Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "vilania" in all thematic areas

cua d'oreneta cua d'oreneta

<Construcció>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cua d'oreneta, n f
  • ca  cua de milà, n f sin. compl.
  • ca  cudornella, n f sin. compl.
  • ca  coa de milana (balear), n f var. ling.
  • es  cola de milano, n f
  • fr  queue d'aronde, n f
  • fr  queue d'hironde, n f
  • it  coda di rondine, n f
  • en  dovetail, n
  • en  swallow tail, n
  • de  Schwalbenschwanz, n m

<Construcció>

Definition
Unió de dues peces de fusta en què una té un o diversos elements trapezials que s'encasten en l'encaix o encaixos de l'altra de manera que pot resistir esforços de tracció.

Note

  • N'hi ha de dues classes: cues d'oreneta cegues (quan l'encaix o encaixos d'una de les peces de fusta no la travessa, de manera que no es veu la testa de l'altra) i cues d'oreneta passades (quan l'encaix o encaixos d'una de les peces de fusta la travessa, de manera que es veu la testa de l'altra.
cudornella cudornella

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  cudornella, n f
  • ca  cua d'oreneta, n f sin. compl.
  • ca  cua de milà, n f sin. compl.
  • ca  encaix de cudornella, n m sin. compl.
  • ca  coa de milana (balear), n f var. ling.
  • es  cola de milano
  • es  ensamble de cola de milano
  • fr  queue d'aronde
  • fr  queue d'hironde
  • en  dovetail
  • en  swallow tail

<Fusteria > Construccions > Unions>

Definition
Unió de dues peces de fusta en què una té un o diversos elements trapezials que s'encasten en l'encaix o encaixos de l'altra de manera que pot resistir esforços de tracció.

Note

  • N'hi ha de dues classes: cudornelles cegues (quan l'encaix o encaixos d'una de les peces de fusta no la travessa, de manera que no es veu la testa de l'altra) i cudornelles passades (quan l'encaix o encaixos d'una de les peces de fusta la travessa, de manera que es veu la testa de l'altra).
disciplina viària disciplina viària

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  disciplina viària, n f
  • es  disciplina vial
  • en  road discipline

<Trànsit > Seguretat viària > Prevenció>

Definition
Conjunt de disposicions normatives sobre la manera de circular a la via pública, i el compliment d'aquestes disposicions.
educació viària educació viària

<Protecció civil > Policia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  educació viària, n f
  • es  educación vial
  • en  traffic education

<Policia > Funcions i tècnica > Policia de trànsit>

Definition
Conjunt d'instruccions i recomanacions sobre la manera d'actuar a les vies públiques.
educació viària educació viària

<Ciències socials > Educació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  educació viària, n f
  • es  educación vial
  • fr  éducation à la sécurité routière
  • en  traffic safety education

<Educació > Pedagogia social > Educació no formal>

Definition
Educació destinada a transmetre coneixements sobre seguretat viària i actituds de responsabilitat i convivència amb relació a l'ús de les vies, com a conductor o com a vianant.
educació viària educació viària

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  educació viària, n f
  • es  educación vial
  • fr  éducation en sécurité routière
  • en  traffic safety education

<Trànsit > Seguretat viària > Prevenció>

Definition
Procés d'ensenyament i aprenentatge que té la finalitat de transmetre coneixements sobre seguretat viària i actituds de responsabilitat i convivència amb relació a l'ús de les vies.
enciam bord enciam bord

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam bord, n m
  • ca  enciam verinós, n m alt. sin.
  • ca  herba lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletuga d'ase, n f alt. sin.
  • ca  lletuga vimínia, n f alt. sin.
  • nc  Lactuca viminea (L.) J. et C. Presl

<Botànica > compostes / asteràcies>

enciam bord enciam bord

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam bord, n m
  • ca  enciam verinós, n m alt. sin.
  • ca  herba lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletuga d'ase, n f alt. sin.
  • ca  lletuga vimínia, n f alt. sin.
  • nc  Lactuca viminea (L.) J. et C. Presl

<Botànica > compostes / asteràcies>

escurçana escurçana

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  escurçana, n f
  • ca  escurçó, n m sin. compl.
  • ca  ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  milana, n f sin. compl.
  • ca  tòtina, n f sin. compl.
  • es  milano
  • es  pastinaca
  • es  raya látigo común
  • fr  pastenague commune
  • fr  raie pastenague
  • en  common stingray
  • en  stingray
  • nc  Dasyatidae
  • nc  Dasyatis pastinaca

<Peixos>

Definition
Peix dels condrictis, de l'ordre dels raïformes, que té forma de disc romboidal i posseeix un agulló verinós a la base de la cua.
escurçana escurçana

<Zoologia > Peixos>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escurçana, n f
  • ca  escurçana comuna, n f sin. compl.
  • ca  escurçana ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  escurçó, n m sin. compl.
  • ca  ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  marina pastinaca, n f sin. compl.
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  milana, n f sin. compl.
  • ca  pastinaca, n f sin. compl.
  • ca  pastinaca marina, n f sin. compl.
  • ca  pastinaques, n f pl sin. compl.
  • ca  serreta, n f sin. compl.
  • ca  tòtina, n f sin. compl.
  • ca  corçana, n f var. ling.
  • ca  cursana, n f var. ling.
  • ca  es cursó, n m var. ling.
  • ca  escorçana, n f var. ling.
  • ca  escorçana ferrassa, n f var. ling.
  • ca  escorçó, n m var. ling.
  • ca  escursana, n f var. ling.
  • ca  escursana ferrassa, n f var. ling.
  • ca  escursó, n m var. ling.
  • ca  farrasa, n f var. ling.
  • ca  farrassa, n f var. ling.
  • ca  milá, n m var. ling.
  • ca  raya vaca, n f var. ling.
  • ca  totana, n f var. ling.
  • ca  tòtana, n f var. ling.
  • ca  totina, n f var. ling.
  • nc  Dasyatis pastinaca
  • nc  Dasiatis pastinaca var. ling.
  • nc  Desyatis pastinaca var. ling.
  • nc  Raia pastinaca var. ling.
  • nc  Raja pastinaca var. ling.
  • nc  Raya Pastinaca var. ling.
  • nc  Trygon pastinaca var. ling.
  • nc  Trygon vulgaris var. ling.
  • es  milano
  • es  pastenaca, n f
  • es  pastinaca, n f
  • es  pez obispo, n m
  • es  raya
  • es  raya látigo común
  • es  raya-vaca, n f
  • fr  pastenague
  • fr  pastenague commune
  • fr  raie pastenague
  • it  pastinaca
  • en  common stingray
  • en  sting ray
  • en  stingray
  • de  Gemeine Heich roche

<Rajades i milanes > Dasiàtids>