Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca acabacases, n m/f
ca centaura, n f alt. sin.
ca centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
ca clavells de pastor, n m pl alt. sin.
ca flor de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba centaura, n f alt. sin.
ca herba de Santa Paula, n f alt. sin.
ca herba del Pilar, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca pericó, n m alt. sin.
ca pericó fi, n m alt. sin.
ca pericó roig, n m alt. sin.
ca pericó vermell, n m alt. sin.
ca pericot, n m alt. sin.
ca pericot roig, n m alt. sin.
ca Santa Àgueda, n f alt. sin.
ca caba-cases, n m/f var. ling.
ca centaula, n f var. ling.
ca centaurea, n f var. ling.
ca herba santaula, n f var. ling.
ca perico, n m var. ling.
ca perico roig, n m var. ling.
ca pericó rollo, n m var. ling.
ca sanpaula, n f var. ling.
ca santaula, n f var. ling.
ca santaura, n f var. ling.
ca sentaula, n f var. ling.
ca tintaurea, n f var. ling.
nc Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
nc Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca acabacases, n m/f
ca centaura, n f alt. sin.
ca centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
ca clavells de pastor, n m pl alt. sin.
ca flor de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba centaura, n f alt. sin.
ca herba de Santa Paula, n f alt. sin.
ca herba del Pilar, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca pericó, n m alt. sin.
ca pericó fi, n m alt. sin.
ca pericó roig, n m alt. sin.
ca pericó vermell, n m alt. sin.
ca pericot, n m alt. sin.
ca pericot roig, n m alt. sin.
ca Santa Àgueda, n f alt. sin.
ca caba-cases, n m/f var. ling.
ca centaula, n f var. ling.
ca centaurea, n f var. ling.
ca herba santaula, n f var. ling.
ca perico, n m var. ling.
ca perico roig, n m var. ling.
ca pericó rollo, n m var. ling.
ca sanpaula, n f var. ling.
ca santaula, n f var. ling.
ca santaura, n f var. ling.
ca sentaula, n f var. ling.
ca tintaurea, n f var. ling.
nc Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
nc Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agulletes de font, n f pl
ca campaneta traqueli, n f alt. sin.
ca cirerets, n m pl alt. sin.
ca favera negra, n f alt. sin.
ca flor de Sant Joan, n f alt. sin.
ca flor de vídua, n f alt. sin.
ca flor de viuda, n f alt. sin.
ca flor de viudes, n f alt. sin.
ca orogal, n m alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca setge blau, n m alt. sin.
ca hermosilla blava, n f var. ling.
nc Trachelium caeruleum L.

<Botànica > campanulàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agulletes de font, n f pl
ca campaneta traqueli, n f alt. sin.
ca cirerets, n m pl alt. sin.
ca favera negra, n f alt. sin.
ca flor de Sant Joan, n f alt. sin.
ca flor de vídua, n f alt. sin.
ca flor de viuda, n f alt. sin.
ca flor de viudes, n f alt. sin.
ca orogal, n m alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca setge blau, n m alt. sin.
ca hermosilla blava, n f var. ling.
nc Trachelium caeruleum L.

<Botànica > campanulàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca almegó, n m
ca almegó oficinal, n m alt. sin.
ca corona de rei, n f alt. sin.
ca enze, n m alt. sin.
ca fenet, n m alt. sin.
ca herba de les abelles, n f alt. sin.
ca melga, n f alt. sin.
ca melgot, n m alt. sin.
ca meligot, n m alt. sin.
ca melilot, n m alt. sin.
ca melilot oficinal, n m alt. sin.
ca trèvol, n m alt. sin.
ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
ca trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
ca trèvol embadalit, n m alt. sin.
ca trèvol femella, n m alt. sin.
ca trèvol flairós, n m alt. sin.
ca trèvol olorós, n m alt. sin.
ca trifoli olorós, n m alt. sin.
ca unflabou, n m alt. sin.
ca fanet, n m var. ling.
ca trébol, n m var. ling.
ca trébol d'olor, n m var. ling.
ca trèbol embadalit, n m var. ling.
ca trébol femella, n m var. ling.
ca trébol olorós, n m var. ling.
ca trivulju mascle, n m var. ling.
nc Melilotus officinalis (L.) Pall.
nc Melilotus arvensis Wallr. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca almegó, n m
ca almegó oficinal, n m alt. sin.
ca corona de rei, n f alt. sin.
ca enze, n m alt. sin.
ca fenet, n m alt. sin.
ca herba de les abelles, n f alt. sin.
ca melga, n f alt. sin.
ca melgot, n m alt. sin.
ca meligot, n m alt. sin.
ca melilot, n m alt. sin.
ca melilot oficinal, n m alt. sin.
ca trèvol, n m alt. sin.
ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
ca trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
ca trèvol embadalit, n m alt. sin.
ca trèvol femella, n m alt. sin.
ca trèvol flairós, n m alt. sin.
ca trèvol olorós, n m alt. sin.
ca trifoli olorós, n m alt. sin.
ca unflabou, n m alt. sin.
ca fanet, n m var. ling.
ca trébol, n m var. ling.
ca trébol d'olor, n m var. ling.
ca trèbol embadalit, n m var. ling.
ca trébol femella, n m var. ling.
ca trébol olorós, n m var. ling.
ca trivulju mascle, n m var. ling.
nc Melilotus officinalis (L.) Pall.
nc Melilotus arvensis Wallr. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca altamira borda, n f
ca altimira, n f alt. sin.
ca artemisa, n f alt. sin.
ca cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca donzell bord, n m alt. sin.
ca herba de la bonadona, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de riu, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba del colesterol, n f alt. sin.
ca herba del Ter, n f alt. sin.
ca rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
nc Artemisia verlotiorum Lamotte

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca altamira borda, n f
ca altimira, n f alt. sin.
ca artemisa, n f alt. sin.
ca cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca donzell bord, n m alt. sin.
ca herba de la bonadona, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de riu, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba del colesterol, n f alt. sin.
ca herba del Ter, n f alt. sin.
ca rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
nc Artemisia verlotiorum Lamotte

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca altimira, n f
ca altamira, n f alt. sin.
ca altamira vera, n f alt. sin.
ca altimires, n f pl alt. sin.
ca artemisa, n f alt. sin.
ca artemisa vulgar, n f alt. sin.
ca artemísia, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca donzell blanc, n m alt. sin.
ca donzell bord, n m alt. sin.
ca donzell fals, n m alt. sin.
ca donzell mascle, n m alt. sin.
ca donzell salvatge, n m alt. sin.
ca donzell vulgar, n m alt. sin.
ca herba de fer venir les regles, n f alt. sin.
ca herba de la bonadona, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de les regles, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba menuda, n f alt. sin.
ca herba pansera, n f alt. sin.
ca herba pulmonera, n f alt. sin.
ca pulmonera, n f alt. sin.
ca rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
ca altamisa, n f var. ling.
ca altimera, n f var. ling.
ca altimiri, n f var. ling.
ca altimiris, n f pl var. ling.
ca altimisa, n f var. ling.
ca alzamires, n f pl var. ling.
ca artemega, n f var. ling.
ca artemeia, n f var. ling.
ca artemenya, n f var. ling.
ca artemèsia, n f var. ling.
ca artemexa, n f var. ling.
ca artemia, n f var. ling.
nc Artemisia vulgaris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca altimira, n f
ca altamira, n f alt. sin.
ca altamira vera, n f alt. sin.
ca altimires, n f pl alt. sin.
ca artemisa, n f alt. sin.
ca artemisa vulgar, n f alt. sin.
ca artemísia, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca donzell blanc, n m alt. sin.
ca donzell bord, n m alt. sin.
ca donzell fals, n m alt. sin.
ca donzell mascle, n m alt. sin.
ca donzell salvatge, n m alt. sin.
ca donzell vulgar, n m alt. sin.
ca herba de fer venir les regles, n f alt. sin.
ca herba de la bonadona, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de les regles, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba menuda, n f alt. sin.
ca herba pansera, n f alt. sin.
ca herba pulmonera, n f alt. sin.
ca pulmonera, n f alt. sin.
ca rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
ca altamisa, n f var. ling.
ca altimera, n f var. ling.
ca altimiri, n f var. ling.
ca altimiris, n f pl var. ling.
ca altimisa, n f var. ling.
ca alzamires, n f pl var. ling.
ca artemega, n f var. ling.
ca artemeia, n f var. ling.
ca artemenya, n f var. ling.
ca artemèsia, n f var. ling.
ca artemexa, n f var. ling.
ca artemia, n f var. ling.
nc Artemisia vulgaris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Basic search

Advanced search

Results for "joan" in all thematic areas