correlació

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca correlació, n f
es correlación
fr corrélation
en correlation

<Lingüística>

Definition

En fonologia estructural, relació sistemàtica entre dues sèries de fonemes que s'oposen per la presència o absència d'un determinat tret pertinent, o marca de correlació.

Note

Per exemple, la correlació de sonoritat que s'estableix entre els fonemes consonàntics /p, b/, /t, d/, /k, g/, /s, z/, /ʃ, ʒ/ i /f, v/. Altres correlacions freqüents són les de quantitat, timbre, nasalitat, melodia, tonicitat, etc. Quan un fonema pertany a diferents correlacions, aquest fonema i les parelles correlatives formen un feix de correlacions.