Diccionari nàutic

Costura que augmenta la mena dels caps de corda que uneix.

Costura de reforç que es feia entre les dues costures amb les quals es cosien les ribes superposades dels draps d'una vela.

Costura que es fa superposant els extrems dels draps i donant puntades rodones, de manera que la unió no formi cap solapa entre ells.

Costura que consisteix en dos cosits verticals i paral·lels fets al llarg d'un doblec que es fa en mig d'una vela de barca per a disminuir-ne la superfície.

Costura en la qual es doblega l'extrem d'una de les peces de tela damunt l'extrem de l'altra i es torna a cosir.

Costura que no augmenta la mena dels caps que uneix, i que, tot i que no és gaire resistent, és útil en les cordes que han de passar per un bossell o un quadernal, ja que si s'unissin amb una costura curta, s'espartarien.

Costura que es fa cosint de pla la vora d'una peça damunt la d'una altra.

Costura molt resistent que es fa, durant el procés de confecció, en el centre de la vela.

Costura que, generalment a causa d'un llarg viatge, ha perdut molta de la brea que la cobreix.

Costura feta per damunt del límit de les dues voreres de dos panys de vela juxtaposats, i en la qual, quan s'estenen, queda tot al llarg del cosit un regruix a manera de cordó.