Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "nineta" in all thematic areas

a la geneta a la geneta

<12 Esports eqüestres>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  a la geneta, adv
  • es  a la jineta

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definition
Manera de cavalcar mantenint els estreps curts i les cames doblegades i en posició vertical del genoll en avall.
abret abret

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abret, n m
  • ca  esporgallop, n m/f alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta patent, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestó ver, n m alt. sin.
  • ca  gódua, n f alt. sin.
  • ca  arbret, n m var. ling.
  • ca  ginestrera, n f var. ling.
  • ca  retama de flors penjants, n f var. ling.
  • ca  retrama de flors penjants, n f var. ling.
  • nc  Genista patens DC.
  • nc  Cytisus heterochrous Colmeiro sin. compl.
  • nc  Cytisus patens auct., non L. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abret, n m
  • ca  esporgallop, n m/f alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta patent, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  ginestera vera, n f alt. sin.
  • ca  ginestó ver, n m alt. sin.
  • ca  gódua, n f alt. sin.
  • ca  arbret, n m var. ling.
  • ca  ginestrera, n f var. ling.
  • ca  retama de flors penjants, n f var. ling.
  • ca  retrama de flors penjants, n f var. ling.
  • nc  Genista patens DC.
  • nc  Cytisus heterochrous Colmeiro sin. compl.
  • nc  Cytisus patens auct., non L. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

acineta acineta

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  acineta, n f
  • nc  Acineta sp.

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definition
Gènere de protozous de la classe dels suctors, que, mancats de cilis, resten fixats a un substrat.
Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aixeta, n f
  • es  grifo
  • fr  robinet
  • en  tap

<Construcció > Serveis. Subministrament d'aigua > Sanitaris>

Definition
Mecanisme que mitjançant una clau regula el pas de l'aigua.
aixeta aixeta

<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aixeta, n f
  • es  grifo
  • es  llave de paso

<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>

aixeta aixeta

<Instal·lacions i màquines>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  aixeta, n f
  • es  grifo
  • es  llave de paso
  • fr  robinet
  • en  cock
  • en  tap
  • en  valve

<Indústria > Conceptes generals > Instal·lacions i màquines>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aixeta, n f
  • ca  grifó, n m sin. compl.
  • es  grifo
  • fr  robinet
  • en  faucet
  • en  tap
  • de  Fahahn
  • de  Hahn

<Construcció>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aixeta, n f
  • es  espita, n f
  • es  grifo, n m
  • fr  robinet, n m
  • en  cock, n
  • en  faucet, n
  • en  tap, n
  • de  Hahn, n m

<Enginyeria>

aixeta aixeta

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  aixeta, n f
  • es  grifo
  • en  faucet
  • en  tap

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definition
^Vàlvula^ d'accionament manual que, adaptada a l'orifici d'un recipient o a l'extrem d'una conducció, regula la sortida d'un fluid.