Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "vinya" in all thematic areas

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cep, n m
  • ca  pàmpol (fulla), n m alt. sin.
  • ca  parra, n f alt. sin.
  • ca  raïm (infructescència), n m alt. sin.
  • ca  raïmera, n f alt. sin.
  • ca  rem (infructescència), n m alt. sin.
  • ca  vinya, n f alt. sin.
  • nc  Vitis vinifera L. subsp. vinifera
  • nc  Vitis vinifera L. subsp. sativa Hegi var. ling.

<Botànica > vitàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cep, n m
  • ca  pàmpol (fulla), n m alt. sin.
  • ca  parra, n f alt. sin.
  • ca  raïm (infructescència), n m alt. sin.
  • ca  raïmera, n f alt. sin.
  • ca  rem (infructescència), n m alt. sin.
  • ca  vinya, n f alt. sin.
  • nc  Vitis vinifera L. subsp. vinifera
  • nc  Vitis vinifera L. subsp. sativa Hegi var. ling.

<Botànica > vitàcies>

plantació plantació

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  plantació, n f
  • ca  vinya, n f
  • es  plantación
  • es  viña
  • es  viñedo
  • fr  plantation
  • fr  vigne
  • en  plantation
  • en  vineyard

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definition
Conjunt de ceps plantats que constitueix una unitat de cultiu.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vinya, n f
  • ca  cep, n m sin. compl.
  • ca  cep (soca), n m sin. compl.
  • ca  gotim (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  pàmpol (fulla), n m sin. compl.
  • ca  pansa (fruit dessecat), n f sin. compl.
  • ca  parra, n f sin. compl.
  • ca  raïm (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  raïmera, n f sin. compl.
  • ca  redolta (branca), n f sin. compl.
  • ca  redorta (branca), n f sin. compl.
  • ca  rem (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  sarment (branca), n m/f sin. compl.
  • ca  singló (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  tòria (branca), n f sin. compl.
  • ca  bagot (infructescència), n m alt. sin.
  • ca  cep de vinya, n m alt. sin.
  • ca  escanyavelles, n m alt. sin.
  • ca  pàmpol, n m alt. sin.
  • ca  parres, n f pl alt. sin.
  • ca  sarment verd, n m alt. sin.
  • ca  tòries (branca), n f pl alt. sin.
  • ca  cepa, n f var. ling.
  • ca  singlot (infructescència), n m var. ling.
  • ca  xinglot (infructescència), n m var. ling.
  • nc  Vitis vinifera L.

<Botànica > vitàcies>

Note

  • 1. La denominació parra fa referència més estrictament a la «planta de vinya cultivada en forma alta, enfiladissa» (DIEC2-E), i cep, a part a la soca, a la «planta de vinya cultivada en forma baixa» (DIEC2-E).
    2. DIEC2 recull els següents noms per a races de vinya (o cep) i per al raïm que dona: afartapobres, cabernet, callet, carinyena, chardonnay, cruixent, escanyavelles, garnatxa, giró, macabeu, malvasia, merlot, monestrell, moscatell, pansa, parellada, parrell, picapoll, planta, sumoll, ull de llebre i xarel·lo. NEOL recull sirà com a nom de raça i del vi que dona.
vinya vinya

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vinya, n f
  • ca  cep, n m sin. compl.
  • ca  cep (soca), n m sin. compl.
  • ca  gotim (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  pàmpol (fulla), n m sin. compl.
  • ca  pansa (fruit dessecat), n f sin. compl.
  • ca  parra, n f sin. compl.
  • ca  raïm (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  raïmera, n f sin. compl.
  • ca  redolta (branca), n f sin. compl.
  • ca  redorta (branca), n f sin. compl.
  • ca  rem (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  sarment (branca), n m/f sin. compl.
  • ca  singló (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  tòria (branca), n f sin. compl.
  • ca  bagot (infructescència), n m alt. sin.
  • ca  cep de vinya, n m alt. sin.
  • ca  escanyavelles, n m alt. sin.
  • ca  pàmpol, n m alt. sin.
  • ca  parres, n f pl alt. sin.
  • ca  sarment verd, n m alt. sin.
  • ca  tòries (branca), n f pl alt. sin.
  • ca  cepa, n f var. ling.
  • ca  singlot (infructescència), n m var. ling.
  • ca  xinglot (infructescència), n m var. ling.
  • nc  Vitis vinifera L.

<Botànica > vitàcies>

Note

  • 1. La denominació parra fa referència més estrictament a la «planta de vinya cultivada en forma alta, enfiladissa» (DIEC2-E), i cep, a part a la soca, a la «planta de vinya cultivada en forma baixa» (DIEC2-E).
    2. DIEC2 recull els següents noms per a races de vinya (o cep) i per al raïm que dona: afartapobres, cabernet, callet, carinyena, chardonnay, cruixent, escanyavelles, garnatxa, giró, macabeu, malvasia, merlot, monestrell, moscatell, pansa, parellada, parrell, picapoll, planta, sumoll, ull de llebre i xarel·lo. NEOL recull sirà com a nom de raça i del vi que dona.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vinya, n f
  • nc  Vitis L.

<Botànica > vitàcies>

vinya vinya

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vinya, n f
  • nc  Vitis L.

<Botànica > vitàcies>

vinya vinya

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  vinya, n f
  • es  vid, n f
  • es  viña, n f
  • fr  vigne, n f
  • en  vine, n
  • nc  Vitis vinifera

<Enginyeria forestal>

vinya vinya

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  vinya, n f
  • es  vid, n f
  • fr  vigne, n f
  • en  vine, n
  • eu  mahatsondo, n
  • nc  Vitis vinifera

<Fusteria > Materials > Fusta > Fusta massissa>

vinya vinya

<Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  vinya, n f
  • ca  cep, n m sin. compl.
  • ca  parra, n f sin. compl.
  • ca  raïmera, n f sin. compl.
  • es  vid
  • fr  vigne
  • en  grape vine
  • en  vine
  • nc  Vitis vinifera

<Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definition
Planta de la família de les vitàcies, de fulles (o pàmpols) caduques, i de fruits (els grans de raïm) en baia arrodonida, groguenca, rosada o d'un blau violat fosc, disposats en panícula. Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i boscs humits, a l'Europa meridional. Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep (soca de la vinya), del qual surten cada any branques o sarments; o bé enfiladisses enasprades en forma de parra. El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes des regions temperades del món. Els fruits constitueixen el raïm, fruita excel·lent, del qual és fet el vi i altres begudes alcohòliques. Les fulles, en infusió, són diürètiques i també han estat emprades contra la diarrea, les varices i les morenes. La varietat silvestre de la vinya també és anomenada llambrusca, llambrusquer o parra borda.