excipient

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca excipient, n m
es excipiente, n m
fr excipient, n m
en carrier, n
en excipient, n

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

Definition

Substància sense activitat farmacològica que serveix de suport als principis actius d'un medicament per a assegurar-ne l'estabilitat i facilitar-ne l'administració.

Note

Un excipient pot servir com a vehicle del principi actiu, permetre'n la preparació i l'estabilitat, modificar-ne les propietats organolèptiques o determinar les propietats fisicoquímiques del medicament i la seva biodisponibilitat.

Són exemples d'excipients el mannitol, la lactosa, l'estearat de magnesi, el talc i la sílice col·loidal anhidra.