Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "xiribec" in all thematic areas
<Agricultura > Fitopatologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca arrufat, n m
- ca abonyegat, n m sin. compl.
- ca butllofat, n m sin. compl.
- ca garrof, n m sin. compl.
- ca garrofat, n m sin. compl.
- ca garrofina, n f sin. compl.
- ca tiribecs, n m pl sin. compl.
- es abolladura
- es lepra
- fr cloque
- en leaf curl
<Agricultura > Fitopatologia>
Definition
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estirabec, n m
- ca estirabecs, n m pl alt. sin.
- ca pèsol caputxí, n m alt. sin.
- ca pèsol mollar, n m alt. sin.
- ca pèsol tirabec, n m alt. sin.
- ca pèsols caputxins, n m pl alt. sin.
- ca tirabec, n m alt. sin.
- ca tirabecs, n m pl alt. sin.
- nc Pisum sativum L. var. macrocarpon Ser.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Note
- El DIEC2 recull les denominacions tirabec (i estirabec) per al "pèsol d'una varietat de llegum allargassada i alada, que es menja tendre i amb tavella".
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estirabec, n m
- ca estirabecs, n m pl alt. sin.
- ca pèsol caputxí, n m alt. sin.
- ca pèsol mollar, n m alt. sin.
- ca pèsol tirabec, n m alt. sin.
- ca pèsols caputxins, n m pl alt. sin.
- ca tirabec, n m alt. sin.
- ca tirabecs, n m pl alt. sin.
- nc Pisum sativum L. var. macrocarpon Ser.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Note
- El DIEC2 recull les denominacions tirabec (i estirabec) per al "pèsol d'una varietat de llegum allargassada i alada, que es menja tendre i amb tavella".
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca teribe
- ca térraba sin. compl.
- ca tiribí sin. compl.
- ca tirub sin. compl.
- cod naso
- ar التيريبي
- cy Teribe
- cy Térraba sin. compl.
- cy Tiribí sin. compl.
- cy Tirub sin. compl.
- de Teribe
- de Naso sin. compl.
- de Norteño sin. compl.
- de Quequexque sin. compl.
- de Terraba sin. compl.
- de Tiribi sin. compl.
- de Tirribi sin. compl.
- de Tirub sin. compl.
- en Teribe
- en Naso sin. compl.
- en Térraba sin. compl.
- en Tiribi sin. compl.
- en Tirribi sin. compl.
- en Tirub sin. compl.
- es teribe
- es térraba sin. compl.
- es tiribé sin. compl.
- es tirub sin. compl.
- eu teribeera
- eu terraba sin. compl.
- eu tiribi sin. compl.
- eu tirub sin. compl.
- fr teribe
- fr terraba sin. compl.
- fr tiribi sin. compl.
- fr tirub sin. compl.
- gn terive
- gn térraba sin. compl.
- gn tiribí sin. compl.
- gn tirub sin. compl.
- it teribe
- it térraba sin. compl.
- it tiribí sin. compl.
- it tirub sin. compl.
- ja テリベ語
- ja テラバ語 sin. compl.
- ja ティリビ語 sin. compl.
- ja ティルブ語 sin. compl.
- nl Teribe
- nl Térraba sin. compl.
- nl Tiribí sin. compl.
- nl Tirub sin. compl.
- pt teribe
- pt térraba sin. compl.
- pt tiribí sin. compl.
- pt tirub sin. compl.
- ru Терибе
- ru Насо sin. compl.
- ru Тируб sin. compl.
- ru Тириби sin. compl.
- ru Терраба sin. compl.
- ru Тирриби sin. compl.
- zh 特瑞波语
- zh 提利比语 sin. compl.
- zh 提卢布语 sin. compl.
- zh 特拉巴语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
<Txibtxa > Txibtxa A>, <Amèrica > Costa Rica>, <Amèrica > Panamà>
Definition
Els térraba van ser traslladats per missioners franciscans a final del segle XVII des de la província de Bocas del Toro, Panamà, fins a la zona sud de Costa Rica. L'últim parlant de térraba va morir el 2003 i sembla que només queden alguns semiparlants, de manera que aquesta llengua es pot considerar extingida a Costa Rica.
Els teribe viuen en una zona força aïllada. Malgrat això, l'ús de la llengua va començar a declinar a partir dels anys 70 del segle passat, quan es van introduir escoles, amb l'ensenyament en espanyol, al territori teribe.
No hi havia fins fa poc gaires estudis sobre aquesta llengua. Els darrers anys, però, s'està duent a terme un projecte de documentació i descripció del teribe al Panamà, auspiciat pel Consell d'Investigació en Ciències Socials i Humanitats del Canadà. Ja s'ha publicat una gramàtica i diversos articles sobre l'estructura gramatical de la llengua, i també un recull de narracions sobre aspectes diferents de la cultura teribe, algunes de les quals són explicades per la darrera parlant monolingüe, Margarita Calixto.
Segons algunes fonts, aquesta llengua ha completat recentement el procés de canvi d'un sistema tonal cap a un sistema accentual.
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca tirabec, n m
- en Chinese sugar pea
- en sugar pea
- nc Pisum sativum var.macrocarpum
<Botànica>
