Diccionari nàutic

Agent físic, subjecte a la llei de conservació de càrrega, que constitueix una de les formes possibles d'energia i al qual són deguts diversos fenòmens molt variats.

Unitat d'energia igual a la que adquireix una càrrega elemental en traslladar-se entre dos punts amb una diferència de potencial d'1V.

Conjunt de fenòmens que s'esdevenen en el si d'una solució electrolítica o d'un electròlit fos en passar-hi un corrent elèctric de forma continuada.

Manifestació visible o audible d'electricitat atmosfèrica, ja sigui corresponent a descàrregues elèctriques discontínues o a fenòmens més o menys continus.

Ormeig de pescar, semblant al palangró, amb bolitxes i ham, i que serveix per a pescar neros i mussoles.

Quaderna més gran del buc d'una embarcació.

Distància vertical d'un punt o d'un nivell sobre la superfície de la Terra presa a partir del nivell mitjà de la mar.

Part del marge continental immediatament després del talús continental i fins als plans abissals.

Arc d'un cercle vertical interceptat per un cos celeste i l'horitzó.

Zona de terra coberta en baixamar però submergida en plenamar.