Diccionari nàutic

Instrument astronòmic, habitual a l'edat mitjana i el Renaixement, que servia per a determinar la posició del Sol, la Lluna i els planetes sense necessitat de realitzar càlculs matemàtics.

Pertanyent o relatiu a l'equador d'una esfera i especialment al terrestre.

Telescopi muntat sobre una equatorial, que serveix per a determinar l'ascensió recta i la declinació dels astres.

Suport sobre el qual es munta un telescopi, proveït de dos eixos de moció perpendiculars, un eix polar i un eix de declinació, que permet seguir un astre compensant el moviment diürn.

Diferència d'altitud entre dues corbes de nivell successives.

Propietat que presenten certes projeccions, que consisteix a mantenir invariable l'escala entre els paral·lels o respecte a un punt central.

Estat de repòs entre forces que s'anul·len.

Cadascun dels punts de l'esfera celeste en què l'equador celeste talla l'eclíptica.

Qualsevol dels dos temps de l'any en què el Sol, en el seu moviment aparent, passa per l'equador i en què el dia i la nit són d'igual durada en tots els punts de la Terra.

Temps en què el Sol passa pel primer punt del signe Àries, cap al dia 21 de març.