cens
cens
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cens, n m
- es censo
<Dret civil>
Definition
Pensió periòdica dinerària anual, de caràcter perpetu o temporal, que es vincula a la propietat d'una finca.
Note
- Àmbit: Catalunya
- El cens és regulat pel capítol V del títol VI del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya. L'article 565-8 el defineix com el «contingut essencial del dret de cens». D'acord amb aquesta llei, el cens solament pot consistir en diners i ha de ser sempre anual. Els censataris estan obligats a pagar el cens als censalistes, i han de respondre d'aquesta obligació amb la propietat de la finca que hi queda vinculada. El cens, tal com estableix l'article 565-2, pot ser emfitèutic -constituït amb caràcter perpetu i redimible a voluntat del censatari- o vitalici -amb caràcter temporal i irredimible a voluntat del censatari.
- V. t.: cens emfitèutic n m
- V. t.: cens vitalici n m
- V. t.: censal n m
- V. t.: violari n m
