Note

• Àmbit: Catalunya
• Antigament, la presidència dels diferents col·legis notarials existents a Catalunya era exercida pels priors. A partir de la promulgació de la Llei notarial, el maig del 1862, la figura del prior fou substituïda per la del degà. «Hi ha d'haver col·legis de notaris en els punts que el Govern assenyala», diu l'article 41 de la Llei notarial, i l'article 42 hi afegeix que «Els col·legis han de ser dirigits per juntes».
  A Catalunya es creà un sol Col·legi de Notaris, que assumí les funcions dels vuit col·legis llavors existents (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Figueres, Castelló d'Empúries, Tortosa i Vic).Competeix als degans, com a presidents de les juntes directives, entre altres facultats, convocar la Junta Directiva, la General i les comissions especials, i dirigir-ne les deliberacions i discussions. També són competents per a impulsar i coordinar les activitats de les juntes, vigilant el compliment de tots els serveis corresponents, han de tenir cura de la conservació dels béns del Col·legi i han d'ordenar els pagaments amb càrrec als fons del Col·legi.
  A partir del gener del 1863, data de la constitució de la primera junta directiva del Col·legi Notarial de Catalunya, presidida pel notari Francisco Madriguera, a Catalunya s'han succeït gairebé una trentena de degans, entre els quals convé recordar Fèlix Maria Falguera i de Puiguriguer, fundador i ànima de la revista La Notaria, catedràtic de l'Escola Superior de Notaria i prolífic publicista; el folklorista i escriptor Francesc de Sales Maspons i Labrós, que presidí el Col·legi durant els darrers anys del segle passat, i el jurista i escriptor Guillem A. Tell i Lafont, el qual fou mestre en gai saber el 1900 i publicà, entre altres, un curiós assaig sobre el moviment feminista. Ja en època més recent destaquen les figures dels degans Raimon Noguera i Guzman, Ramon Faus i Esteve, Lluís Figa i Faura i Josep Maria Puig i Salellas.