Note

• Àmbit: Espanya
• El desistiment és un acte processal unilateral en què la part actora expressa la voluntat d'abandonar de manera definitiva l'acció exercitada o el dret en què es fonamenta la seva pretensió (art. 20.1 Llei d'enjudiciament civil [LEC]). D'aquesta manera, l'èxit no depèn en cap cas del consentiment de la part demandada, la qual, en cas d'estar en desacord amb la part renunciant, no pot fer valer la seva opinió.
  Aquest acte té com a conseqüència principal l'abandó de l'objecte del procés iniciat, i també del dret reclamat judicialment, raó per la qual el procés acaba amb un pronunciament judicial sobre el fons que, sota la forma de sentència, ha de desestimar les pretensions de la part demandant.
  L'exercici del desistiment es pot dur a terme en qualsevol moment del procés, és a dir, en la primera instància, en fase de recurs o en l'execució de la sentència (art. 19.3 LEC). Per tal que sigui efectiu, en tots els casos és necessària la concurrència dels punts bàsics següents. a) En primer lloc, el desistiment ha de ser legalment admissible (art. 20.1 LEC). En cas contrari, el tribunal ha de dictar una interlocutòria en què ordena la continuació del procés perquè no ha estat possible atendre la voluntat d'abandó de la part actora. Tampoc no té efecte el desistiment quan la llei el prohibeix o hi estableix limitacions per raons d'interès general o en benefici de terceres persones (art. 19.1 LEC). b) En segon lloc, cal que la part que exercita el desistiment (demandant) tingui la plena capacitat processal per a comparèixer en el procés i dur a terme actes processals vàlids (art. 7 LEC). Tanmateix, cal indicar que si és el procurador qui compareix en nom de la part, el desistiment, mitjançant representants en el procés, únicament pot prosperar si s'ha atorgat un poder especial suficient (art. 25.2.1 LEC) que faculta els representants a posar de manifest la voluntat concloent d'abandonar el procés. Per aquest motiu, a aquest efecte no és vàlida la concessió del poder general per a plets, establert per a la tramitació dels actes processals ordinaris que s'esdevenen en el procediment (art. 25.1.1 LEC). I c) En tercer lloc, la part interessada ha de manifestar de manera expressa la voluntat d'abandonar definitivament l'objecte del procés, independentment que ho faci oralment o per escrit, i és inadmissible tota renúncia formulada tàcitament.
  El fet que la part actora decideixi renunciar a l'acció exercitada provoca els efectes següents: a) l'acabament del procés per l'abandonament definitiu de la part actora; b) l'emissió d'una resolució judicial absolutòria que, sota la forma de sentència, posa fi al procés i allibera la part demandada de l'acció exercitada per la part contrària (art. 20.1 LEC); c) la sentència que es dicta es pronuncia sobre el fons i, en conseqüència, produeix tots els efectes de la cosa jutjada, de manera que no és possible incoar un nou procés amb les mateixes parts i identitat d'objecte, i, a l'últim, d) el pagament de totes les despeses i costes del procés és a càrrec de la part actora, la qual, després d'haver iniciat la via judicial, l'abandona per voluntat pròpia expressa.
  Finalment, en el cas d'acumulació d'accions cal tenir en compte un possible desistiment parcial, i s'ha de continuar el procés d'acord amb les pretensions no abandonades.