Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "turo" in all thematic areas

girar girar

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  girar, v intr
  • es  girar
  • fr  tourner, se
  • en  turn, to

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Hoquei sobre gel>

Definition
Canviar la pròpia trajectòria de desplaçament mitjançant un moviment dels patins.
grívia grívia

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grívia, n f
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  massot, n m sin. compl.
  • ca  massot verd, n m sin. compl.
  • ca  mostela, n f sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord massot, n m sin. compl.
  • ca  tord massotell, n m sin. compl.
  • ca  tord negre, n m sin. compl.
  • ca  tord verd, n m sin. compl.
  • ca  xinet, n m sin. compl.
  • ca  xucla, n f sin. compl.
  • ca  glívia, n f var. ling.
  • ca  grèvia, n f var. ling.
  • ca  grivi, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  masot, n m var. ling.
  • ca  masòt, n m var. ling.
  • ca  tord-massot, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tórt, n m var. ling.
  • ca  tort negre, n m var. ling.
  • ca  tort vert, n m var. ling.
  • ca  torts, n m pl var. ling.
  • ca  turt, n m var. ling.
  • nc  Labrus viridis
  • nc  Labrus festivus var. ling.
  • nc  Labrus luscus var. ling.
  • nc  Labrus turdus var. ling.
  • es  bodion verde
  • es  bodión verde
  • es  budión
  • es  tordo
  • es  tordo verde
  • fr  labre verd
  • fr  labre vert
  • fr  perroquet
  • it  leppo
  • en  ballan wrasse
  • en  cuckoo wcasse
  • en  green wrasse
  • de  Grüne Lippfisch
  • de  Grüner Lippfisch

<Peixos > Làbrids>

grívia grívia

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grívia, n f
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  massot, n m sin. compl.
  • ca  massot verd, n m sin. compl.
  • ca  mostela, n f sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord massot, n m sin. compl.
  • ca  tord massotell, n m sin. compl.
  • ca  tord negre, n m sin. compl.
  • ca  tord verd, n m sin. compl.
  • ca  xinet, n m sin. compl.
  • ca  xucla, n f sin. compl.
  • ca  glívia, n f var. ling.
  • ca  grèvia, n f var. ling.
  • ca  grivi, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  masot, n m var. ling.
  • ca  masòt, n m var. ling.
  • ca  tord-massot, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tórt, n m var. ling.
  • ca  tort negre, n m var. ling.
  • ca  tort vert, n m var. ling.
  • ca  torts, n m pl var. ling.
  • ca  turt, n m var. ling.
  • nc  Labrus viridis
  • nc  Labrus festivus var. ling.
  • nc  Labrus luscus var. ling.
  • nc  Labrus turdus var. ling.
  • es  bodion verde
  • es  bodión verde
  • es  budión
  • es  tordo
  • es  tordo verde
  • fr  labre verd
  • fr  labre vert
  • fr  perroquet
  • it  leppo
  • en  ballan wrasse
  • en  cuckoo wcasse
  • en  green wrasse
  • de  Grüne Lippfisch
  • de  Grüner Lippfisch

<Peixos > Làbrids>

herbei herbei

<Ciències de la Terra>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  herbei, n m
  • es  césped
  • fr  pelouse
  • en  sward
  • en  turf

<Geografia física > Biogeografia>

Definition
Població d'herba fina que cobreix el sòl densament.
herbei herbei

<Geografia > Geografia física>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  herbei, n m
  • es  césped
  • fr  pelouse
  • en  sward
  • en  turf

<Geografia física > Biogeografia>

Definition
Població d'herba fina que cobreix el sòl densament.
j'atun yuro j'atun yuro

<Art i arquitectura>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  j'atun yuro, n m
  • en  j'atun yuro, n

<Art i arquitectura>

Definition
Cert tipus de recipient regional o indígena llatinoamericà de mida gran emprat per a fermentar chicha.
lliri superb lliri superb

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  lliri superb, n m
  • es  martagón de Virginia
  • fr  lis superbe
  • en  American Turk's cap lily
  • en  Carolina lily
  • en  swamp lily
  • en  Turk's cap
  • en  Turk's-cap lily
  • nc  Lilium superbum

<Botànica>

Note

  • Planta de la família de les liliàcies.
llit a la turca llit a la turca

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  llit a la turca, n m
  • es  cama a la turca, n f
  • fr  lit à la turque, n m
  • eu  ohe turko, n
  • eu  turkiar ohe, n

<Fusteria > Mobles>

mòllera pigada mòllera pigada

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mòllera pigada, n f
  • ca  bròtola, n f sin. compl.
  • ca  bròtoles, n f pl sin. compl.
  • ca  faneca, n f sin. compl.
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  furó, n m sin. compl.
  • ca  furonet de fang, n m sin. compl.
  • ca  lluç amb barba, n m sin. compl.
  • ca  lluç barbut, n m sin. compl.
  • ca  mamona, n f sin. compl.
  • ca  molla, n f sin. compl.
  • ca  molla de bou, n f sin. compl.
  • ca  molla de roca, n f sin. compl.
  • ca  mollassa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera, n f sin. compl.
  • ca  mòllera bròtola, n f sin. compl.
  • ca  mòllera de fang, n f sin. compl.
  • ca  mòllera de palangre, n f sin. compl.
  • ca  mòllera palangre, n f sin. compl.
  • ca  mòllera pigallada, n f sin. compl.
  • ca  alfaneca, n f var. ling.
  • ca  brótola, n f var. ling.
  • ca  bròtula, n f var. ling.
  • ca  llus amb barba, n m var. ling.
  • ca  llus barbut, n m var. ling.
  • ca  móllara, n f var. ling.
  • ca  mollera, n f var. ling.
  • ca  móllera, n f var. ling.
  • ca  mollera brotola, n f var. ling.
  • ca  mollera bròtola, n f var. ling.
  • ca  móllera pigada, n f var. ling.
  • ca  mòlleres, n f pl var. ling.
  • nc  Phycis blennoides
  • nc  Phycis blennioides var. ling.
  • nc  Phycis blennioïdes var. ling.
  • es  alfaneca
  • es  brotola de fango
  • es  brótola de fango
  • es  escolana
  • es  escolano
  • es  ficio
  • fr  mostelle de fond
  • fr  mostelle de vase
  • fr  phycis de fond
  • en  greater forkbeard

<Peixos > Gàdids>

mòllera pigada mòllera pigada

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mòllera pigada, n f
  • ca  bròtola, n f sin. compl.
  • ca  bròtoles, n f pl sin. compl.
  • ca  faneca, n f sin. compl.
  • ca  fura, n f sin. compl.
  • ca  furó, n m sin. compl.
  • ca  furonet de fang, n m sin. compl.
  • ca  lluç amb barba, n m sin. compl.
  • ca  lluç barbut, n m sin. compl.
  • ca  mamona, n f sin. compl.
  • ca  molla, n f sin. compl.
  • ca  molla de bou, n f sin. compl.
  • ca  molla de roca, n f sin. compl.
  • ca  mollassa, n f sin. compl.
  • ca  mòllera, n f sin. compl.
  • ca  mòllera bròtola, n f sin. compl.
  • ca  mòllera de fang, n f sin. compl.
  • ca  mòllera de palangre, n f sin. compl.
  • ca  mòllera palangre, n f sin. compl.
  • ca  mòllera pigallada, n f sin. compl.
  • ca  alfaneca, n f var. ling.
  • ca  brótola, n f var. ling.
  • ca  bròtula, n f var. ling.
  • ca  llus amb barba, n m var. ling.
  • ca  llus barbut, n m var. ling.
  • ca  móllara, n f var. ling.
  • ca  mollera, n f var. ling.
  • ca  móllera, n f var. ling.
  • ca  mollera brotola, n f var. ling.
  • ca  mollera bròtola, n f var. ling.
  • ca  móllera pigada, n f var. ling.
  • ca  mòlleres, n f pl var. ling.
  • nc  Phycis blennoides
  • nc  Phycis blennioides var. ling.
  • nc  Phycis blennioïdes var. ling.
  • es  alfaneca
  • es  brotola de fango
  • es  brótola de fango
  • es  escolana
  • es  escolano
  • es  ficio
  • fr  mostelle de fond
  • fr  mostelle de vase
  • fr  phycis de fond
  • en  greater forkbeard

<Peixos > Gàdids>