col·legi notarial

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca col·legi notarial, n m
ca col·legi de notaris, n m sin. compl.
es colegio de notarios
es colegio notarial

Definition

Corporació professional de dret públic integrada per notaris que pel sol fet d'exercir l'activitat en l'àmbit territorial que els correspon hi resten incorporats.

Note

Àmbit: Catalunya
La figura dels col·legis notarials es regula per primer cop en el títol V de la Llei del notariat, i es desenvolupa en la secció primera, capítol III, títol V del Reglament de l'organització i règim del notariat (RORN), aprovat pel Decret del 2 de juny de 1944. El text del RORN ha estat modificat diverses vegades, l'última de les quals pel Reial decret 45/2007, del 19 de gener, pel qual es modifica el Reglament de l'organització i règim del notariat, aprovat pel Decret del 2 de juny de 1944, de l'Estat.
El col·legi notarial configura la base organitzativa essencial dels notaris. És una corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia que té com a funcions essencials ordenar l'exercici de la professió; representar la professió notarial davant les administracions públiques, els tribunals i altres entitats i particulars; defensar els interessos professionals dels col·legiats, i donar compliment a la funció social que correspon als notaris (art. 314 RORN). Els col·legis notarials també exerceixen altres funcions, entre les quals hi ha, per exemple, evitar l'intrusisme professional, dirimir diferències entre membres col·legiats, i complir i fer complir les lleis (art. 314 RORN).
Els col·legis notarials estan coordinats pel Consell General del Notariat, que depèn jeràrquicament del Ministeri de Justícia i de la Direcció General dels Registres i del Notariat (art. 314 RORN), sens perjudici de les funcions atribuïdes a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques (art. 147 Estatut d'autonomia de Catalunya del 2006 i Decret 166/2008, del 26 d'agost, d'atribució de funcions a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques).
Els òrgans del col·legi notarial són la junta general, la junta directiva i el degà president o degana presidenta. La junta general aplega els notaris col·legiats i té les funcions, entre altres, d'aprovar els comptes i pressupostos, proposar acords sobre matèries d'interès general i elaborar reglaments de règim intern (art. 315 RORN). La junta directiva, integrada per un mínim de tres membres i un màxim de nou (art. 318 RORN), que exerceixen el càrrec per un màxim de quatre anys renovables (art. 319 RORN), té les funcions establertes normativament (art. 327 i 328 RORN). Finalment, el degà president o la degana presidenta és la persona encarregada de presidir la junta directiva (art. 319 RORN), a més d'executar les funcions que li són encomanades (art. 329 RORN).
A l'Estat espanyol hi ha un total de setze col·legis notarials. El Col·legi de Notaris de Catalunya, continuador dels antics col·legis medievals, que es remunten al 1365, integra els notaris que exerceixen llurs funcions en les cinc-centes cinquanta-set notaries presents a les demarcacions de Barcelona (tres-centes vuitanta-tres), Tarragona (setanta-dues), Girona (seixanta-cinc) i Lleida (trenta-set).