iatrogènic -a
iatrogènic -a
- ca iatrogènic -a, adj
- es yatrogénico
- es yatrógeno
- fr iatrogène
- fr iatrogénique
- en iatrogenic
Definition
Dit de l'efecte perjudicial o la lesió resultant d'una intervenció mèdica.
Note
-
1. En homeopatia, com que la matèria primera dels medicaments administrats ha estat molt desconcentrada, els efectes iatrogènics que es poden presentar són habitualment de curta durada i desapareixen generalment poc després d'interrompre la presa del medicament. No obstant això, s'han descrit efectes que es podrien considerar iatrogènics provocats per l'ús indiscriminat i persistent de certs medicaments homeopàtics, que produirien una mena d'intoxicació dinàmica en forma de símptomes patogenètics persistents i difícils d'erradicar. N'és un exemple la intoxicació provocada per Lachesis mutus que va patir el doctor C. Hering, l'introductor d'aquest medicament a la farmacopea homeopàtica, per un excés d'autoexperimentació que el va deixar paralitzat del braç esquerre per a tota la vida.
2. J. T. Kent utilitza el concepte de diàtesi medicamentària per a referir-se als casos en què la constitució del pacient el fa molt sensible a un o diversos medicaments i que el porta a patir els seus efectes d'una manera perllongada.
idiosincràsia
idiosincràsia
- ca idiosincràsia, n f
- es idiosincrasia
- fr idiosyncrasie
- en idiosyncrasy
Definition
Constitució física peculiar d'un individu sa que el predisposa a emmalaltir com a reacció a certs estímuls als quals la majoria d'individus no són sensibles.
Note
- Aquests estímuls poden ser, per exemple, l'administració d'un medicament, les influències ambientals (clima, horari, latitud, olors), determinats tipus d'aliments o les impressions emocionals.
imatge del remei
imatge del remei
- ca imatge del remei, n f
- es imagen del remedio
- fr image du remède
- en drug picture
- en remedy picture
Definition
Conjunt de símptomes essencials que produeix un medicament i que l'identifiquen i el diferencien de qualsevol altre.
Note
- La imatge del remei s'obté de l'experimentació patogenètica, dels efectes tòxics produïts pel medicament i dels resultats obtinguts de l'experiència clínica.
impregnació
impregnació
- ca impregnació, n f
- es impregnación
- fr imprégnation
- en impregnation
Definition
Procediment consistent a fixar per imbibició una dilució sobre un suport inert.
Note
- Els glòbuls, grànuls i comprimits sense impregnar tenen un aspecte mat, mentre que els impregnats són més blancs i brillants.
incurabilitat
incurabilitat
- ca incurabilitat, n f
- es incurabilidad
- fr incurabilité
- en incurability
Definition
Estat d'un pacient que no pot guarir-se de la malaltia que pateix.
Note
-
1. En homeopatia es considera que hi ha incurabilitat quan després d'administrar un remei ben indicat la força vital no és capaç de restablir les alteracions del pacient.
2. Es parla d'incurabilitat relativa quan la incurabilitat és deguda a l'existència d'obstacles a la guarició que són evitables, per exemple en el cas d'un pacient asmàtic que és fumador compulsiu.
indicació
indicació
- ca indicació, n f
- es indicación
- fr indication
- en indication
Definition
Raonament o judici que determina la prescripció del remei més adequat a partir d'un símptoma destacable del pacient.
Note
- Per exemple, un símptoma clau pot ser la indicació d'un remei determinat.
indisposició
indisposició
- ca indisposició, n f
- es indisposición
- fr indisposition
- en indisposition
Definition
Alteració lleu i passatgera de la salut a causa de diferents factors, com ara excessos en el menjar, la ingesta immoderada de begudes alcohòliques o condicions ambientals desfavorables.
Note
-
1. No es pot considerar una veritable malaltia perquè la salut es restableix espontàniament quan desapareixen les condicions adverses.
2. S. Hahnemann inclou en aquest concepte les intoxicacions i les alteracions produïdes per factors mecànics, com ara la presència de cossos estranys, la lesió o compressió d'estructures vitals, malformacions congènites o litiasi, que requereixen tractament quirúrgic.
individualització
individualització
- ca individualització, n f
- es individualización
- fr individualisation
- en individualization
Definition
Art d'identificar la manera pròpia de ser i d'emmalaltir d'un pacient per a prescriure-li els remeis més adequats.
intolerància
intolerància
- ca intolerància, n f
- es intolerancia
- fr intolérance
- en intolerance
Definition
Reacció adversa, innata o adquirida, que presenten algunes persones a certs aliments o a determinades circumstàncies o situacions que no afecten negativament la majoria d'individus.
Note
- En el llenguatge de la matèria mèdica homeopàtica i el repertori pot expressar-se com un agreujament o una aversió. Per exemple, una intolerància als greixos queda reflectida en el repertori com a agreujament pels greixos.
isopatia
isopatia
- ca isopatia, n f
- ca isoteràpia, n f sin. compl.
- es isopatía
- es isoterapia
- fr isopathie
- fr isothérapie
- en isopathy
- en isotherapy
Definition
Mètode terapèutic basat en el tractament d'una malaltia per mitjà de l'agent causal o per mitjà de productes de la manifestació de la mateixa malaltia.
Note
-
1. La locució llatina aequalia aequalibus curantur, la traducció de la qual és «els iguals es curen amb els iguals», expressa el principi en què es basa la isopatia.
2. Es considera J. J. W. Lux com l'introductor de la isopatia. A partir de 1823 va començar a preparar medicaments en forma de dinamitzacions homeopàtiques servint-se de l'agent mòrbid que provocava una malaltia.
