supleció

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca supleció, n f
ca heteroclisi, n f sin. compl.
ca heterosizígia, n f sin. compl.
es heteroclisis
es heterosicigia
es supleción
fr hétéroclise
fr heterosyzygie
fr supplétion
en heteroclisis
en heterosyzygy
en suppletion

<Lingüística>

Definition

Fenomen pel qual una sèrie morfològica incompleta es completa amb formes pertanyents a una altra sèrie, o formes supletives.

Note

La supleció que afecta un paradigma nominal també s'anomena heteroclisi, i la que afecta un paradigma verbal, heterosizígia. Per exemple, els radicals del verb llatí FERO, FERRE, TULI, LATUM o els del verb anar, formats amb l'arrel an- (anar, anem, etc.) i amb l'arrel va- (vaig, van, etc.)