Diccionari nàutic

Peça articulada en forma de barra, equipada amb suports en un cap, que serveix per a sostenir el flaix de tal manera que es pugui moure en diferents direccions.

Distància que separa el punt d'aplicació de la potència o de la resistència.

Braç espiral de la Via Làctia en el qual es troba el Sol.

Part d'una verga des del centre o des del punt que la subjecta al pal fins a qualsevol dels extrems.

Cadascuna de les dues parts de l'àncora compreses entre la creu i cadascuna de les ungles.

Cap que uneix l'antena al pal, en les embarcacions d'aparell llatí.

Canal ample i llarg que entra terra endins, que creix i minva amb el flux i reflux, com succeeix a les ries.

Espai marítim allargat i estret.

Franja estreta d'aigua on convergeixen corrents litorals que flueixen cap a la mar a través de la zona de rompent.

Part d'un riu que se separa del curs principal i forma un curs secundari que hi corre més o menys paral·lel, fins a reunir-s'hi de nou o desembocar a la mar.