nominatiu

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca nominatiu, n m
ca cas directe, n m sin. compl.
ca cas recte, n m sin. compl.
es caso recto
es nominativo
fr cas direct
fr cas subjectif
fr nominatif
en nominative
en straight case
en upright case

<Lingüística>

Definition

Cas gramatical de la declinació indoeuropea i d'altres famílies lingüístiques que assenyala la funció de subjecte d'una oració de verb actiu en forma personal o bé la de predicat nominal.

Note

Hi ha restes del nominatiu llatí en els pronoms personals jo, tu, nós, vós, en oposició als casos oblics me, mi, te, nos, vos.