mode d'articulació

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  mode d'articulació, n m
  • es  modo de articulación
  • fr  mode d'articulation
  • en  manner of articulation

<Lingüística>

Definition
Posició que adopten els òrgans de fonació en la producció d'un so per tal de constituir un obstacle a l'eixida de l'aire.

Note

  • Atenent al mode d'articulació, les consonants es poden classificar en oclusives o interruptes, fricatives o contínues, aproximants, africades, líquides, orals, nasals, sordes i sonores; les líquides, alhora, poden ser laterals, bategants i vibrants. Les vocals, per la seua banda, poden ser altes (o tancades), mitjanes i baixes (o obertes); les mitjanes, alhora, poden ser mitjanes altes (o mitjanes tancades) i mitjanes baixes (o mitjanes obertes).