Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca basa
- ca bassa sin. compl.
- cod odzamagu
- de Basa
- de Abacha sin. compl.
- de Abatsa sin. compl.
- de Komo sin. compl.
- de Rubasa sin. compl.
- en Basa
- en Bassa sin. compl.
- es basa
- es bassa sin. compl.
- eu basa
- eu bassa sin. compl.
- fr basa
- fr abacha sin. compl.
- fr abatsa sin. compl.
- fr bassa sin. compl.
- fr rubasa sin. compl.
- gl basa
- gl bassa sin. compl.
- it basa
- it bassa sin. compl.
- nl Basa
- nl Abacha sin. compl.
- nl Abatsa sin. compl.
- nl Bassa sin. compl.
- nl Rubasa sin. compl.
- pt basa
- pt bassa sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definition
Tots aquests grups, que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses, han estat considerats variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. A més del basa i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri, els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Konda, els kondes o ikondes, que parlen konda tigako; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwa o el basa, no accepten els materials escrits en ngwo.
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca batak
- ca babuyan sin. compl.
- ca batak palawan sin. compl.
- ca batako sin. compl.
- ca binatak sin. compl.
- ca tinitianes sin. compl.
- ar باتاكية
- cy Batak
- cy Babuyan sin. compl.
- cy Batak palawan sin. compl.
- cy Batako sin. compl.
- cy Binatak sin. compl.
- cy Tinitianes sin. compl.
- de Batak
- de Babuyan sin. compl.
- de Batac sin. compl.
- de Batak Palawan sin. compl.
- de Batako sin. compl.
- de Binatak sin. compl.
- de Tinitianes sin. compl.
- en Batak
- en Babuyan sin. compl.
- en Batac sin. compl.
- en Binatak sin. compl.
- en Palawan Batak sin. compl.
- en Tinitianes sin. compl.
- es bataco
- es babuyano sin. compl.
- es batak palawano sin. compl.
- es batako sin. compl.
- es binatak sin. compl.
- es tinitianes sin. compl.
- eu batakera
- eu babuyan sin. compl.
- eu batak sin. compl.
- eu batak palawan sin. compl.
- eu batako sin. compl.
- eu binatak sin. compl.
- eu tinitianes sin. compl.
- fr batak
- fr babuyan sin. compl.
- fr batak palawan sin. compl.
- fr batako sin. compl.
- fr binatak sin. compl.
- fr tinitianes sin. compl.
- gl batak
- gl babuyan sin. compl.
- gl batak palawan sin. compl.
- gl batako sin. compl.
- gl binatak sin. compl.
- gl tinitianes sin. compl.
- gn vatak
- gn batak palawan sin. compl.
- gn tinitianes sin. compl.
- gn vatako sin. compl.
- gn vavuyan sin. compl.
- gn vinatak sin. compl.
- it batak
- it babuyan sin. compl.
- it batak palawan sin. compl.
- it batako sin. compl.
- it binatak sin. compl.
- it tinitianes sin. compl.
- pt batak
- pt babuyan sin. compl.
- pt batak palawano sin. compl.
- pt batako sin. compl.
- pt binatak sin. compl.
- pt tinitianes sin. compl.
- zh 巴塔克语
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definition
La llengua batak s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).
Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província de Palawan ja que està habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).
El grup etnolingüístic batak forma part del conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos, per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca batak
- ca babuyan sin. compl.
- ca batak palawan sin. compl.
- ca batako sin. compl.
- ca binatak sin. compl.
- ca tinitianes sin. compl.
- ar باتاكية
- cy Batak
- cy Babuyan sin. compl.
- cy Batak palawan sin. compl.
- cy Batako sin. compl.
- cy Binatak sin. compl.
- cy Tinitianes sin. compl.
- de Batak
- de Babuyan sin. compl.
- de Batac sin. compl.
- de Batak Palawan sin. compl.
- de Batako sin. compl.
- de Binatak sin. compl.
- de Tinitianes sin. compl.
- en Batak
- en Babuyan sin. compl.
- en Batac sin. compl.
- en Binatak sin. compl.
- en Palawan Batak sin. compl.
- en Tinitianes sin. compl.
- es bataco
- es babuyano sin. compl.
- es batak palawano sin. compl.
- es batako sin. compl.
- es binatak sin. compl.
- es tinitianes sin. compl.
- eu batakera
- eu babuyan sin. compl.
- eu batak sin. compl.
- eu batak palawan sin. compl.
- eu batako sin. compl.
- eu binatak sin. compl.
- eu tinitianes sin. compl.
- fr batak
- fr babuyan sin. compl.
- fr batak palawan sin. compl.
- fr batako sin. compl.
- fr binatak sin. compl.
- fr tinitianes sin. compl.
- gl batak
- gl babuyan sin. compl.
- gl batak palawan sin. compl.
- gl batako sin. compl.
- gl binatak sin. compl.
- gl tinitianes sin. compl.
- gn vatak
- gn batak palawan sin. compl.
- gn tinitianes sin. compl.
- gn vatako sin. compl.
- gn vavuyan sin. compl.
- gn vinatak sin. compl.
- it batak
- it babuyan sin. compl.
- it batak palawan sin. compl.
- it batako sin. compl.
- it binatak sin. compl.
- it tinitianes sin. compl.
- pt batak
- pt babuyan sin. compl.
- pt batak palawano sin. compl.
- pt batako sin. compl.
- pt binatak sin. compl.
- pt tinitianes sin. compl.
- zh 巴塔克语
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definition
La llengua batak s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).
Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província de Palawan ja que està habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).
El grup etnolingüístic batak forma part del conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos, per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca batak
- ca babuyan sin. compl.
- ca batak palawan sin. compl.
- ca batako sin. compl.
- ca binatak sin. compl.
- ca tinitianes sin. compl.
- ar باتاكية
- cy Batak
- cy Babuyan sin. compl.
- cy Batak palawan sin. compl.
- cy Batako sin. compl.
- cy Binatak sin. compl.
- cy Tinitianes sin. compl.
- de Batak
- de Babuyan sin. compl.
- de Batac sin. compl.
- de Batak Palawan sin. compl.
- de Batako sin. compl.
- de Binatak sin. compl.
- de Tinitianes sin. compl.
- en Batak
- en Babuyan sin. compl.
- en Batac sin. compl.
- en Binatak sin. compl.
- en Palawan Batak sin. compl.
- en Tinitianes sin. compl.
- es bataco
- es babuyano sin. compl.
- es batak palawano sin. compl.
- es batako sin. compl.
- es binatak sin. compl.
- es tinitianes sin. compl.
- eu batakera
- eu babuyan sin. compl.
- eu batak sin. compl.
- eu batak palawan sin. compl.
- eu batako sin. compl.
- eu binatak sin. compl.
- eu tinitianes sin. compl.
- fr batak
- fr babuyan sin. compl.
- fr batak palawan sin. compl.
- fr batako sin. compl.
- fr binatak sin. compl.
- fr tinitianes sin. compl.
- gl batak
- gl babuyan sin. compl.
- gl batak palawan sin. compl.
- gl batako sin. compl.
- gl binatak sin. compl.
- gl tinitianes sin. compl.
- gn vatak
- gn batak palawan sin. compl.
- gn tinitianes sin. compl.
- gn vatako sin. compl.
- gn vavuyan sin. compl.
- gn vinatak sin. compl.
- it batak
- it babuyan sin. compl.
- it batak palawan sin. compl.
- it batako sin. compl.
- it binatak sin. compl.
- it tinitianes sin. compl.
- pt batak
- pt babuyan sin. compl.
- pt batak palawano sin. compl.
- pt batako sin. compl.
- pt binatak sin. compl.
- pt tinitianes sin. compl.
- zh 巴塔克语
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definition
La llengua batak s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).
Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província de Palawan ja que està habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).
El grup etnolingüístic batak forma part del conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos, per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca batanga
- ca bano'o sin. compl.
- ca banoho sin. compl.
- ca noho sin. compl.
- ca nohu sin. compl.
- ca noku sin. compl.
- ar باتانغا
- cy Batanga
- cy Bano'o sin. compl.
- cy Banoho sin. compl.
- cy Noho sin. compl.
- cy Nohu sin. compl.
- cy Noku sin. compl.
- de Batanga
- de Bano'o sin. compl.
- de Banoho sin. compl.
- de Banoo sin. compl.
- de Noho sin. compl.
- de Nohu sin. compl.
- de Noku sin. compl.
- en Batanga
- en Bano'o sin. compl.
- en Banoho sin. compl.
- en Banoo sin. compl.
- en Noho sin. compl.
- en Nohu sin. compl.
- en Noku sin. compl.
- es batanga
- es bano'o sin. compl.
- es banoho sin. compl.
- es noho sin. compl.
- es nohu sin. compl.
- es noku sin. compl.
- eu batangera
- eu bano'o sin. compl.
- eu banoho sin. compl.
- eu batanga sin. compl.
- eu batangera sin. compl.
- eu noho sin. compl.
- eu nohu sin. compl.
- eu noku sin. compl.
- fr batanga
- fr bano'o sin. compl.
- fr banoho sin. compl.
- fr noho sin. compl.
- fr nohu sin. compl.
- fr noku sin. compl.
- gl batanga
- gl bano'o sin. compl.
- gl banoho sin. compl.
- gl noho sin. compl.
- gl nohu sin. compl.
- gl noku sin. compl.
- gn vatanga
- gn noho sin. compl.
- gn nohu sin. compl.
- gn noku sin. compl.
- gn vano'o sin. compl.
- gn vanoho sin. compl.
- it batanga
- it bano'o sin. compl.
- it banoho sin. compl.
- it noho sin. compl.
- it nohu sin. compl.
- it noku sin. compl.
- pt batanga
- pt bano'o sin. compl.
- pt banoho sin. compl.
- pt noho sin. compl.
- pt nohu sin. compl.
- pt noku sin. compl.
- tmh Tabatangat
- tmh Bano'o sin. compl.
- tmh banoho sin. compl.
- tmh noho sin. compl.
- tmh nohu sin. compl.
- tmh noku sin. compl.
- zh 巴唐加语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
Definition
El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun
- ca caka
- ca asaka sin. compl.
- ca assaka sin. compl.
- ca batanga sin. compl.
- de Caka
- de Asaka sin. compl.
- de Batanga sin. compl.
- en Caka
- en Asaka sin. compl.
- en Assaka sin. compl.
- en Batanga sin. compl.
- es caka
- es asaka sin. compl.
- es assaka sin. compl.
- es batanga sin. compl.
- eu caka
- eu asaka sin. compl.
- eu assaka sin. compl.
- eu batanga sin. compl.
- fr caka
- fr asaka sin. compl.
- fr assaka sin. compl.
- fr batanga sin. compl.
- gl caka
- gl asaka sin. compl.
- gl assaka sin. compl.
- gl batanga sin. compl.
- it caka
- it asaka sin. compl.
- it assaka sin. compl.
- it batanga sin. compl.
- nl Caka
- nl Asaka sin. compl.
- nl Assaka sin. compl.
- nl Batanga sin. compl.
- pt caka
- pt asaka sin. compl.
- pt assaka sin. compl.
- pt batanga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun
Definition
El grup tivoide, al qual pertany el caka, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual el caka formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
No s'ha de confondre aquesta llengua amb el batanga, una llengua del Camerun parlada a la província del Sud.
Alguns parlants d'ipulo, una altra llengua tivoide, parlen caka com a segona llengua.
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca batangan
- ca bangon sin. compl.
- ca taubuid sin. compl.
- ca tawbuid sin. compl.
- ar باتانغانية
- cy Batangan
- cy Bangon sin. compl.
- cy Taubuid sin. compl.
- cy Tawbuid sin. compl.
- de Batangan
- de Bangon sin. compl.
- de Taubuid sin. compl.
- de Tawbuid sin. compl.
- en Batangan
- en Bangon sin. compl.
- en Barangan sin. compl.
- en Eastern Tawbuid sin. compl.
- en Taubuid sin. compl.
- en Tawbuid sin. compl.
- es batangano
- es bangon sin. compl.
- es taubuid sin. compl.
- es tawbuid sin. compl.
- eu batanganera
- eu bangon sin. compl.
- eu batangan sin. compl.
- eu taubuid sin. compl.
- eu tawbuid sin. compl.
- fr batangan
- fr bangon sin. compl.
- fr taubuid sin. compl.
- fr tawbuid sin. compl.
- gl batangan
- gl bangon sin. compl.
- gl taubuid sin. compl.
- gl tawbuid sin. compl.
- gn vatangan
- gn taubuid sin. compl.
- gn tawbuid sin. compl.
- gn vangon sin. compl.
- it batangan
- it bangon sin. compl.
- it taubuid sin. compl.
- it tawbuid sin. compl.
- pt batangan
- pt bangon sin. compl.
- pt taubuid sin. compl.
- pt tawbuid sin. compl.
- zh 巴唐安语
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definition
L'àrea lingüística del batangan limita amb zones on es parla alangan, tadyawan, buhid i tagal.
Les llengües que formen el grup mangyan, excepte el batangan i el buhid, no són lingüísticament gaire properes. De fet, les relacions entre les llengües d'aquest grup presenten certs dubtes. D'una banda, hi ha evidències que inclouen totes les llengües mangyan dins el grup mesofilipí. De l'altra, hi ha elements que indiquen que només les llengües del grup mangyan meridional (batangan, buhid, hanunoo) formen part del grup mesofilipí, mentre que les llengües mangyan septentrional (iraya, alangan i tadyawan) formen part del grup filipí septentrional, probablement dins el grup sambàlic.
El terme batangan deriva de batan ('tronc d'un arbre caigut o talat') i an ('lloc').
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca bati
- de Bati
- de Bati Ba Ngong sin. compl.
- de Bati de Brousse sin. compl.
- en Bati
- es bati
- eu bati
- fr bati
- fr bati Ba Ngong sin. compl.
- fr bati de Brousse sin. compl.
- gl bati
- it bati
- nl Bati
- nl Bati Ba Ngong sin. compl.
- pt bati
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definition
Els parlants de bati generalment parlen i entenen altres llengües parlades a la regió, entre les quals trobem el basaa, el bakoko, l'eton i tres varietats del yambassa. El francès és la llengua utilitzada a l'ensenyament primari.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca moghamo
- ca batibo sin. compl.
- ca moghamo-menemo sin. compl.
- ca widikum-tadkon sin. compl.
- de Mogamo-Menemo
- de Chubo sin. compl.
- de Meta sin. compl.
- de Widikum-Tadkon sin. compl.
- en Moghamo
- en Batibo sin. compl.
- en Moghamo-menemo sin. compl.
- en Widikum-tadkon sin. compl.
- es moghamo
- es batibo sin. compl.
- es moghamo-menemo sin. compl.
- es widikum-tadkon sin. compl.
- eu moghamo
- eu batibo sin. compl.
- eu moghamo-menemo sin. compl.
- eu widikum-tadkon sin. compl.
- fr moghamo
- fr batibo sin. compl.
- fr mogamo sin. compl.
- fr moghamo-Menemo sin. compl.
- fr widikum-Tadkon sin. compl.
- gl moghamo
- gl batibo sin. compl.
- gl moghamo-menemo sin. compl.
- gl widikum-tadkon sin. compl.
- it moghamo
- it batibo sin. compl.
- it moghamo-menemo sin. compl.
- it widikum-tadkon sin. compl.
- nl Moghamo
- nl Batibo sin. compl.
- nl Mogamo sin. compl.
- nl Moghamo-Menemo sin. compl.
- nl Widikum-Tadkon sin. compl.
- pt moghamo
- pt batibo sin. compl.
- pt moghamo-menemo sin. compl.
- pt widikum-tadkon sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definition
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Nakh > Bats, Àsia > Geòrgia
- ca bats
- ca batsbi sin. compl.
- ca tsova-tush sin. compl.
- cod batsbur mott'
- ar الباتسية
- cy Bats
- cy Batsbi sin. compl.
- cy Tsova-tush sin. compl.
- de Batsisch
- de Batsbi sin. compl.
- de Tsova-Tusch sin. compl.
- de Zowatusch sin. compl.
- en Bats
- en Batsbi sin. compl.
- en Tsova-Tush sin. compl.
- es bats
- eu batsera
- fr bats
- fr batsbi sin. compl.
- fr tsova-tush sin. compl.
- gn vats
- gn tsova-tuch sin. compl.
- gn vatsvi sin. compl.
- it bats
- it batsbi sin. compl.
- it tsova tush sin. compl.
- ja バツ語
- ja バツビ語、ツォヴァ・トゥシ語 sin. compl.
- nl Bats
- nl Batsbi sin. compl.
- nl Tsova-Tush sin. compl.
- pt bácico
- ru Бацбийский язык
- ru Цова-тушанский sin. compl.
- tmh Tabatsact
- zh 贝特语
- zh 贝兹比语 sin. compl.
- zh 托瓦-图什语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Nakh > Bats, Àsia > Geòrgia
Definition
La llengua bats forma part de la branca lingüística nakh, com l'ingúix i el txetxè. Es considera que el bats original només és parlat per una vintena de persones, ja que la resta parlen una versió de la llengua molt influïda pel georgià.
El bats és una llengua oral, no té dialectes i no té norma estàndard. El georgià és la llengua d'ús literari.
La llengua bats es troba seriosament amenaçada d'extinció. Tots els seus parlants són bilingües en georgià. Fins fa trenta anys, la llengua es mantenia viva gràcies a l'ús domèstic i perquè la tradició, ja desapareguda, de casaments convinguts pels pares feia que la majoria de matrimonis fossin entre parlants de bats.
Actualment, només les persones de més de 50 anys són plenament competents en la llengua. Els adults joves l'entenen però generalment no la parlen perquè els falta lèxic. Probablement ja no hi ha nens que l'entenguin o la parlin, perquè la llengua que es transmet als fills sol ser el georgià (l'any 2006, el 43% de les parelles registrades a Zemo Alvani eren mixtes) i tota l'educació a Zemo Alvani és en aquesta llengua.
Els únics escrits que hi ha en llengua bats són diccionaris i transcripcions de converses i contes orals fets per lingüistes estrangers. Fins a l'any 2002, que la UNESCO va engegar el projecte Biblioteca Sonora de les llengües caucàsiques, dins de la Iniciativa Babel, quasi no hi havia enregistraments sonors de la llengua. Hi ha un centenar de textos publicats sobre el bats i un diccionari bats-georgià-rus.