Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "treva" in all thematic areas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de les patarrugues, n f
- ca herba de les berrugues, n f alt. sin.
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba dolenta, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca lleteresa de fulla prima, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleteroles, n f pl alt. sin.
- ca lletons, n m pl alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletreres, n f pl alt. sin.
- ca lletreres menudes, n f pl alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca lleitresa, n f var. ling.
- ca llertresa, n f var. ling.
- ca llet de Santa Tresa, n f var. ling.
- ca llet de treses, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca llettresa, n f var. ling.
- ca llitresa, n f var. ling.
- nc Euphorbia cyparissias L.
<Botànica > euforbiàcies>
Note
- La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa», d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de les patarrugues, n f
- ca herba de les berrugues, n f alt. sin.
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba dolenta, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca lleteresa de fulla prima, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleteroles, n f pl alt. sin.
- ca lletons, n m pl alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletreres, n f pl alt. sin.
- ca lletreres menudes, n f pl alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca lleitresa, n f var. ling.
- ca llertresa, n f var. ling.
- ca llet de Santa Tresa, n f var. ling.
- ca llet de treses, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca llettresa, n f var. ling.
- ca llitresa, n f var. ling.
- nc Euphorbia cyparissias L.
<Botànica > euforbiàcies>
Note
- La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa», d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
<Lleure>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca laberint grimpador, n m
- es barras de mono
- es laberinto trepador
- es trepador
- fr cage à écureuil
- fr cage à grimper
- fr jungle grimpade
- pt trepa-trepa
- en climbing frame
- en jungle gym
- en monkey bars
<Lleure>
Definition
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lleteresa vera, n f
- ca lleteresa vesquera, n f sin. compl.
- ca lletrera de vesc, n f sin. compl.
- ca bambollera, n f alt. sin.
- ca bofeguera, n f alt. sin.
- ca escampador, n m alt. sin.
- ca eufòrbia, n f alt. sin.
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca herba del frare, n f alt. sin.
- ca herba del frare vellosa, n f alt. sin.
- ca herba lletera, n f alt. sin.
- ca llerca, n f alt. sin.
- ca llerqueres, n f pl alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera d'enviscar, n f alt. sin.
- ca lletera de vesc, n f alt. sin.
- ca lletera de visc, n f alt. sin.
- ca lletera gran, n f alt. sin.
- ca lletera major, n f alt. sin.
- ca lletera vera, n f alt. sin.
- ca lletera visquera, n f alt. sin.
- ca lleterassa, n f alt. sin.
- ca lleteres, n f pl alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa de marina, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lletraga, n f alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletrera borda, n f alt. sin.
- ca lletrera d'enviscar, n f alt. sin.
- ca lletrera de marina, n f alt. sin.
- ca lletrera de muntanya, n f alt. sin.
- ca lletrera de visc, n f alt. sin.
- ca lletrera mascle, n f alt. sin.
- ca lletrera vera, n f alt. sin.
- ca lletrera visquera, n f alt. sin.
- ca lletreres, n f pl alt. sin.
- ca lletreres bordes, n f pl alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca manxiula, n f alt. sin.
- ca metzines, n f pl alt. sin.
- ca Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca Teresa, n f alt. sin.
- ca visquera, n f alt. sin.
- ca xurrera, n f alt. sin.
- ca lleitresa, n f var. ling.
- ca llertresa, n f var. ling.
- ca llet de santa Tresa, n f var. ling.
- ca lletatresa, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca lletranera, n f var. ling.
- ca lletreguera, n f var. ling.
- ca lletrera de monte, n f var. ling.
- ca lletreresa de marina, n f var. ling.
- ca llettresa, n f var. ling.
- ca lleturigu, n m var. ling.
- ca llitresa, n f var. ling.
- nc Euphorbia characias L. subsp. characias
<Botànica > euforbiàcies>
Note
-
1. La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a "llet de T(e)resa", d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
2. Lleturigu (SANNA ortografia lletúligo) és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) latturigu.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lleteresa vera, n f
- ca lleteresa vesquera, n f sin. compl.
- ca lletrera de vesc, n f sin. compl.
- ca bambollera, n f alt. sin.
- ca bofeguera, n f alt. sin.
- ca escampador, n m alt. sin.
- ca eufòrbia, n f alt. sin.
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca herba del frare, n f alt. sin.
- ca herba del frare vellosa, n f alt. sin.
- ca herba lletera, n f alt. sin.
- ca llerca, n f alt. sin.
- ca llerqueres, n f pl alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera d'enviscar, n f alt. sin.
- ca lletera de vesc, n f alt. sin.
- ca lletera de visc, n f alt. sin.
- ca lletera gran, n f alt. sin.
- ca lletera major, n f alt. sin.
- ca lletera vera, n f alt. sin.
- ca lletera visquera, n f alt. sin.
- ca lleterassa, n f alt. sin.
- ca lleteres, n f pl alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa de marina, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lletraga, n f alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletrera borda, n f alt. sin.
- ca lletrera d'enviscar, n f alt. sin.
- ca lletrera de marina, n f alt. sin.
- ca lletrera de muntanya, n f alt. sin.
- ca lletrera de visc, n f alt. sin.
- ca lletrera mascle, n f alt. sin.
- ca lletrera vera, n f alt. sin.
- ca lletrera visquera, n f alt. sin.
- ca lletreres, n f pl alt. sin.
- ca lletreres bordes, n f pl alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca manxiula, n f alt. sin.
- ca metzines, n f pl alt. sin.
- ca Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca Teresa, n f alt. sin.
- ca visquera, n f alt. sin.
- ca xurrera, n f alt. sin.
- ca lleitresa, n f var. ling.
- ca llertresa, n f var. ling.
- ca llet de santa Tresa, n f var. ling.
- ca lletatresa, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca lletranera, n f var. ling.
- ca lletreguera, n f var. ling.
- ca lletrera de monte, n f var. ling.
- ca lletreresa de marina, n f var. ling.
- ca llettresa, n f var. ling.
- ca lleturigu, n m var. ling.
- ca llitresa, n f var. ling.
- nc Euphorbia characias L. subsp. characias
<Botànica > euforbiàcies>
Note
-
1. La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a "llet de T(e)resa", d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
2. Lleturigu (SANNA ortografia lletúligo) és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) latturigu.
<Esport > Esports de pilota > Futbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>
- ca paret, n f
- ca teva-meva, n m sin. compl.
- es pared
- es uno-dos
- fr passe et va
- fr une-deux
- it uno-due
- en give and go
- en wall pass
- de Doppelpass
<Esport > Esports de pilota > Futbol>
Definition
<09 Esports de pilota>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca paret, n f
- ca passa-i-va [HANDBOL], n m sin. compl.
- ca passada de paret [HOQUEI HER], n f sin. compl.
- ca teva-meva [FUTBOL], n m sin. compl.
- ca un-dos, n m sin. compl.
- es pared
- es pase de pared
- es pase y va [HANDBOL]
- es uno-dos
- fr passe et va
- fr une-deux
- en deflected pass
- en give and go
- en wall pass
<Esport > 09 Esports de pilota>
Definition
Note
- En futbol, és una paret la paret doble.
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca paret de trava, n f
- es pared de arriostramiento
- es pared de traba
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
Definition
Perquè una paret de trava sigui efectiva ha de mantenir continuïtat en vertical des del fonament i ha de trobar-se connectada adequadament (és a dir, lligada a través de la trava que proporcionen les filades de l'obra de fàbrica) amb les parets de càrrega que estabilitza.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca peça de trava, n f
- es tope
<Construcció > Obres públiques>
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca plec ileocecal, n m
- ca plec de Treves, n m sin. compl.
- ca plec ileoapendicular, n m sin. compl.
- es pliegue de Treves
- es pliegue ileocecal
- en ileocecal fold
- en Treve's fold
- TA plica ileocaecalis
<Anatomia>