Back to top
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  joc d'atzar, n m
  • es  juego de azar
  • es  juego de suerte

<Dret civil>

Definition
Joc en què només l'atzar decideix qui guanya i qui perd.

Note

  • Àmbit: Espanya
  • Els jocs d'atzar s'emmarquen en la tipologia de contractes aleatoris en virtut dels quals «una de les parts, o ambdues recíprocament, s'obliguen a donar o a fer alguna cosa depenent d'un esdeveniment incert, o que s'ha d'esdevenir en un temps indeterminat (art. 1790 Codi civil espanyol [CC]). En aquest sentit, la incertesa origina una alea que afecta el contingut del contracte. L'òrgan legislador estatal distingeix dues tipologies de jocs: els lícits i els prohibits. Respecte al primer grup, la norma permet «els jocs que contribueixen a l'exercici del cos, com ara els que tenen per objecte ensinistrar-se en el maneig de les armes, les curses a peu o a cavall, les de carros, el joc de pilota i altres activitats de naturalesa anàloga (art. 1800 CC); és a dir, el que importa per a determinar la licitud del joc en qüestió és l'enginy, la tècnica o la intel·ligència del jugador. Cal afegir al respecte que la llei veta l'acció per a reclamar allò que es guanya en jocs de sort, envit o atzar, no obstant això, si el joc està afectat per qualsevol tipus de dol o si els jugadors són menors o estan inhabilitats per a administrar llurs béns, hi ha l'opció de repetir el que ha pagat voluntàriament.
    Per contra, pel que fa al grup dels jocs prohibits (caracteritzats per l'envit, la sort o l'atzar), val a dir que els jugadors que perden queden obligats civilment, sens perjudici de la potestat que l'ordenament jurídic confereix a l'administració judicial per a determinar si s'estima la demanda quan la quantitat que s'ha apostat en el joc ha estat excessiva o quan l'actuació dels jugadors ha estat influïda per la voluntat de reduir l'obligació que caracteritza la condició de cap de família. En aquest segon cas, l'òrgan legislador vol assegurar que l'actitud dels jugadors que alhora són pares de família no estigui viciada per llur estatus econòmic. Tanmateix, la realitat social mostra la permissibilitat d'aquesta mena de jocs en locals especialment habilitats i, per aquest motiu, la jurisprudència entén que el que es perd es pot reclamar per via judicial.