modalitat interrogativa

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:

ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  modalitat interrogativa, n f

<Lingüística textual>

Definition
Modalitat oracional prototípica que té, com a ús característic, demanar informació i, com a funció específica, la funció conativa de dir.

Note

  • 1. La modalitat interrogativa s'expressa en mode indicatiu i mode condicional.
  • 2. En usos no característics pot fer altres funcions, com ara:
    - funció referencial i funció interlocutiva (interrogativa per a donar informació)
    - funció conativa de fer (interrogativa per a manar o reptar)
    - funció conativa de fer, pensar o sentir (interrogativa per a exhortar)
    - funció psíquica (interrogativa amb valor exclamatiu)
    - funció interlocutiva (interrogativa per a establir o mantenir la comunicació).