Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca embassament, n m
ca pantà, n m
es embalse
es pantano
en reservoir

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

ca embassament, n m
ca pantà, n m sin. compl.
es embalse
es pantano
fr bassin
fr réservoir
en basin
en reservoir

<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Origen > Fonts antropogèniques>

Definition

Dipòsit artificial de grans dimensions, que generalment tanca la boca d'una vall mitjançant un dic o una presa, en el qual s'emmagatzema l'aigua d'un riu per a utilitzar-la en l'abastament, el reg o altres usos, o per a regular el cabal d'un riu davant possibles avingudes

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

ca embassament, n m
ca pantà, n m sin. compl.
es embalse
es pantano
fr bassin
fr réservoir
en basin
en reservoir

<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Origen > Fonts antropogèniques>

Definition

Dipòsit artificial de grans dimensions, que generalment tanca la boca d'una vall mitjançant un dic o una presa, en el qual s'emmagatzema l'aigua d'un riu per a utilitzar-la en l'abastament, el reg o altres usos, o per a regular el cabal d'un riu davant possibles avingudes

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca embassament, n m
ca pantà, n f sin. compl.
es embalse, n m
fr barrage, n m
en reservoir, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca embassament, n m
ca pantà, n m sin. compl.
es embalse
es pantano
en reservoir

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definition

Llac artificial de grans proporcions originat en interrompre el curs d'un ^riu^ o fer recréixer un llac per mitjà d'una ^presa^.

L'emmagatzematge d'aigua en permet la ^regulació^ per a garantir-ne l'ús.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca equimosi periorbitària, n f
ca ull d'os rentador, n m sin. compl.
es equimosis periorbitaria, n f
es hematoma periorbitario, n m
es ojo de mapache, n m
en panda eyes, n
en periorbital ecchymosis, n
en raccoon eyes, n

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>

Definition

Equimosi que apareix al voltant de l'ull, unilateralment o bilateralment, considerada un signe de fractura de la base del crani o d'un trencament de meninges en una craniotomia.

Note

Les equimosis periorbitàries, menys freqüentment, també poden ser signe d'un neuroblastoma disseminat o d'amiloïdosi. També poden ser conseqüència temporal d'una rinoplàstia.

Requereixen consulta mèdica urgent i intervenció quirúrgica, en cas de fractura o postcraneotomia, o tractament mèdic, en cas de neuroblastoma o amiloïdosi.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esparreguera marina, n f
ca espareguera, n f alt. sin.
ca espareguera bona, n f alt. sin.
ca espareguera de menjar, n f alt. sin.
ca espareguera marina, n f alt. sin.
ca espareguera vera, n f alt. sin.
ca espàrrec bord, n m alt. sin.
ca esparreguera, n f alt. sin.
ca esparreguera borda, n f alt. sin.
ca esparreguera de marge, n f alt. sin.
ca esparreguera de menjar, n f alt. sin.
ca esparreguera de punxa, n f alt. sin.
ca esparreguera de secà, n f alt. sin.
ca esparreguera punxosa, n f alt. sin.
ca esparreguera vera, n f alt. sin.
ca asparraguera, n f var. ling.
ca asparraguera de marge, n f var. ling.
ca asparreguera de punxa, n f var. ling.
ca asparreguera punxosa, n f var. ling.
nc Asparagus horridus L. in Murray
nc Asparagus stipularis Forssk. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esparreguera marina, n f
ca espareguera, n f alt. sin.
ca espareguera bona, n f alt. sin.
ca espareguera de menjar, n f alt. sin.
ca espareguera marina, n f alt. sin.
ca espareguera vera, n f alt. sin.
ca espàrrec bord, n m alt. sin.
ca esparreguera, n f alt. sin.
ca esparreguera borda, n f alt. sin.
ca esparreguera de marge, n f alt. sin.
ca esparreguera de menjar, n f alt. sin.
ca esparreguera de punxa, n f alt. sin.
ca esparreguera de secà, n f alt. sin.
ca esparreguera punxosa, n f alt. sin.
ca esparreguera vera, n f alt. sin.
ca asparraguera, n f var. ling.
ca asparraguera de marge, n f var. ling.
ca asparreguera de punxa, n f var. ling.
ca asparreguera punxosa, n f var. ling.
nc Asparagus horridus L. in Murray
nc Asparagus stipularis Forssk. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca figuera de moro, n f
ca figa de moro (fruit), n f sin. compl.
ca figa de pala (fruit), n f sin. compl.
ca figuera de pala, n f sin. compl.
ca figuerassa, n f sin. compl.
ca nopal, n m sin. compl.
ca palera, n f sin. compl.
ca ballarí (flor), n m alt. sin.
ca figa d'Índia, n f alt. sin.
ca figa d'Índia (fruit), n f alt. sin.
ca figa palera (fruit), n f alt. sin.
ca figuera d'indi, n f alt. sin.
ca figuera d'Índia, n f alt. sin.
ca figuera de pic, n f alt. sin.
ca figuera de pics, n f alt. sin.
ca figuera de punxa, n f alt. sin.
ca figuera palera, n f alt. sin.
ca figuera punxona, n f alt. sin.
ca figueres de pala, n f pl alt. sin.
ca figueres paleres, n f pl alt. sin.
ca figues de moro (fruit), n f pl alt. sin.
ca nopalera, n f alt. sin.
ca pala (cladodi), n f alt. sin.
ca pales de figuera palera (cladodi), n f pl alt. sin.
ca pita de moro, n f alt. sin.
ca chumba, n f var. ling.
ca figa-pala, n f var. ling.
ca figa-palera, n f var. ling.
ca figuera de palo, n f var. ling.
ca figuera de xumbos, n f var. ling.
ca palera chumba, n f var. ling.
ca xumba, n f var. ling.
nc Opuntia maxima Mill.
nc Opuntia ficus-barbarica A. Berger var. ling.
nc Opuntia ficus-indica auct. var. ling.

<Botànica > cactàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca figuera de moro, n f
ca figa de moro (fruit), n f sin. compl.
ca figa de pala (fruit), n f sin. compl.
ca figuera de pala, n f sin. compl.
ca figuerassa, n f sin. compl.
ca nopal, n m sin. compl.
ca palera, n f sin. compl.
ca ballarí (flor), n m alt. sin.
ca figa d'Índia, n f alt. sin.
ca figa d'Índia (fruit), n f alt. sin.
ca figa palera (fruit), n f alt. sin.
ca figuera d'indi, n f alt. sin.
ca figuera d'Índia, n f alt. sin.
ca figuera de pic, n f alt. sin.
ca figuera de pics, n f alt. sin.
ca figuera de punxa, n f alt. sin.
ca figuera palera, n f alt. sin.
ca figuera punxona, n f alt. sin.
ca figueres de pala, n f pl alt. sin.
ca figueres paleres, n f pl alt. sin.
ca figues de moro (fruit), n f pl alt. sin.
ca nopalera, n f alt. sin.
ca pala (cladodi), n f alt. sin.
ca pales de figuera palera (cladodi), n f pl alt. sin.
ca pita de moro, n f alt. sin.
ca chumba, n f var. ling.
ca figa-pala, n f var. ling.
ca figa-palera, n f var. ling.
ca figuera de palo, n f var. ling.
ca figuera de xumbos, n f var. ling.
ca palera chumba, n f var. ling.
ca xumba, n f var. ling.
nc Opuntia maxima Mill.
nc Opuntia ficus-barbarica A. Berger var. ling.
nc Opuntia ficus-indica auct. var. ling.

<Botànica > cactàcies>

Basic search

Advanced search

Results for "panxa" in all thematic areas

Definition

Definition

Definition

Definition

Note