Note

• Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
• La rellevància de la litispendència prové dels efectes, ja siguin materials o processals, que la legislació hi associa. D'acord amb la Llei enjudiciament civil (LEC), la litispendència es produeix en el procés civil en el moment d'interposició de la demanda, sempre que sigui admesa a tràmit amb posterioritat (art. 410 LEC). Es resol d'aquesta manera la discussió doctrinal i jurisprudencial que hi havia durant la vigència de la LEC de 1881.
  Pel que fa als efectes materials, són uns efectes determinats que la legislació material vincula a l'existència d'un procés pendent. Llur regulació està dispersa en l'ordenament jurídic, la qual cosa fa necessari examinar la norma corresponent en cada cas. Es tracta, per exemple, de la interrupció de la prescripció, ja sigui adquisitiva o prescriptiva, dels articles 1945 i 1973 del Codi civil espanyol (CC), la declaració dels béns com a litigiosos dels articles 1291 i 1535 del CC, la revocació de poders i la constitució en mora de la persona demandada a la qual es refereix l'article 1100 del CC, entre altres.
  Processalment la litispendència produeix efectes diferents. En primer lloc, fixa la situació existent en el moment d'interposar la demanda durant tot el procés, amb l'objectiu que la sentència que es dicti posteriorment es correspongui amb la situació existent en el moment d'interposar la demanda. Per a aconseguir aquest objectiu, es prohibeix la mutatio libelli, és a dir, amb caràcter general es prohibeix introduir modificacions a l'objecte del procés fixat. No obstant això, d'acord amb la LEC, aquesta prohibició està sotmesa a alguns matisos. D'una banda, l'article 401.2 de la LEC permet als demandants l'ampliació o la modificació de la demanda, sempre que encara no s'hagi notificat els demandants. D'altra banda, s'ha de tenir en compte el contingut de l'article 426 de la LEC, que permet introduir algunes modificacions durant l'audiència prèvia, però sempre han de ser sobre aspectes no essencials de l'objecte del procés, i també la possibilitat que es regula en l'apartat 4 d'aquest article d'incorporar fets de nova creació o nova notícia amb posterioritat.
  La litispendència fixa la jurisdicció dels jutges en el sentit que una vegada han examinat i afirmat llur jurisdicció i competència i han arribat a una conclusió positiva, la modificació del domicili de les parts, de la situació de la cosa litigiosa o de l'objecte del procés no afecta el procés. Es tracta de la perpetuatio iurisdictionis. La litispendència també té com a efecte la perpetuatio ligitimationis, que suposa que tota modificació produïda durant el procés, ja sigui en les parts o en l'objecte, com a conseqüència de casos de successió, no afecta la legitimació ni la continuïtat del procés.
  La litispendència, de la mateixa manera que la figura de la cosa jutjada, busca donar seguretat a l'ordenament jurídic impedint que una mateixa qüestió pugui ser debatuda i resolta per dos òrgans jurisdiccionals, cosa que evita el risc de duplicitat de resolucions contradictòries entre si. Per això també té com a efecte impedir l'existència d'un procés posterior amb el mateix objecte.
  Perquè hi hagi litispendència és necessari que hi hagi identitat de l'objecte però també dels subjectes. Pel que fa a l'objecte és necessari que hi hagi identitat tant en el petitum com en la causa petendi, inclosos, d'acord amb l'article 400.2 de la LEC, tant els fets i els fonaments jurídics al·legats com els que s'hagin pogut al·legar. En l'àmbit subjectiu, cal tenir en compte que la LEC estén els efectes de la cosa jutjada i també de la litispendència a persones diferents de les parts que intervenen en el procés. D'aquesta manera, la litispendència també s'estén als hereus i als drethavents de les parts, i també a les persones que, de conformitat amb a l'article 11 de la LEC, detenen la legitimació. En relació amb els processos sobre l'estat civil, llurs efectes s'estenen amb caràcter erga omnes. Finalment, pel que fa als processos sobre impugnació dels acords socials, també tenen eficàcia per a tots els socis de la societat.
  L'existència de la litispendència es pot posar de manifest en el segon procés que s'inicia, i s'impedeix que pugui continuar. La LEC estableix que ha de ser la part demandada qui posi de manifest la situació. No obstant això, la jurisprudència ha indicat que es tracta d'un norma de ius cogens, per la qual cosa pot ser apreciada d'ofici pels jutges. Aquesta al·legació de la part demandada, quan el procés es tramita mitjançant un judici ordinari, s'ha de fer en forma d'excepció processal en l'escrit de contestació a la demanda (art. 406.3 LEC) i, si es tracta d'un judici verbal, en l'acte de la vista en el moment en què la part demandada hagi de contestar la seva demanda oralment.
  L'examen de l'existència de la litispendència per part dels jutges té lloc durant l'audiència prèvia en el judici ordinari o a continuació de l'al·legació a la vista del judici verbal. La LEC n'estableix la tramitació en la regulació de l'audiència prèvia, però, en canvi, és menys explícita en el cas del judici verbal, motiu pel qual, per analogia, li són aplicables les disposicions del judici ordinari. La decisió sobre l'admissió o la inadmissió de l'excepció de litispendència pot ser immediata o amb posterioritat, en els casos en els quals el jutge o jutgessa entengui que la decisió és complexa. Si la decisió té lloc en la mateixa compareixença i és estimatòria de l'excepció, el jutge o jutgessa ordena posar fi a l'acte immediatament. Posteriorment, en el termini de cinc dies, ha de dictar interlocutòria de sobreseïment. Si la decisió és desestimatòria, s'ordena prosseguir amb la compareixença. En els casos en què el jutge o jutgessa entengui que la qüestió és complexa, pot diferir la decisió per a més endavant, i continuar l'acte i executar la resta d'actuacions necessàries. La decisió s'ha de prendre en el termini de cinc dies mitjançant una interlocutòria, que té els mateixos efectes que quan la resolució es dicta oralment.
• V. t.: excepció de litispendència n f
• ('suspensió del judici')