Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca riu, n m
es río, n m
fr fleuve, n m
en river, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca riu, n m
es río
en river

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definition

Corrent natural d'aigua, més o menys continu i de cabal que pot ser molt variable, que drena una conca d'una extensió de dimensions extenses.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca sala de personalitats, n f
ca sala vip, n f
es zona de recepción para invitados importantes
fr salon d'accueil
fr salon de réception
fr suite avec salon de réception
en hospitality area
en hospitality room
en hospitality suite

<Lleure > Turisme > Serveis turístics. Allotjament turístic>

Definition

Sala preferent, en un hotel, un centre de convencions, un equipament esportiu, etc., en què s'acull les personalitats o els clients importants.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca salze blanc, n m
ca vimenera, n f sin. compl.
ca vimera, n f sin. compl.
ca vimetera, n f sin. compl.
ca sàlic, n m alt. sin.
ca salits blancs, n m pl alt. sin.
ca salze, n m alt. sin.
ca salze grec, n m alt. sin.
ca sarga, n f alt. sin.
ca saule, n m alt. sin.
ca vim (branca), n m alt. sin.
ca vimeneres, n f pl alt. sin.
ca vímet, n m alt. sin.
ca aula, n f var. ling.
ca mimbrera, n f var. ling.
ca sàlice, n m var. ling.
ca salit, n m var. ling.
ca sàlit, n m var. ling.
ca salita, n f var. ling.
ca salsa, n f var. ling.
ca salse, n m var. ling.
ca salser, n m var. ling.
ca salser blanc, n m var. ling.
ca sàlzer, n m var. ling.
ca sarja, n f var. ling.
ca saula, n f var. ling.
ca saulic, n m var. ling.
ca saura, n f var. ling.
ca sause, n m var. ling.
ca vilma, n f var. ling.
ca vimeguera, n f var. ling.
ca vimequera, n f var. ling.
nc Salix alba L.

<Botànica > salicàcies>

Note

1. La denominació vim fa referència a la rama prima i flexible, apta per a cistelleria.
2. Sàlice és una variant algueresa provinent de l'italià salice.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca salze blanc, n m
ca vimenera, n f sin. compl.
ca vimera, n f sin. compl.
ca vimetera, n f sin. compl.
ca sàlic, n m alt. sin.
ca salits blancs, n m pl alt. sin.
ca salze, n m alt. sin.
ca salze grec, n m alt. sin.
ca sarga, n f alt. sin.
ca saule, n m alt. sin.
ca vim (branca), n m alt. sin.
ca vimeneres, n f pl alt. sin.
ca vímet, n m alt. sin.
ca aula, n f var. ling.
ca mimbrera, n f var. ling.
ca sàlice, n m var. ling.
ca salit, n m var. ling.
ca sàlit, n m var. ling.
ca salita, n f var. ling.
ca salsa, n f var. ling.
ca salse, n m var. ling.
ca salser, n m var. ling.
ca salser blanc, n m var. ling.
ca sàlzer, n m var. ling.
ca sarja, n f var. ling.
ca saula, n f var. ling.
ca saulic, n m var. ling.
ca saura, n f var. ling.
ca sause, n m var. ling.
ca vilma, n f var. ling.
ca vimeguera, n f var. ling.
ca vimequera, n f var. ling.
nc Salix alba L.

<Botànica > salicàcies>

Note

1. La denominació vim fa referència a la rama prima i flexible, apta per a cistelleria.
2. Sàlice és una variant algueresa provinent de l'italià salice.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca sarga, n f
ca salanca, n f sin. compl.
ca salenca, n f sin. compl.
ca sarguer, n m sin. compl.
ca sarguera, n f sin. compl.
ca verga, n f sin. compl.
ca vim, n m sin. compl.
ca gatsalze, n m alt. sin.
ca salanca de barranc, n f alt. sin.
ca salanca negra, n f alt. sin.
ca salenca negra, n f alt. sin.
ca salenca verduc, n f alt. sin.
ca sàlic, n m alt. sin.
ca saliguera, n f alt. sin.
ca saliteres, n f pl alt. sin.
ca salits (branca), n m pl alt. sin.
ca salze, n m alt. sin.
ca sarga vimenera, n f alt. sin.
ca sarga vimera, n f alt. sin.
ca sargueta, n f alt. sin.
ca saule, n m alt. sin.
ca vergatera, n f alt. sin.
ca verguera, n f alt. sin.
ca vimassa, n f alt. sin.
ca vímet, n m alt. sin.
ca sargués, n m var. ling.
ca sarguessos, n m pl var. ling.
ca serga, n f var. ling.
ca serguera, n f var. ling.
ca vímec, n m var. ling.
ca vimen, n m var. ling.
nc Salix elaeagnos Scop. subsp. angustifolia
nc Salix incana Schrank var. ling.

<Botànica > salicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca sarga, n f
ca salanca, n f sin. compl.
ca salenca, n f sin. compl.
ca sarguer, n m sin. compl.
ca sarguera, n f sin. compl.
ca verga, n f sin. compl.
ca vim, n m sin. compl.
ca gatsalze, n m alt. sin.
ca salanca de barranc, n f alt. sin.
ca salanca negra, n f alt. sin.
ca salenca negra, n f alt. sin.
ca salenca verduc, n f alt. sin.
ca sàlic, n m alt. sin.
ca saliguera, n f alt. sin.
ca saliteres, n f pl alt. sin.
ca salits (branca), n m pl alt. sin.
ca salze, n m alt. sin.
ca sarga vimenera, n f alt. sin.
ca sarga vimera, n f alt. sin.
ca sargueta, n f alt. sin.
ca saule, n m alt. sin.
ca vergatera, n f alt. sin.
ca verguera, n f alt. sin.
ca vimassa, n f alt. sin.
ca vímet, n m alt. sin.
ca sargués, n m var. ling.
ca sarguessos, n m pl var. ling.
ca serga, n f var. ling.
ca serguera, n f var. ling.
ca vímec, n m var. ling.
ca vimen, n m var. ling.
nc Salix elaeagnos Scop. subsp. angustifolia
nc Salix incana Schrank var. ling.

<Botànica > salicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca terminal gràfic, n m
ca unitat de visualització gràfica, n f sin. compl.
es terminal gráfico
es unidad de visualización gráfica
en graphic terminal
en visual display unit
en VDU sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic>

Definition

Terminal dotat d'un monitor gràfic, i eventualment d'algun dispositiu apuntador, emprat per a aplicacions que, com els sistemes d'informació geogràfica, precisen visualització gràfica de la informació.

Note

1. Fins al final de la dècada de 1980, els terminals gràfics van ser habituals en contextos especialitzats, per bé que limitats pel seu cost, generalment elevat. Igualment, van existir empreses especialitzades exclusivament en la fabricació d'aquest tipus de perifèric.

2. La denominació unitat de visualització gràfica es va utilitzar en el passat per emfatitzar el fet que es tractés de terminals amb monitor gràfic, en èpoques en què els terminals més habituals no eren dotats ni tan sols de monitors alfanumèrics.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca terminal gràfic, n m
ca unitat de visualització gràfica, n f sin. compl.
es terminal gráfico
es unidad de visualización gráfica
en graphic terminal
en visual display unit
en VDU sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic>

Definition

Terminal dotat d'un monitor gràfic, i eventualment d'algun dispositiu apuntador, emprat per a aplicacions que, com els sistemes d'informació geogràfica, precisen visualització gràfica de la informació.

Note

1. Fins al final de la dècada de 1980, els terminals gràfics van ser habituals en contextos especialitzats, per bé que limitats pel seu cost, generalment elevat. Igualment, van existir empreses especialitzades exclusivament en la fabricació d'aquest tipus de perifèric.

2. La denominació unitat de visualització gràfica es va utilitzar en el passat per emfatitzar el fet que es tractés de terminals amb monitor gràfic, en èpoques en què els terminals més habituals no eren dotats ni tan sols de monitors alfanumèrics.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca terminal gràfic, n m
ca unitat de visualització gràfica, n f sin. compl.
es terminal gráfico
es unidad de visualización gráfica
en graphic terminal
en visual display unit
en VDU sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic>

Definition

Terminal dotat d'un monitor gràfic, i eventualment d'algun dispositiu apuntador, emprat per a aplicacions que, com els sistemes d'informació geogràfica, precisen visualització gràfica de la informació.

Note

1. Fins al final de la dècada de 1980, els terminals gràfics van ser habituals en contextos especialitzats, per bé que limitats pel seu cost, generalment elevat. Igualment, van existir empreses especialitzades exclusivament en la fabricació d'aquest tipus de perifèric.

2. La denominació unitat de visualització gràfica es va utilitzar en el passat per emfatitzar el fet que es tractés de terminals amb monitor gràfic, en èpoques en què els terminals més habituals no eren dotats ni tan sols de monitors alfanumèrics.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

Basic search

Advanced search

Results for "viu" in all thematic areas

Definition

Definition

Note

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note