Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Thematic area

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Results for "merder" in all thematic areas

0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?

<Ciències socials>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca 0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?
es mediar, v tr
es mediar [entre], v prep
fr médier, v tr
fr médier [entre], v prep
it mediare, v tr
it mediare [tra], v prep
pt mediar, v tr
pt mediar [entre], v prep
en mediate [between], to, v prep
en mediate, to, v tr

<Ciències socials>

Definition

Tant mitjançar i fer una mediació com mediar es poden considerar formes adequades, encara que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només reculli les formes mitjançar i fer una mediació.

Els motius que porten a considerar que mediar també hauria de ser una forma vàlida són els següents:
(1) El diccionari normatiu recull quasi totes les categories d'aquesta sèrie lèxica: el nom mediació, els adjectius mediador -a i mediat -a, i l'adverbi mediatament (juntament amb el contrari immediatament, que té més freqüència).
(2) Altres categories de la sèrie tenen correlats patrimonials (creats sobre mig mitja) que, en el diccionari normatiu, remeten al mot culte corresponent: mitjancer remet a mediador -a i mitjanceria remet a mediació.
(3) Hi ha categories de la sèrie preses directament del llatí (mediació de mediatio, mediat -ata de mediatus, mediador -a de mediator), mentre que les altres es poden considerar analògiques.
(4) Les alternatives mitjançar i fer una mediació no són vàlides per a tots els contextos coberts per mediar, sinó que habitualment només cobreixen els significats patrimonials relacionats amb la resolució de conflictes.
(5) Mediar té un ús molt estès; fins i tot es documenta en els articles d'algunes obres lexicogràfiques i enciclopèdiques que, per contra, no la recullen com a entrada.
(6) Els diccionaris generals de referència en castellà, italià, portuguès i anglès recullen formes anàlogues; en francès, no, però, en canvi, les bases de dades terminològiques sí que recullen médier en l'àmbit de la bioquímica.

En ciències socials, dret i administració i, de fet, en llengua general, el verb mediar (i les alternatives normatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'intervenir entre dues parts o més per posar-les d'acord.
. L'equivalent castellà és mediar [entre]; el francès, intervenir [entre]; l'italià, mediare [tra]; el portuguès, mediar [entre], i l'anglès, to mediate [between].

En bioquímica i biomedicina, el verb mediar (i només molt rarament les alternatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'un element (una molècula, per exemple) de desencadenar o vehicular un procés bioquímic (transmissió de senyals, reacció química, etc.) per mitjà de la connexió de dues de les parts.
. L'equivalent castellà és mediar; el francès, médier; l'italià, mediare; el portuguès, mediar, i l'anglès, to mediate.

Note

Per a ampliar el criteri amb una explicació més aprofundida i tenir-ne més exemples, podeu consultar el document Els mediadors poden fer mediacions sense mediar immediatament? (In mediando stat virtus) en l'apartat "El terme és notícia... a la Xarxa Vives" del Butlletí núm. 38 de la SCATERM (blogs.iec.cat/scaterm/publicacions/butlleti/butlleti-actual/).

0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?

<Ciències de la vida>

ca 0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?
es mediar, v tr
es mediar [entre], v prep
fr médier, v tr
fr médier [entre], v prep
it mediare, v tr
it mediare [tra], v prep
pt mediar, v tr
pt mediar [entre], v prep
en mediate [between], to, v prep
en mediate, to, v tr

<Ciències de la vida > Bioquímica>, <Ciències de la vida > Biomedicina>

Definition

Note

Per a ampliar el criteri amb una explicació més aprofundida i tenir-ne més exemples, podeu consultar el document Els mediadors poden fer mediacions sense mediar immediatament? (In mediando stat virtus) en l'apartat "El terme és notícia... a la Xarxa Vives" del Butlletí núm. 38 de la SCATERM (blogs.iec.cat/scaterm/publicacions/butlleti/butlleti-actual/).

0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?

<Dret>

ca 0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?
es mediar, v tr
es mediar [entre], v prep
fr médier, v tr
fr médier [entre], v prep
it mediare, v tr
it mediare [tra], v prep
pt mediar, v tr
pt mediar [entre], v prep
en mediate [between], to, v prep
en mediate, to, v tr

<Dret>

Definition

Note

Per a ampliar el criteri amb una explicació més aprofundida i tenir-ne més exemples, podeu consultar el document Els mediadors poden fer mediacions sense mediar immediatament? (In mediando stat virtus) en l'apartat "El terme és notícia... a la Xarxa Vives" del Butlletí núm. 38 de la SCATERM (blogs.iec.cat/scaterm/publicacions/butlleti/butlleti-actual/).

abarta

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca abarta, n f
ca abarter, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca bardissos, n m pl alt. sin.
ca cambró, n m alt. sin.
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
ca mora, n f alt. sin.
ca móra (fruit), n f alt. sin.
ca morilla, n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca abarser, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
ca albarzer, n m var. ling.
ca albercer, n m var. ling.
ca bardisos, n m pl var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca erbaser, n m var. ling.
ca esbarser, n m var. ling.
ca romiguer, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
nc Rubus grup fruticosus L.

<Botànica > rosàcies>

abarta

<Botànica>

ca abarta, n f
ca abarter, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca bardissos, n m pl alt. sin.
ca cambró, n m alt. sin.
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
ca mora, n f alt. sin.
ca móra (fruit), n f alt. sin.
ca morilla, n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca abarser, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
ca albarzer, n m var. ling.
ca albercer, n m var. ling.
ca bardisos, n m pl var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca erbaser, n m var. ling.
ca esbarser, n m var. ling.
ca romiguer, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
nc Rubus grup fruticosus L.

<Botànica > rosàcies>

abarta

<Botànica>

ca abarta, n f
ca abarter, n m alt. sin.
ca arça, n f alt. sin.
ca arces, n f pl alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barça blanca, n f alt. sin.
ca bardal, n m alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca barders, n m pl alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca bardisses, n f pl alt. sin.
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer comú, n m alt. sin.
ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
ca figamora, n f alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca mata de mora, n f alt. sin.
ca móra, n f alt. sin.
ca móra (fruit), n f alt. sin.
ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
ca morellera, n f alt. sin.
ca morera, n f alt. sin.
ca morera salvatge, n f alt. sin.
ca móres, n f pl alt. sin.
ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
ca morilla (fruit), n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca romeguera comuna, n f alt. sin.
ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
ca romegueres, n f pl alt. sin.
ca roser de pastor, n m alt. sin.
ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
ca abarser, n m var. ling.
ca abartra, n f var. ling.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
ca abatzers, n m pl var. ling.
ca abracer, n m var. ling.
ca alarzer, n m var. ling.
ca albardissa, n f var. ling.
ca albarzer, n m var. ling.
ca ambarcer, n m var. ling.
ca ambarzer, n m var. ling.
ca ambraser, n m var. ling.
ca ambrazer, n m var. ling.
ca arbarzer, n m var. ling.
ca asbarzer, n m var. ling.
ca barcer, n m var. ling.
ca barges, n f pl var. ling.
ca barja, n f var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barsa blanca, n f var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barsera, n f var. ling.
ca barses, n f pl var. ling.
ca barsiguera, n f var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca bersa, n f var. ling.
ca braser, n m var. ling.
ca esbarcer, n m var. ling.
ca esbarcier, n m var. ling.
ca esbarges, n f pl var. ling.
ca esbarja, n f var. ling.
ca esbarzera, n f var. ling.
ca roguemer, n m var. ling.
ca romiguer, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
ca rominguera, n f var. ling.
ca ru, n m var. ling.
ca sarsa, n f var. ling.
ca sarsa-mora, n f var. ling.
ca sarsal, n m var. ling.
ca sarsal de mores, n m var. ling.
ca sarso, n m var. ling.
ca varder, n m var. ling.
ca verder, n m var. ling.
ca verders, n m pl var. ling.
nc Rubus ulmifolius Schott
nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Note

1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.

abarta

<Ciències de la vida>

ca abarta, n f
ca abarter, n m alt. sin.
ca arça, n f alt. sin.
ca arces, n f pl alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barça blanca, n f alt. sin.
ca bardal, n m alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca barders, n m pl alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca bardisses, n f pl alt. sin.
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer comú, n m alt. sin.
ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
ca figamora, n f alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca mata de mora, n f alt. sin.
ca móra, n f alt. sin.
ca móra (fruit), n f alt. sin.
ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
ca morellera, n f alt. sin.
ca morera, n f alt. sin.
ca morera salvatge, n f alt. sin.
ca móres, n f pl alt. sin.
ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
ca morilla (fruit), n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca romeguera comuna, n f alt. sin.
ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
ca romegueres, n f pl alt. sin.
ca roser de pastor, n m alt. sin.
ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
ca abarser, n m var. ling.
ca abartra, n f var. ling.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
ca abatzers, n m pl var. ling.
ca abracer, n m var. ling.
ca alarzer, n m var. ling.
ca albardissa, n f var. ling.
ca albarzer, n m var. ling.
ca ambarcer, n m var. ling.
ca ambarzer, n m var. ling.
ca ambraser, n m var. ling.
ca ambrazer, n m var. ling.
ca arbarzer, n m var. ling.
ca asbarzer, n m var. ling.
ca barcer, n m var. ling.
ca barges, n f pl var. ling.
ca barja, n f var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barsa blanca, n f var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barsera, n f var. ling.
ca barses, n f pl var. ling.
ca barsiguera, n f var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca bersa, n f var. ling.
ca braser, n m var. ling.
ca esbarcer, n m var. ling.
ca esbarcier, n m var. ling.
ca esbarges, n f pl var. ling.
ca esbarja, n f var. ling.
ca esbarzera, n f var. ling.
ca roguemer, n m var. ling.
ca romiguer, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
ca rominguera, n f var. ling.
ca ru, n m var. ling.
ca sarsa, n f var. ling.
ca sarsa-mora, n f var. ling.
ca sarsal, n m var. ling.
ca sarsal de mores, n m var. ling.
ca sarso, n m var. ling.
ca varder, n m var. ling.
ca verder, n m var. ling.
ca verders, n m pl var. ling.
nc Rubus ulmifolius Schott
nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Note

1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.

abocar

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca abocar, v tr
es verter
fr décharger
fr déverser
fr évacuer
en dump, to

<Costes > Control d'afluents>

Definition

Llençar a la mar, als corrents d'aigua, al terreny, els productes sobrers d'un procés industrial o agrícola, els procedents de la platja, del poblament humà o qualsevol altre residu.

aferrar

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca aferrar, v tr
es aferrar
fr ferler
en furl, to

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definition

Recollir una vela plegant-la al voltant de la botavara sense deslligar-la.

alimentador de cardes | alimentadora de cardes

<Indústria. Energia > Ocupacions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca alimentador de cardes | alimentadora de cardes, n m, f
es alimentador de cardas
fr conducteur de cardes
en carder

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definition

Persona que carrega les màquines de cardar amb fibres perquè es netegin de les impureses que les acompanyen i formin una cinta de carda.