La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca nukak
- ca guaviare sin. compl.
- ca macú sin. compl.
- ca macú del guaviare sin. compl.
- ca macusa sin. compl.
- ca maczsa sin. compl.
- ca natuak sin. compl.
- ca nukak makú sin. compl.
- cod nukak
- ar نوكاكية
- cy Nukak
- cy Guaviare sin. compl.
- cy Macú sin. compl.
- cy Macú del guaviare sin. compl.
- cy Macusa sin. compl.
- cy Maczsa sin. compl.
- cy Natuak sin. compl.
- cy Nukak makú sin. compl.
- de Nukak
- de Guaviare sin. compl.
- de Macú sin. compl.
- de Macusa sin. compl.
- de Maczsa sin. compl.
- de Natuak sin. compl.
- de Nukak Makú sin. compl.
- de Wawiare Makú sin. compl.
- en Nukak
- en Guaviare sin. compl.
- en Macú sin. compl.
- en Macusa sin. compl.
- en Maczsa sin. compl.
- en Natuak sin. compl.
- en Nukak Makú sin. compl.
- es nukak
- es guaviare sin. compl.
- es macú sin. compl.
- es macú del guaviare sin. compl.
- es macusa sin. compl.
- es maczsa sin. compl.
- es natuak sin. compl.
- es nukak makú sin. compl.
- eu nukakera
- eu guaviare sin. compl.
- eu macú sin. compl.
- eu macú del guaviare sin. compl.
- eu macusa sin. compl.
- eu macza sin. compl.
- eu natuak sin. compl.
- eu nukak makú sin. compl.
- fr nukak
- fr guaviare sin. compl.
- fr macú sin. compl.
- fr macú del guaviare sin. compl.
- fr macusa sin. compl.
- fr maczsa sin. compl.
- fr natuak sin. compl.
- fr nukak makú sin. compl.
- gl nukak
- gl guaviare sin. compl.
- gl macú sin. compl.
- gl macú do guaviare sin. compl.
- gl macusa sin. compl.
- gl maczsa sin. compl.
- gl natuak sin. compl.
- gl nukak makú sin. compl.
- it nukak
- it guaviare sin. compl.
- it macú sin. compl.
- it macú del guaviare sin. compl.
- it macusa sin. compl.
- it maczsa sin. compl.
- it natuak sin. compl.
- it nukak makú sin. compl.
- ja ヌカック語
- ja マク語 sin. compl.
- ja ヌカック・マク語 sin. compl.
- nl Nukak
- nl Guaviare sin. compl.
- nl Macú sin. compl.
- nl Macú del Guaviare sin. compl.
- nl Macusa sin. compl.
- nl Maczsa sin. compl.
- nl Natuak sin. compl.
- nl Nukak Makú sin. compl.
- pt nukak
- pt guaviare sin. compl.
- pt macú sin. compl.
- pt macú del guaviare sin. compl.
- pt macusa sin. compl.
- pt maczsa sin. compl.
- pt natuak sin. compl.
- pt nukak makú sin. compl.
- ru Нукак
- ru Маку sin. compl.
- ru Гуавиаре sin. compl.
- ru Нукак-маку sin. compl.
- zh 努卡科语
- zh 努卡科－马库、瓜维亚勒的马库语、马古、马库萨、马克茨萨、瓜维亚勒、那图瓦克 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
<Makú>, <Amèrica > Colòmbia>
Definition
El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).
Els makú tenen una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen els grups veïns de verí per pescar i caçar a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.
La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80. Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
Els nukak es divideixen en quatre grups territorials: wayarimunu (al nord-est), takayumunu (al sud-est), muahbehmunu (grup central) i meumunu (al sud-oest). Dins de cadascun d'aquests grups, els nukak viuen en petites comunitats d'entre 10 i 30 persones.
Eren caçadors-recol·lectors nòmades que evitaven el contacte, però des del final de la dècada de 1980 les seves terres han estat ocupades per cultivadors de coca, guerrilles, paramilitars i l'exèrcit colombià. Molts nukak han mort com a conseqüència d'aquesta ocupació. Han patit, a més, el greus efectes de malalties noves per a ells, com ara la grip.
Atrapats enmig del conflicte del narcotràfic, fa uns anys van haver de fugir del seu territori. El Govern colombià els va traslladar a una altra zona de la selva, massa petita i amb recursos escassos. Alguns es van establir prop d'àrees urbanes de la zona. Després de la mort d'un infant de nou anys, el cap, Mao-be, es va suicidar, desesperat per la situació que travessa el seu poble. El 1993, a instàncies de les campanyes internacionals pels drets dels nukak, el Govern va crear una reserva, que va ampliar el 1997. Ara els nukak demanen que es respectin les fronteres d'aquesta reserva.
