Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

ca beurada, n f
ca abeurada, n f sin. compl.
ca lletada, n f sin. compl.
es lechada
fr barbotine
fr lait de chaux
en milk of lime
en slurry

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Definition

Barreja d'aigua amb calç, guix o ciment, generalment sense sorra, que s'utilitza sobretot per a emblanquinar parets, unir pedres i rejuntar aplacats i paviments.

Note

L'equivalent francès barbotine i l'equivalent anglès slurry no tenen un valor genèric, sinó que fan referència exclusivament a una barreja d'aigua amb ciment.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca beurada, n f
ca abeurada, n f sin. compl.
ca lletada, n f sin. compl.
es lechada
fr coulis
en grout
de Kalkmilch

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bituro chagi, n m
ca cop de peu amb torsió, n m sin. compl.
es bituro chagui
es patada con torsión
fr biteulo tchagui
fr coup de pied avec torsion

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Definition

Cop de peu que s'executa doblegant la cama, aixecant-la al màxim i estirant-la ràpidament alhora que es dibuixa un angle de 45° cap a l'exterior, per colpejar l'adversari amb el metatars o amb l'empenya del peu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca bituro chagi, n m
ca cop de peu amb torsió, n m sin. compl.
es bituro chagui
es patada con torsión
fr biteulo tchagui
fr coup de pied avec torsion

<Esport > 08 Esports de combat > 04 Taekwondo>

Definition

Cop del metatars o l'empenya del peu executat estirant ràpidament la cama, prèviament flexionada i aixecada al màxim, alhora que es dibuixa un angle de 45° cap a fora.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja, n f
ca botja bovera, n f alt. sin.
ca botja pansera, n f alt. sin.
ca botja rossa, n f alt. sin.
ca donzell salvatge, n m alt. sin.
ca herba escaldadora, n f alt. sin.
ca herba pansera, n f alt. sin.
ca herba platera, n f alt. sin.
ca llemenosa, n f alt. sin.
ca llemenoses, n f pl alt. sin.
ca pinzell, n m alt. sin.
ca platera, n f alt. sin.
ca boja pansera, n f var. ling.
ca botja bobera, n f var. ling.
ca herba escaldaora, n f var. ling.
ca llemanosa, n f var. ling.
nc Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser.) Batt. in Batt. et Trab.
nc Artemisia glutinosa J. Gay ex Besser. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja, n f
ca botja bovera, n f alt. sin.
ca botja pansera, n f alt. sin.
ca botja rossa, n f alt. sin.
ca donzell salvatge, n m alt. sin.
ca herba escaldadora, n f alt. sin.
ca herba pansera, n f alt. sin.
ca herba platera, n f alt. sin.
ca llemenosa, n f alt. sin.
ca llemenoses, n f pl alt. sin.
ca pinzell, n m alt. sin.
ca platera, n f alt. sin.
ca boja pansera, n f var. ling.
ca botja bobera, n f var. ling.
ca herba escaldaora, n f var. ling.
ca llemanosa, n f var. ling.
nc Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser.) Batt. in Batt. et Trab.
nc Artemisia glutinosa J. Gay ex Besser. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca bufalaga nítida, n f
es bufalaga plateada, n f
nc Thymelaea argentata

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca cap de forquilla, n m
ca platina, n f sin. compl.
es cabeza, n f
es corona, n f
es pletina, n f
fr té de fourche, n m
fr tête de fourche, n f
it corona, n f
it testa della forcella, n f
en fork crown, n

<Esport > 13 Ciclisme>

Definition

Part intermèdia de la forquilla d'una bicicleta, de forma plana o arquejada, que uneix el tub de direcció amb els braços.

Note

En algunes bicicletes amb forquilla de suspensió hi ha dos caps de forquilla, l'un situat al capdamunt de les barres i l'altre cap a la meitat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capellà, n m
ca mòllera, n f sin. compl.
ca palaia, n f sin. compl.
ca palaia anglesa, n f sin. compl.
ca pedaç, n m sin. compl.
ca pelaia, n f sin. compl.
ca pelaia rossa, n f sin. compl.
ca serrandell, n m sin. compl.
ca tacó, n m sin. compl.
ca acedia, n f var. ling.
ca palà, n f var. ling.
ca palaya, n f var. ling.
ca platija, n f var. ling.
ca sarrandell, n m var. ling.
ca solla, n f var. ling.
nc Pleuronectes platessa
es palusa
es platija
es solla
es solla europea
fr plie
fr plie d'Europe
en European plaice
en plaice

<Peixos > Pleuronèctids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capellà, n m
ca mòllera, n f sin. compl.
ca palaia, n f sin. compl.
ca palaia anglesa, n f sin. compl.
ca pedaç, n m sin. compl.
ca pelaia, n f sin. compl.
ca pelaia rossa, n f sin. compl.
ca serrandell, n m sin. compl.
ca tacó, n m sin. compl.
ca acedia, n f var. ling.
ca palà, n f var. ling.
ca palaya, n f var. ling.
ca platija, n f var. ling.
ca sarrandell, n m var. ling.
ca solla, n f var. ling.
nc Pleuronectes platessa
es palusa
es platija
es solla
es solla europea
fr plie
fr plie d'Europe
en European plaice
en plaice

<Peixos > Pleuronèctids>

Basic search

Advanced search

Results for "platada" in all thematic areas

Definition

Note

Definition

Definition

Definition

Note