- en earnings per share
- en EPS sigla
<Mercats financers > Anàlisi d'actius i emissors>
