Codificar en forma numèrica (digital) una dada, informació o un senyal analògic (una imatge, un so, un document escrit, una radiació rebuda per un sensor, etc.).

La codificació d'allò analògic (en teoria, continu) es fa en dues parts conceptualment diferents però de vegades simultànies en el temps: La discretització, que mostreja allò analògic en intervals típicament regulars (en el temps o l'espai) i obté una sèrie de mostres, discretes, i la quantificació, que converteix cada mostra en un valor numèric, típicament enter, amb una certa precisió finita. Convé destacar, doncs, que la digitalització implica una pèrdua real de continuïtat i una pèrdua teòrica de precisió (que amb una quantificació prou detallada pot ser totalment negligible).

En l'àmbit de la teledetecció, la digitalització s'aplica per a convertir senyals, típicament electromagnètics, provinents del territori observat, en mostres (els píxels) que es quantifiquen en funció de la resolució radiomètrica del sensor.

La digitalització també s'aplica a disciplines properes a la teledetecció. Així, és important notar que són processos de digitalització la conversió d'un mapa o una fotografia analògica en una imatge digital a través d'un escàner, el dibuix o la captació d'elements vectorials que s'efectua sobre la pantalla o amb un digitalitzador¹, la codificació manual per tecleig (avui ja molt poc utilitzada) o fins i tot la conversió d'un text analògic imprès (per exemple, un topònim escrit en un mapa de paper) a un text digital a través d'un programa de reconeixement òptic de caràcters.