Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "islàndia" in all thematic areas

carragahen carragahen

<Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  carragahen, n m
  • ca  carraguenina, n f sin. compl.
  • ca  gelatina de molsa d'Islàndia, n f sin. compl.
  • ca  molsa d'Irlanda, n f sin. compl.
  • ca  molsa de perla, n f sin. compl.

<Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Definition
Mucílag complex procedent de les algues vermelles Chondrus crispus i Gigartina mamillosa. Químicament, difereix poc de l'agar. Molt emprat en la indústria de l'alimentació i en farmàcia, com a emol·lient, laxant i pectoral.

Note

  • La denominació carragahen prové de l'irlandès.
creixen d'Islàndia creixen d'Islàndia

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  creixen d'Islàndia, n m
  • nc  Rorippa islandica (Gunnerus) Borbás

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

creixen d'Islàndia creixen d'Islàndia

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  creixen d'Islàndia, n m
  • nc  Rorippa islandica (Gunnerus) Borbás

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

encefalitis miàlgica benigna encefalitis miàlgica benigna

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  encefalitis miàlgica benigna, n f
  • ca  encefalitis neuromiastènica d'Islàndia, n f sin. compl.
  • ca  malaltia d'Islàndia, n f sin. compl.
  • es  encefalitis miálgica benigna, n f
  • es  enfermedad de Islandia, n f
  • en  benign myalgic encephalitis
  • en  Iceland disease

<Fisioteràpia > Patologia>

Definition
Encefalitis de probable etiologia vírica que clínicament s'assembla a la febre Q, la psitacosi, l'ornitosi i a infeccions per virus Coxsackie i ECHO i per leptospires.
encefalitis miàlgica benigna encefalitis miàlgica benigna

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Neurologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  encefalitis miàlgica benigna, n f
  • ca  encefalitis neuromiastènica d'Islàndia, n f sin. compl.
  • ca  encefalomielitis miàlgica benigna, n f sin. compl.
  • ca  malaltia d'Islàndia, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Neurologia>

Definition
De probable etiologia vírica. Clínicament, s'assembla a la febre Q, la psitacosi, l'ornitosi i a infeccions per virus de Coxsackie i ECHO i per leptospires.
espat d'Islàndia espat d'Islàndia

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  espat d'Islàndia, n m
  • es  espato de Islandia
  • fr  spath d'Islande
  • it  spato d'Islanda
  • en  Iceland spar
  • de  isländischer Doppelspat

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Carbonats>

Definition
Varietat transparent de calcita.

Note

  • S'utilitza per a construir el prisma de Nicol, que permet obtenir llum polaritzada, i de vegades es talla com a gemma de col·lecció. El nom prové del lloc on se'n van trobar cristalls de gran qualitat.
liquen negre liquen negre

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  liquen negre, n m
  • ca  liquen d'Islàndia, n m sin. compl.
  • es  líquen de Islandia, n m
  • fr  lichen noir, n m
  • en  Iceland moss, n
  • nc  Cetraria islandica

<Enginyeria forestal>

liquen negre liquen negre

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  liquen negre, n m
  • ca  cetrària, n f sin. compl.
  • ca  liquen d'Islàndia, n m sin. compl.
  • ca  molsa d'Islàndia, n f sin. compl.

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definition
Liquen terrícola (Cetraria islandica) de la família de les parmeliàcies, que conté un polisacàrid comestible. És emprat com a aliment i com a remei per a tos i refredats. També és anomenat liquen o molsa.
morell d'Islàndia morell d'Islàndia

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  morell d'Islàndia, n m
  • es  porrón islándico
  • fr  garrot d'Islande
  • en  Barrow's goldeneye
  • de  Spatelente
  • nc  Bucephala islandica

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

morell d'Islàndia morell d'Islàndia

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  morell d'Islàndia, n m
  • es  porrón islándico
  • fr  garrot d'Islande
  • en  Barrow's goldeneye
  • de  Spatelente
  • nc  Bucephala islandica

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>