Note

• A nivell d'Estat, consisteix a reconèixer legalment el dret a creure en qualsevol religió diferent de l'oficial. La intolerància prové de la identificació d'un Estat amb una sola religió (en particular, una religió monoteista) considerada com a única via espiritual. Occident va conèixer, abans d'arribar a la tolerància religiosa actual, un llarg recorregut d'intolerància: des del reconeixement oficial del cristianisme a finals del segle IV i la prohibició dels cultes pagans, passant per la repressió de la religió càtara -al sud de França, a Catalunya i a Itàlia als segles XIII i XIV- i pel tribunal de la Inquisició encarregat de la repressió de les "heretgies" i dels jueus i els musulmans fins al segle XVI, que va ser un dels segles més intolerants. Al segle XVII, molts anabaptistes i mennonites van ser perseguits i van haver de fugir de diversos països d'Europa (Alemanya, Holanda, Suïssa, etc.) cap a l'Amèrica del Nord, on la llibertat religiosa havia estat introduïda en la constitució federal. A França la llibertat religiosa va ser reconeguda com un dret humà en la declaració revolucionària, i es va obrir pas al llarg dels segles XIX i XX. Finalment, l'any 1965 la declaració de la llibertat religiosa del concili II del Vaticà va eliminar les bases de la intolerància religiosa per part de l'Estat.