Denominació clàssica, proposada per Klemperer, Pollack i Baehr, d'un grup d'afeccions que tenen la característica anatomopatològica comuna de presentar una degeneració de la substància fonamental o intercel·lular del teixit connectiu, l'expressió final de la qual és la necrosi fibrinoide. No obstant això, aquesta alteració histològica no té prou especificitat i no constitueix un criteri suficient per a autoritzar el diagnòstic de col·lagenosi, car pot objectivar-se també en afeccions localitzades, com és ara els queloides. És més aviat el seu caràcter difús el que proporciona originalitat a aquestes malalties, encara que poden afectar preferentment un sol òrgan, si més no durant una etapa de llur evolució. La característica clínica comuna és la d'ésser malalties inflamatòries. L'augment de VSG i la hipergammaglobulinèmia són estigmes biològics molt habituals, per bé que inconstants. La freqüència de les manifestacions osteoarticulars i de les lesions vasculars constitueixen un tret anatomoclínic característic, però no s'observa en totes les col·lagenosis. L'evolució i el pronòstic sempre són greus amb el risc d'un desenllaç fatal, per bé que els tractaments actuals han millorat les expectatives de vida. Les col·lagenosis més típiques són el lupus eritematós sistèmic, l'esclerodèrmia, la dematomiositis i la poliarteritis nodosa. Hi ha formes de transició o d'associació, que s'inclouen en els termes de síndromes d'encavalcament o de superposició o malaltia unida del teixit connectiu. Actualment es té la tendència a parlar de malalties sistèmiques més que de col·lagenosis, és a dir, de malalties inflamatòries difuses d'origen desconegut.

Cadascuna d'aquelles que són caracteritzades per alteracions del teixit connectiu: lupus eritematós, esclerodèrmia, artritis reumatoide, poliarteritis nodosa, etc. ((malaltia del col·lagen))