Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "irregularitat" in all thematic areas
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Definició (4) Circularitat i prova de la substitució
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>
Definition
S'entén per circularitat el fet que la definició d'una denominació acabi portant l'usuari que la consulta a la mateixa denominació que defineix. Es poden distingir dos casos de circularitat:
- Circularitat immediata: La definició de la denominació a inclou a. D'acord amb la norma prou coneguda, una definició no hauria d'incloure mai la paraula que es defineix.
Ex.: arreus n m pl PENTATLÓ MODERN Conjunt de corretges, brida i muntura que es posen a un cavall per muntar-lo amb arreus.
- Circularitat interposada: En una cadena de dos o més termes, la definició de a inclou b, b inclou c, etc. i l'última definició acaba incloent a. Per a evitar aquesta circularitat, cal que l'última denominació de la cadena a, b, c, etc. estigui definida de manera independent.
Ex.: línia davantera n f ESPORTS DE PILOTA Línia de jugadors formada pels davanters. | davanter davantera n m, f ESPORTS DE PILOTA Cadascun dels jugadors que formen la línia davantera.
La circularitat immediata es detecta fàcilment. En canvi, en cas d'una circularitat interposada, és útil recórrer a la prova de la substitució, que consisteix a substituir una denominació recollida en una definició per la seva pròpia definició. Si un cop aplicada la prova de la substitució la definició acaba contenint la mateixa denominació que es defineix, senyal que hi ha circularitat i que les diverses definicions implicades no estan adequadament construïdes.
Ex.: línia davantera n f Línia de jugadors formada pels davanters. | davanter davantera n m, f Cadascun dels jugadors que formen la línia davantera.
PROVA DE LA SUBSTITUCIÓ: línia davantera n f Línia de jugadors formada per <Cadascun dels jugadors que formen la línia davantera>.
Note
- 1. Convé remarcar que, a més de la detecció de circularitats, la prova de la substitució té una utilització molt més àmplia, ja que serveix, de manera general, per a comprovar la bondat de qualsevol definició. El sistema consisteix a substituir un terme d'un context real per la definició d'aquest terme; si el context continua tenint el mateix significat i continua sent correcte sintàcticament, és senyal que la definició està ben construïda.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Definició (1): Sinonímia; CRITERI Definició (2): Referència a altres denominacions, i CRITERI Definició (3): Autoreferència.
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca índex de regularitat internacional, n m
- ca IRI, n m sigla
- es índice de regularidad internacional
- es IRI sigla
- en international roughness index
- en IRI sigla
<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>
Definition
A partir d'un model matemàtic se simulen la suspensió i les masses del vehicle tipus, que circula per un tram de carretera a una velocitat de 80 km/h. Aquest model es denomina QCS (quarter car simulation), ja que representa la quarta part d'un vehicle de quatre rodes o un remolc d'una sola roda, segons la norma NLT-330.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca a trencajunts, adj
- es a matajuntas, adj
- es a rompejunta, adj
- fr à joints croisés, adj
- eu juntura erregularrean, adj
- eu juntura-hautsika, adj
<Fusteria > Construccions>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca analitzador de regularitat superficial, n m
- es analizador de regularidad superficial
- en profilometer
<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>
Definition
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca auditoria de regularitat, n f
- es auditoría de regularidad
- fr audit de régularité
- en regularity audit
<Auditoria i comptabilitat > Auditoria > Tipus>
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca balanç regularitzat, n m
- es balance regularizado
- en adjusted trial balance
- en restated balance sheet
<Empresa > Comptabilitat>
Definition
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca balanç regularitzat, n m
- es balance regularizado
- fr bilan régularisé
- en restated balance sheet
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estats comptables>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca calepina, n f
- nc Calepina irregularis (Asso) Thell. in Schinz et Keller
- nc Calepina corvini Desv. var. ling.
- nc Calepina ruellii Bubani var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca calepina, n f
- nc Calepina irregularis (Asso) Thell. in Schinz et Keller
- nc Calepina corvini Desv. var. ling.
- nc Calepina ruellii Bubani var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca circularitat, n f
- es circularidad
- fr circularité
- en circularity
<Lingüística>
Definition
Note
- Un cas extrem de circularitat podria ser definir començar com a 'iniciar (una cosa)' i iniciar com a 'començar (una cosa)'.
