Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blanca, n f
ca cardaire, n m sin. compl.
ca càvec, n m sin. compl.
ca clavell, n m sin. compl.
ca clavellada, n f sin. compl.
ca escrita, n f sin. compl.
ca escrita blanca, n f sin. compl.
ca llisol, n m sin. compl.
ca rajada, n f sin. compl.
ca rajada blanca, n f sin. compl.
ca cardayre, n m var. ling.
ca cavach, n m var. ling.
ca llisól, n m var. ling.
ca llisòl, n m var. ling.
ca ratjada, n f var. ling.
nc Rostroraja alba
nc Raia alba var. ling.
nc Raia marginata var. ling.
nc Raja alba var. ling.
nc Raja marginata var. ling.
nc Raja rostrata var. ling.
es raya alba, n f
es raya blanca, n f
es raya bramante
fr raie blanche
en white skate

<Rajades i milanes > Raids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blanca, n f
ca cardaire, n m sin. compl.
ca càvec, n m sin. compl.
ca clavell, n m sin. compl.
ca clavellada, n f sin. compl.
ca escrita, n f sin. compl.
ca escrita blanca, n f sin. compl.
ca llisol, n m sin. compl.
ca rajada, n f sin. compl.
ca rajada blanca, n f sin. compl.
ca cardayre, n m var. ling.
ca cavach, n m var. ling.
ca llisól, n m var. ling.
ca llisòl, n m var. ling.
ca ratjada, n f var. ling.
nc Rostroraja alba
nc Raia alba var. ling.
nc Raia marginata var. ling.
nc Raja alba var. ling.
nc Raja marginata var. ling.
nc Raja rostrata var. ling.
es raya alba, n f
es raya blanca, n f
es raya bramante
fr raie blanche
en white skate

<Rajades i milanes > Raids>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca dit del mig, n m
ca dit del cor, n m sin. compl.
ca dit llarg, n m sin. compl.
ca dit llépol, n m sin. compl.
ca dit mitger, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definition

Tercer dit de la mà o del peu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca falç de llúpol, n f
ca hopkapper [nl], n m sin. compl.
en hopkapper, n

Definition

Eina de forma variable, amb el mànec llarg emprada en la recol·lecció del llúpol.

Note

Els circells de les flors de llúpol que s'hi queden entortolligats es tallen amb una fulla en forma d'essa que està soldada o cargolada perpendicularment a un extrem de l'eina acabat en forma de ganxo, que sobresurt de la fulla.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca llépol de Gurney, n m
es mielero abejaruco de Gurney
fr promérops de Gurney
en Gurney's sugarbird
de Natalhonigfresser
nc Promerops gurneyi

<00 Fitxa il·lustrada>, <36.109 Ocells > Passeriformes > Promeròpids>

Note

El nom específic de Gurney fa referència a John Henry Gurney, Sr. (1819-1890), banquer, parlamentari i ornitòleg anglès, especialitzat en rapinyaires i membre fundador de la British Ornithologists' Union.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca llépol de Gurney, n m
es mielero abejaruco de Gurney
fr promérops de Gurney
en Gurney's sugarbird
de Natalhonigfresser
nc Promerops gurneyi

<00 Fitxa il·lustrada>, <36.109 Ocells > Passeriformes > Promeròpids>

Note

El nom específic de Gurney fa referència a John Henry Gurney, Sr. (1819-1890), banquer, parlamentari i ornitòleg anglès, especialitzat en rapinyaires i membre fundador de la British Ornithologists' Union.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca llépol del Cap, n m
es mielero abejaruco de El Cabo
fr promérops du Cap
en Cape sugarbird
de Kaphonigfresser
nc Promerops cafer

<36.109 Ocells > Passeriformes > Promeròpids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca llépol del Cap, n m
es mielero abejaruco de El Cabo
fr promérops du Cap
en Cape sugarbird
de Kaphonigfresser
nc Promerops cafer

<36.109 Ocells > Passeriformes > Promeròpids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llúpol, n m
ca boca de llop, n f sin. compl.
ca esparga, n f sin. compl.
ca espàrgol, n m sin. compl.
ca herba cervesera, n f sin. compl.
ca cervesa, n f alt. sin.
ca cervesera, n f alt. sin.
ca cervesina, n f alt. sin.
ca escanyapoll, n m alt. sin.
ca escanyapolla, n m alt. sin.
ca escanyapolles, n m alt. sin.
ca espareguera, n f alt. sin.
ca espargolera, n f alt. sin.
ca espàrgols, n m pl alt. sin.
ca espàrrec bord, n m alt. sin.
ca esquellerina, n f alt. sin.
ca esquellerinc, n m alt. sin.
ca flor de cervesa, n f alt. sin.
ca guilleuma, n f alt. sin.
ca herba de cervesa, n f alt. sin.
ca herba de la cervesa, n f alt. sin.
ca llobet, n m alt. sin.
ca llúpols, n m pl alt. sin.
ca parra, n f alt. sin.
ca tàrrec de bou, n m alt. sin.
ca tàrrecs de bou, n m pl alt. sin.
ca vidalba, n f alt. sin.
ca vidàrria, n f alt. sin.
ca aspàrguls, n m pl var. ling.
ca cerreza, n f var. ling.
ca cervera, n f var. ling.
ca espàrec bort, n m var. ling.
ca llubet, n m var. ling.
ca lubet, n m var. ling.
ca lubets, n m pl var. ling.
ca pàrgols, n m pl var. ling.
ca vidarría, n f var. ling.
ca vidaula, n f var. ling.
ca vidaules, n f pl var. ling.
ca vidaures, n f pl var. ling.
nc Humulus lupulus L.

<Botànica > cannabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llúpol, n m
ca boca de llop, n f sin. compl.
ca esparga, n f sin. compl.
ca espàrgol, n m sin. compl.
ca herba cervesera, n f sin. compl.
ca cervesa, n f alt. sin.
ca cervesera, n f alt. sin.
ca cervesina, n f alt. sin.
ca escanyapoll, n m alt. sin.
ca escanyapolla, n m alt. sin.
ca escanyapolles, n m alt. sin.
ca espareguera, n f alt. sin.
ca espargolera, n f alt. sin.
ca espàrgols, n m pl alt. sin.
ca espàrrec bord, n m alt. sin.
ca esquellerina, n f alt. sin.
ca esquellerinc, n m alt. sin.
ca flor de cervesa, n f alt. sin.
ca guilleuma, n f alt. sin.
ca herba de cervesa, n f alt. sin.
ca herba de la cervesa, n f alt. sin.
ca llobet, n m alt. sin.
ca llúpols, n m pl alt. sin.
ca parra, n f alt. sin.
ca tàrrec de bou, n m alt. sin.
ca tàrrecs de bou, n m pl alt. sin.
ca vidalba, n f alt. sin.
ca vidàrria, n f alt. sin.
ca aspàrguls, n m pl var. ling.
ca cerreza, n f var. ling.
ca cervera, n f var. ling.
ca espàrec bort, n m var. ling.
ca llubet, n m var. ling.
ca lubet, n m var. ling.
ca lubets, n m pl var. ling.
ca pàrgols, n m pl var. ling.
ca vidarría, n f var. ling.
ca vidaula, n f var. ling.
ca vidaules, n f pl var. ling.
ca vidaures, n f pl var. ling.
nc Humulus lupulus L.

<Botànica > cannabàcies>

Basic search

Advanced search

Results for "ll�pol" in all thematic areas

Definition

Definition

Note

Note

Note