Diccionari nàutic

Punt de l'òrbita d'un cos, especialment d'un planeta o d'un cometa, més pròxim al Sol.

Aparell per a observar objectes situats fora del camp de visió directa, constituït bàsicament per un tub vertical que té a cada extrem dos miralls o dos prismes de reflexió total.

Concreció nacrada que es forma a l'interior de la conquilla d'alguns mol·luscs.

Dit de la varietat de núvol dels gèneres altocúmulus o estratocúmulus que, juntament amb altres del mateix tipus, forma una capa de núvols extensa amb espais clars petits que permeten de distingir el Sol i la Lluna.

Peça cilíndrica de metall que sol tenir una cabota en un extrem i rebre una femella o clavilla a l'altre, i que serveix per a fixar una amb l'altra dues peces, o bé d'eix de moviment d'una peça respecte a l'altra.

Pern en què la cabota ha estat substituïda per un eixamplament i és emprat per a fixar-hi alguna cosa en subjectar-la amb la femella roscada a l'extrem lliure.

Pern empleat durant la construcció d'un vaixell de fusta per a corbar i assentar les taules sobre els elements estructurals, mantenint-les en aquesta posició fins al moment de clavar-les.

Branca d'una corda que es divideix en dues o més.

Braç que, fent parell amb un altre, forma una peça corba de construcció.

Barra rígida mòbil al voltant d'un punt de suport, que serveix per a aixecar coses pesants.