Note

• Àmbit: Catalunya
• Els drets reals estan regulats de manera unitària en el llibre V del Codi Civil de Catalunya (CCCat). No obstant això, la normativa del llibre V no exhaureix completament el dret de coses vigent a Catalunya. Així, les disposicions que regulen els límits de la propietat en interès públic queden fora del CCCat (art. 545-2 CCCat) i es troben en lleis especials, estatals o autonòmiques. D'altra banda, la regulació catalana de la hipoteca (art. 569-27 i s. CCCat) remet a les normes del Codi civil espanyol i de la llei i els reglaments hipotecaris en matèria d'hipoteca. En matèria de registres, regeix també la normativa estatal.
  Els drets reals confereixen al titular un poder immediat i directe sobre els béns que en són objecte. Per tant, n'és una característica la immediatesa, que es manifesta especialment respecte al dret de propietat. El propietari no necessita la intermediació d'altres persones per a gaudir dels seus béns i exercir totes les facultats del domini, ja que el dret de propietat li dona el poder de prendre autònomament decisions relatives al destí dels béns i d'executar-les de la manera que consideri convenient.
  Una altra característica distintiva dels drets reals és que tenen caràcter absolut. Es diu, en aquest sentit, que els drets reals es poden fer valer enfront de tothom o que tenen eficàcia erga omnes. La naturalesa absoluta es reflecteix en una facultat inherent als drets reals: la reipersecutorietat, segons la qual el titular del dret real pot perseguir la cosa per fer efectiu el seu dret allà on aquesta es trobi. Aquesta facultat implica el poder de fer declarar i reconèixer el dret i, si cal, d'obtenir la restitució de la possessió de la cosa de qui la tingui per a fer-ne efectiu el contingut.
  Una segona manifestació de la naturalesa absoluta es troba en l'oposabilitat, en virtut de la qual es diu que el dret real és oposable a terceres persones si el seu titular conserva la posició jurídica que té i la pot fer valer enfront de nous adquirents o de persones que, en endavant, tinguin posicions jurídiques respecte del mateix bé, fins i tot si es configuren com a incompatibles amb la del titular del dret real.
  El sistema de drets reals gira entorn de la distinció entre la propietat, com a dret més ple que incorpora el conjunt de facultats d'ús, gaudi i disposició que hom pot exercir sobre un bé, i els drets reals limitats, que comprenen un nombre limitat d'aquestes facultats, com ara els drets de gaudi, els drets de realització de valor i els drets d'adquisició preferent.