Índex que té com a funció realçar la contribució de la vegetació a la resposta espectral d'una superfície i, eventualment, atenuar la d'altres factors com el sòl, el sotabosc, les condicions d'il·luminació i l'atmosfera, etc.

L'ús de quocients i índexs per a discriminar masses vegetals deriva del peculiar comportament radiomètric de la vegetació. La reflectància en la regió del vermell decreix amb l'augment del contingut de clorofil·la de la coberta vegetal, mentre que la reflectància en l'IRp s'incrementa amb l'augment del parènquima lacunar de les fulles de les plantes. Per tant, quan la vegetació està activa, aquests dos processos es correlacionen i la vegetació absorbeix la radiació en la regió espectral del vermell i la reflecteix en la de l'IRp, la qual cosa permet separar amb força claredat la vegetació verda sana d'altres cobertes. Molts dels índexs de vegetació utilitzen aquestes dues bandes espectrals, en forma de ràtios com en l'NDVI o en altres combinacions algèbriques com en el PVI.

L'avantatge dels índexs de vegetació enfront de l'ús de bandes espectrals individuals és que mostren nova informació que les bandes espectrals no proporcionen per si soles i, a més, aquesta informació es correlaciona amb paràmetres d'estat de la vegetació com la biomassa, l'índex d'àrea foliar (LAI), el contingut de clorofil·la, etc.

Alguns exemples d'índexs de vegetació són el DVI, l'RVI, l'NDVI, el TVI, el PVI, etc.