crioll anglès de Saint Christopher i Nevis
crioll anglès de Saint Christopher i Nevis
Crioll de base anglesa, Amèrica > Saint Christopher i Nevis
- ca crioll anglès de Saint Christopher i Nevis
- de Kittitian Creole Englisch
- en Saint Christopher and Nevis English Creole
- en Kittitian Creole English sin. compl.
- en Kreyol sin. compl.
- en Leeward Caribbean Creole English sin. compl.
- es criollo inglés de Saint Christopher y Nevis
- es kittitian creole english sin. compl.
- es leeward caribbean creole english sin. compl.
- eu saint Christopher y NevisIngelesean kreolera
- eu kittitian creole english sin. compl.
- eu leeward caribbean creole english sin. compl.
- fr créole anglais de Saint-Christophe-et-Niévès
- fr kittitian Creole English sin. compl.
- gl crioulo inglés de Saint Christopher y Nevis
- gl kittitian creole english sin. compl.
- gl leeward caribbean creole english sin. compl.
- it creolo inglese di Saint Christopher e Nevis
- it kittitian creole english sin. compl.
- it leeward caribbean creole english sin. compl.
- nl Creools Engels op Saint Kitts en Nevis
- nl Kittitian Creole English sin. compl.
- nl Saint Kitts Engels-Creools sin. compl.
- pt crioulo inglês de Saint Christopher y Nevis
- pt kittitian creole english sin. compl.
- pt leeward caribbean creole english sin. compl.
Crioll de base anglesa, Amèrica > Saint Christopher i Nevis
Definition
Saint Cristopher i Nevis formen part de les illes Leward, juntament amb Anguilla, Antigua, Barbuda i Montserrat. En totes aquestes illes, colònies britàniques des del segle XVII, s'hi parlen criolls de base anglesa estretament relacionats i molt propers lingüísticament; algunes fonts parlen, de fet, d'un únic crioll de les illes Leward.
La Federació de Saint Christopher i Nevis està formada per dues illes: Saint Christopher, o Saint Kitts, amb el 78% de la població, i Nevis, amb el 22% restant. Cristòfor Colom fou el primer a fer referència a aquestes illes, que va batejar com a San Jorge y San Martín. Les inexactituds dels primers mapes, però, en van dificultar la identificació, de manera que van esdevenir San Cristóbal i Santa María de las Nieves, noms posteriorment anglicitzats.
Colonitzades ded del segle XVII per anglesos i francesos, van quedar sota control únicament britànic el 1783. El crioll de base anglesa es va desenvolupar entre els esclaus africans portats per treballar en les plantacions de sucre. Les dues illes van accedir de manera conjunta a la independència el 1983 i van formar la Federació de Saint Chistopher i Nevis. Els darrers anys Nevis s'ha plantejat separar-se de Saint Christopher: el 1998 es va organitzar un referèndum, però la proposta d'independència no va rebre prou suport.
El 98% de la població de Saint Christopher i Nevis parla el crioll anglès com a primera llengua. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa als usos escrits. En els usos orals el crioll és força més habitual en qualsevol context.
La Federació de Saint Christopher i Nevis està formada per dues illes: Saint Christopher, o Saint Kitts, amb el 78% de la població, i Nevis, amb el 22% restant. Cristòfor Colom fou el primer a fer referència a aquestes illes, que va batejar com a San Jorge y San Martín. Les inexactituds dels primers mapes, però, en van dificultar la identificació, de manera que van esdevenir San Cristóbal i Santa María de las Nieves, noms posteriorment anglicitzats.
Colonitzades ded del segle XVII per anglesos i francesos, van quedar sota control únicament britànic el 1783. El crioll de base anglesa es va desenvolupar entre els esclaus africans portats per treballar en les plantacions de sucre. Les dues illes van accedir de manera conjunta a la independència el 1983 i van formar la Federació de Saint Chistopher i Nevis. Els darrers anys Nevis s'ha plantejat separar-se de Saint Christopher: el 1998 es va organitzar un referèndum, però la proposta d'independència no va rebre prou suport.
El 98% de la població de Saint Christopher i Nevis parla el crioll anglès com a primera llengua. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa als usos escrits. En els usos orals el crioll és força més habitual en qualsevol context.
crioll anglès de Saint Vincent i les Grenadines
crioll anglès de Saint Vincent i les Grenadines
Crioll de base anglesa, Amèrica > Saint Vincent i les Grenadines
- ca crioll anglès de Saint Vincent i les Grenadines
- de Vincentian Creole Englisch
- en Vincentian Creole English
- en English Vincy sin. compl.
- en Vincy Twang sin. compl.
- es criollo inglés de Saint Vincent y las Grenanadinas
- es english vincy sin. compl.
- es vincentian creole english sin. compl.
- es vincy twang sin. compl.
- eu saint Vincent y las Grenanadinas Ingelesean kreolera
- eu english vincy sin. compl.
- eu vincentian creole english sin. compl.
- eu vincy twang sin. compl.
- fr créole anglais de Saint-Vincent-et-les-Grenadines
- fr english Vincy sin. compl.
- fr vincentian Creole English sin. compl.
- fr vincy Twang sin. compl.
- gl crioulo inglés de Saint Vincent y las Grenanadinas
- gl english vincy sin. compl.
- gl vincentian creole english sin. compl.
- gl vincy twang sin. compl.
- it creolo inglese di Saint Vincent e le Grenanadine
- it english vincy sin. compl.
- it vincentian creole english sin. compl.
- it vincy twang sin. compl.
- nl Creools Engels op Saint Vincent en de Grenadines
- nl Engels-Creools van Saint Vincent en de Grenadines sin. compl.
- nl English Vincy sin. compl.
- nl Vincentiaans Engels-Creools sin. compl.
- pt crioulo inglês de Saint Vincent y las Grenanadinas
- pt english vincy sin. compl.
- pt vincentian creole english sin. compl.
- pt vincy twang sin. compl.
Crioll de base anglesa, Amèrica > Saint Vincent i les Grenadines
Definition
Saint Vincent i les Grenadines formen part de les illes anomenades Commonwealth Windward, juntament amb Grenada, Dominica i Saint Lucia. Aquestes illes foren colonitzades inicialment pels francesos, i cap a final del segle XVIII i començament del XIX van passar a mans britàniques. Com a conseqüència, s'hi van desenvolupar en primer lloc criolls de base francesa i posteriorment criolls de base anglesa. Uns i altres han arribat fins a l'actualitat en diferents situacions de vitalitat, segons el context.
Saint Vincent i les Grenadines és un petit estat, independent des de 1979, constituït per una illa gran, Saint Vincent, on es troba el 92% de la població, i una trentena d'illes petites de l'arxipèlag de les Grenadines.
L'illa de Saint Vincent fou probablement explorada per Colom, qui va donar-li nom el 1498. La colonització d'aquest territori no es va iniciar, però, fins al segle XVIII, quan els francesos van aconseguir establir relacions pacífiques amb la població autòctona carib. Entre els caribs hi havia també població africana arribada a causa del naufragi d'un vaixell holandès carregat d'esclaus. De la relació entre els caribs i aquests africans (als quals es van unir altres evadits) en va sortir la comunitat garifuna.
Els anglesos van intentar prendre el control de l'illa diverses vegades, però els caribs i els garifunes, aliats amb els francesos, ho van impedir. Finalment, el 1782, Saint Vincent va quedar sota control britànic. Des d'aleshores va prevaldre la llengua anglesa i el crioll de base anglesa dels esclaus. No va sobreviure el crioll de base francesa que probablement s'hi havia desenvolupat, ni llengües ameríndies caribs, ni la llengua dels garifunes, la major part dels quals van ser deportats a l'illa de Roatan (Hondures), des d'on es van estendre cap a l'Amèrica Central.
El crioll anglès de Saint Vicent i les Grenadines és actualment la llengua parlada per la gran majoria de la població, aproximadament el 98%. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa al usos escrits. En els usos orals el crioll és força més habitual en qualsevol context.
Saint Vincent i les Grenadines és un petit estat, independent des de 1979, constituït per una illa gran, Saint Vincent, on es troba el 92% de la població, i una trentena d'illes petites de l'arxipèlag de les Grenadines.
L'illa de Saint Vincent fou probablement explorada per Colom, qui va donar-li nom el 1498. La colonització d'aquest territori no es va iniciar, però, fins al segle XVIII, quan els francesos van aconseguir establir relacions pacífiques amb la població autòctona carib. Entre els caribs hi havia també població africana arribada a causa del naufragi d'un vaixell holandès carregat d'esclaus. De la relació entre els caribs i aquests africans (als quals es van unir altres evadits) en va sortir la comunitat garifuna.
Els anglesos van intentar prendre el control de l'illa diverses vegades, però els caribs i els garifunes, aliats amb els francesos, ho van impedir. Finalment, el 1782, Saint Vincent va quedar sota control britànic. Des d'aleshores va prevaldre la llengua anglesa i el crioll de base anglesa dels esclaus. No va sobreviure el crioll de base francesa que probablement s'hi havia desenvolupat, ni llengües ameríndies caribs, ni la llengua dels garifunes, la major part dels quals van ser deportats a l'illa de Roatan (Hondures), des d'on es van estendre cap a l'Amèrica Central.
El crioll anglès de Saint Vicent i les Grenadines és actualment la llengua parlada per la gran majoria de la població, aproximadament el 98%. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa al usos escrits. En els usos orals el crioll és força més habitual en qualsevol context.
crioll anglès de Tobago
crioll anglès de Tobago
Crioll de base anglesa, Amèrica > Trinitat i Tobago
- ca crioll anglès de Tobago
- de Tobagonian Creole Englisch
- en Tobago English Creole
- es criollo inglés de Tobago
- eu tobago Ingelesean kreolera
- fr créole anglais de Tobago
- fr créole anglais tobagodien sin. compl.
- gl crioulo inglés de Tobago
- it creolo inglese di Tobago
- nl Creools Engels op Tobago
- nl Engels-Creools van Tobago sin. compl.
- nl Tobagonees Engels-Creools sin. compl.
- pt crioulo inglês de Tobago
Crioll de base anglesa, Amèrica > Trinitat i Tobago
Definition
Descobertes per Colom el 1498, l'illa de Trinitat fou colonitzada pels espanyols (1532), mentre que Tobago no fou ocupada fins al 1642, en primer lloc per holandesos i després per francesos. Les dues illes van ser unides políticament el 1888 i van accedir a la independència el 1960.
Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'Illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.
Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823 l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.
A Tobago es parla aparentment un crioll de base anglesa. No és del tot clar si es tracta d'una llengua independent o d'una variant del crioll anglès o variant local d'anglès de Trinitat, potser més conservadora pel que fa als trets criolls. La informació sobre la llengua de Trinitat també és bastant confusa. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local de Trinitat, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. D'altres fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll.
A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc. A Trinitat encara hi ha uns pocs parlants del crioll de base francesa.
Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.
Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'Illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.
Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823 l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.
A Tobago es parla aparentment un crioll de base anglesa. No és del tot clar si es tracta d'una llengua independent o d'una variant del crioll anglès o variant local d'anglès de Trinitat, potser més conservadora pel que fa als trets criolls. La informació sobre la llengua de Trinitat també és bastant confusa. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local de Trinitat, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. D'altres fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll.
A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc. A Trinitat encara hi ha uns pocs parlants del crioll de base francesa.
Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.
crioll anglès de Trinitat
crioll anglès de Trinitat
Crioll de base anglesa, Amèrica > Trinitat i Tobago
- ca crioll anglès de Trinitat
- de Trinidadian Creole Englisch
- en Trinidad English Creole
- en Black English sin. compl.
- en Black English sin. compl.
- en Broken English sin. compl.
- en broken english sin. compl.
- en English Dialect sin. compl.
- en english dialect sin. compl.
- en English Trini sin. compl.
- en English trini sin. compl.
- en Trinidad Vernacular English sin. compl.
- en trinidad vernacular english sin. compl.
- en Trinidanian Creole English sin. compl.
- en trinidanian Creole English sin. compl.
- es criollo inglés de Trinitat
- es black english sin. compl.
- es broken english sin. compl.
- es english dialect sin. compl.
- es english trini sin. compl.
- es trinidad vernacular english sin. compl.
- es trinidanian creole english sin. compl.
- eu trinidad ingelesean kreolera
- eu black english sin. compl.
- eu broken english sin. compl.
- eu english dialect sin. compl.
- eu english trini sin. compl.
- eu trinidad vernacular english sin. compl.
- eu trinidanian creole english sin. compl.
- fr créole anglais de Trinité
- fr anglais des Noirs sin. compl.
- fr broken English sin. compl.
- fr english dialect sin. compl.
- gl crioulo inglés de Trinitat
- gl black english sin. compl.
- gl broken english sin. compl.
- gl english dialect sin. compl.
- gl english trini sin. compl.
- gl trinidad vernacular english sin. compl.
- gl trinidanian creole english sin. compl.
- it creolo inglese di Trinidad
- it black english sin. compl.
- it broken english sin. compl.
- it english dialect sin. compl.
- it english trini sin. compl.
- it trinidad vernacular english sin. compl.
- it trinidanian creole english sin. compl.
- nl Creools Engels op Trinidad
- nl Broken English sin. compl.
- nl Engels-Creools van Trinidad sin. compl.
- nl English dialect sin. compl.
- nl Trinidadiaans Engels-Creools sin. compl.
- pt crioulo inglês da Trinitat
- pt black english sin. compl.
- pt broken english sin. compl.
- pt english dialect sin. compl.
- pt english trini sin. compl.
- pt trinidad vernacular english sin. compl.
- pt trinidanian creole english sin. compl.
Crioll de base anglesa, Amèrica > Trinitat i Tobago
Definition
Descobertes per Colom el 1498, l'illa de Trinitat fou colonitzada pels espanyols (1532), mentre que Tobago no fou ocupada fins al 1642, en primer lloc per holandesos i després per francesos. Les dues illes van ser unides políticament el 1888 i van accedir a la independència el 1960.
Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823, l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.
Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.
Com hem vist, a Trinitat es va desenvolupar un crioll de base francesa, que encara conserva uns pocs parlants, i un crioll de base anglesa. La informació sobre aquest darrer crioll no és gaire clara. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local de Trinitat, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. Altres autors fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll. Tampoc és gaire clar si cal considerar de manera independent el crioll de Tobago, o bé es tracta d'una variant de la mateixa llengua, més conservadora pel que fa als trets criolls.
A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc.
Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.
Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823, l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.
Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.
Com hem vist, a Trinitat es va desenvolupar un crioll de base francesa, que encara conserva uns pocs parlants, i un crioll de base anglesa. La informació sobre aquest darrer crioll no és gaire clara. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local de Trinitat, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. Altres autors fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll. Tampoc és gaire clar si cal considerar de manera independent el crioll de Tobago, o bé es tracta d'una variant de la mateixa llengua, més conservadora pel que fa als trets criolls.
A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc.
Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.
crioll anglès de Turks i Caicos
crioll anglès de Turks i Caicos
Crioll de base anglesa, Amèrica > Illes Turks i Caicos
- ca crioll anglès de Turks i Caicos
- de Turks and Caicos Creole Englisch
- en Turks and Caicos Creole English
- en Turks and Caicos Creole English sin. compl.
- es criollo inglés de Turks y Caicos
- es turks and Caicos Creole English sin. compl.
- eu Turks eta Caicos Ingelesean kreolera
- eu turks and Caicos Creole English sin. compl.
- fr créole anglais des îles Turques-et-Caïques
- fr turks and Caicos Creole English sin. compl.
- gl crioulo inglés de Turks y Caicos
- gl turks and Caicos Creole English sin. compl.
- it creolo inglese di Turks e Caicos
- it turks and Caicos Creole English sin. compl.
- nl Creools Engels op de Turks- en Caicoseilanden
- nl Engels-Creools van de Turks- en Caicoseilanden sin. compl.
- nl Turks and Caicos Creole English sin. compl.
- pt crioulo inglês da Turks-Caicos
- pt turks and Caicos Creole English sin. compl.
Crioll de base anglesa, Amèrica > Illes Turks i Caicos
Definition
Les illes Turks i Caicos formen un arxipèlag: les illes Turks estan compostes per dues illes habitades (Grand Turk i Salt Kay), sis esculls coral·lins i nombroses illes rocalloses, i les illes Caicos estan formades per sis illes principals (South Caicos, East Caicos, Middle o Grand Caicos, North Caicos, Providenciales i West Caicos), tan sols algunes d'habitades, i diversos illots. Geogràficament, formen part de l'arxipèlag de les Bahames.
L'explorador espanyol Juan Ponce de León les va visitar el 1512 i, durant els segles següents, francesos, espanyols i britànics se'n van disputar la propietat. El 1799 la Gran Bretanya se les va annexionar com a part de les Bahames. Van esdevenir un territori britànic d'ultramar el 1973, quan les Bahames van obtenir la independència.
El 95% dels 36.000 habitants de Turks i Caicos parlen el crioll de base anglesa. Hi ha molt poca informació sobre aquest crioll, que no ha estat mai estudiat. Podria ser proper al crioll anglès de les Bahames.
L'explorador espanyol Juan Ponce de León les va visitar el 1512 i, durant els segles següents, francesos, espanyols i britànics se'n van disputar la propietat. El 1799 la Gran Bretanya se les va annexionar com a part de les Bahames. Van esdevenir un territori britànic d'ultramar el 1973, quan les Bahames van obtenir la independència.
El 95% dels 36.000 habitants de Turks i Caicos parlen el crioll de base anglesa. Hi ha molt poca informació sobre aquest crioll, que no ha estat mai estudiat. Podria ser proper al crioll anglès de les Bahames.
crioll capverdià
crioll capverdià
Crioll de base portuguesa, Àfrica > Cap Verd
- ca crioll capverdià
- ca capverdià sin. compl.
- ca crioulo sin. compl.
- ca kabuverdianu sin. compl.
- ca kriolu sin. compl.
- cod kabuverdianu
- ar كريول الرأس الأخضر
- cy Creoliaith Cabo Verde
- cy Capverdià sin. compl.
- cy Crioulo sin. compl.
- cy Kabuverdianu sin. compl.
- cy Kriolu sin. compl.
- de Kapverdisches Kreol
- de Crioulo Cabo-Verdiano sin. compl.
- de Kabuverdianu sin. compl.
- de Kapverdisch sin. compl.
- de Kriolu sin. compl.
- en Cape Verdean Creole
- en Caboverdiano sin. compl.
- en Cabuverdiánu sin. compl.
- en Cape Verdean sin. compl.
- en Creole sin. compl.
- en Kabuverdianu sin. compl.
- es criollo caboverdiano
- es caboverdiano sin. compl.
- es crioulo sin. compl.
- es kabuverdianu sin. compl.
- es kriolu sin. compl.
- eu cabo Verdeko kreolera
- eu crioulo sin. compl.
- eu kabuverdianu sin. compl.
- eu kriolu sin. compl.
- fr créole capverdien
- fr capverdien sin. compl.
- fr crioulo sin. compl.
- fr kabuverdianu sin. compl.
- fr kriolu sin. compl.
- fr langue capverdienne sin. compl.
- gl crioulo caboverdiano
- gl caboverdiano sin. compl.
- gl crioulo sin. compl.
- gl kabuverdianu sin. compl.
- gl kriolu sin. compl.
- gn krióllo Kavoverdiáno
- gn kabuverdianu sin. compl.
- gn kavoverdiáno sin. compl.
- gn kriolu sin. compl.
- gn krioulo sin. compl.
- it creolo capoverdiano
- it creolo sin. compl.
- it kabuverdianu sin. compl.
- it kriolu capoverdiano sin. compl.
- ja カ－ボベルデのクレオ－ル語
- ja クレオ－ル語 sin. compl.
- nl Kaapverdisch Creools
- nl Crioulo sin. compl.
- nl Kaapverdiaans sin. compl.
- nl Kabuverdianu sin. compl.
- nl Kriolu sin. compl.
- pt crioulo cabo-verdiano
- pt caboverdiano sin. compl.
- pt crioulo sin. compl.
- pt kabuverdianu sin. compl.
- pt kriolu sin. compl.
- ru Креольский язык Кабо-Верде
- zh 佛得角克里奥尔语
- zh 克里奥尔、佛得角语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Crioll de base portuguesa, Àfrica > Cap Verd
Definition
A més dels parlants que té la llengua a Cap Verd, on és la primera llengua de la gran majoria de població, n'hi ha prop de 600.000 més que el parlen com a segona llengua a Angola, el Brasil, Guinea Bissau, Portugal i el Senegal. És el crioll de base portuguesa amb més parlants.
L'illa de Santiago va ser ocupada pels portuguesos al segle XV. La nova llengua criolla es va començar a gestar en aquell moment.
Les diverses illes de l'arxipèlag de Cap Verd han desenvolupat la seva pròpia variant de crioll. Els especialistes agrupen aquestes variants en dos grups dialectals principals: el meridional o grup de Sotavento (que inclou les varietats de Brava, Fogo, Santiago i Maio) i el septentrional o grup de Barlovento (que inclou les de Boa Vista, Sal, São Nicolau, São Vicente i Santo Antâo).
No existeix un estàndard de la llengua, és a dir, encara no ha estat codificada. Es treballa en l'elaboració d'una normativa per al bloc dialectal de Sotavento i una altra per al de Barlovento.
L'illa de Santiago va ser ocupada pels portuguesos al segle XV. La nova llengua criolla es va començar a gestar en aquell moment.
Les diverses illes de l'arxipèlag de Cap Verd han desenvolupat la seva pròpia variant de crioll. Els especialistes agrupen aquestes variants en dos grups dialectals principals: el meridional o grup de Sotavento (que inclou les varietats de Brava, Fogo, Santiago i Maio) i el septentrional o grup de Barlovento (que inclou les de Boa Vista, Sal, São Nicolau, São Vicente i Santo Antâo).
No existeix un estàndard de la llengua, és a dir, encara no ha estat codificada. Es treballa en l'elaboració d'una normativa per al bloc dialectal de Sotavento i una altra per al de Barlovento.
crioll d'Haití
crioll d'Haití
Crioll de base francesa, Amèrica > Haití
- ca crioll d'Haití
- cod kreyol
- ar كريول هايتي
- ar أيسيين sin. compl.
- cy Creoliaith Haití
- cy Aiysyen sin. compl.
- de Haitianisch
- de Aiysyen sin. compl.
- de Haiti-Kreol sin. compl.
- de Kreyól sin. compl.
- en Haitian Creole
- en Aiysyen sin. compl.
- en Kreyol sin. compl.
- es criollo de Haití
- es aiysyen sin. compl.
- eu haitiko kreolera
- eu aiysyen sin. compl.
- fr créole d'Haïti
- fr aiysyen sin. compl.
- gn krióllo Aiti-gua
- gn aiysyen sin. compl.
- it creolo di Haiti
- it aiysyen sin. compl.
- ja ハイチのクレオ－ル語
- ja クレヨル・アイシアン語 sin. compl.
- nl Creools van Haïti
- pt crioulo do Haiti
- pt ayisyen sin. compl.
- ru Гаитянский креольский язык
- ru Аисьен sin. compl.
- ru Креоль sin. compl.
- zh 海地克里奥尔语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Crioll de base francesa, Amèrica > Haití
Definition
El d'Haití és el crioll del Carib amb més parlants, entre sis i set milions. És la llengua materna de pràcticament tota la població d'Haití, mentre que el francès, la llengua oficial, és tot just la llengua d'una petita minoria.
Originàriament l'illa de la Hispaniola estava poblada per amerindis arawaks i caribs. Els espanyols, els primers a arribar-hi, els van sotmetre a treballs forçats per a extreure or de les mines. En menys de vint-i-cinc anys van acabar amb la població autòctona i van començar a dur esclaus africans per reemplaçar-la. Cap a 1545 l'or va començar a escassejar a la part occidental de l'illa i els espanyols es van concentrar en la part oriental. Aleshores s'hi van establir els francesos, que van importar molts més esclaus i van establir-hi plantacions. És en aquest context que el crioll haitià es va desenvolupar.
Haití va ser un dels primers països americans, després dels Estats Units, a declarar la independència, el 1804, després que la població esclava d'origen africà es revoltés contra la metròpoli. Després de la independència, l'aïllament respecte de França va ser gairebé complet. Una elit local va adoptar el francès, una variant més o menys influïda pel crioll, com a marca de la seva identitat social, i el francès va esdevenir la llengua oficial del país (del govern, de l'educació i de la justícia). Aquest fet ajudava a mantenir el poder de l'elit, ja que la resta de la població no parlava francès. Només els infants d'aquest grup minoritari adquirien totes dues llengües a casa i perfeccionaven el francès a l'escola. D'aquesta manera es va mantenir la transmissió del francès després de la independència, malgrat la manca de contacte amb població francòfona.
Ferguson va utilitzar com a exemple la situació d'Haití per a definir el concepte de diglòssia. Posteriorment s'ha qüestionat que es pugui parlar de diglòssia a Haití, atès que el francès és parlat únicament per un 5% de la població, entre d'altres arguments.
Des dels anys 80 del segle XX el prestigi del crioll ha anat a augmentant: ha començat a ser usat en publicacions religioses i polítiques, i fins i tot en discursos presidencials. El govern, per mirar de combatre l'elevada taxa d'analfabetisme, el 1979 va establir que el crioll fos utilitzat com a llengua d'ensenyament els quatre primers anys d'escolarització. Pel que fa a l'escriptura, després d'un cert debat sobre la proximitat o no a l'ortografia francesa que havia de tenir, un equip de lingüistes de la Universitat de París va proposar una solució de compromís, que fou adoptada el 1980 pel Ministeri d'Educació d'Haití com a ortografia oficial. El crioll haitià té una rica tradició literària iniciada a començament del segle XIX.
Es poden distingir tres variants dialectals; la del nord, que inclou Cap-Haïtien; la central, que inclou la capital, Port-au-Prince, i la del sud. La variant amb més prestigi és la de la capital, de manera que alguns haitians parlen el seu dialecte natiu i també el de Port-au-Prince.
L'emigració haitiana, a causa de la pobresa i de la situació convulsa del país, ha estat molt important durant les darreres dècades. Trobem comunitats haitianes a les Bahames, la Guaiana francesa, Miami, Nova York, Montreal, França, etc.
Originàriament l'illa de la Hispaniola estava poblada per amerindis arawaks i caribs. Els espanyols, els primers a arribar-hi, els van sotmetre a treballs forçats per a extreure or de les mines. En menys de vint-i-cinc anys van acabar amb la població autòctona i van començar a dur esclaus africans per reemplaçar-la. Cap a 1545 l'or va començar a escassejar a la part occidental de l'illa i els espanyols es van concentrar en la part oriental. Aleshores s'hi van establir els francesos, que van importar molts més esclaus i van establir-hi plantacions. És en aquest context que el crioll haitià es va desenvolupar.
Haití va ser un dels primers països americans, després dels Estats Units, a declarar la independència, el 1804, després que la població esclava d'origen africà es revoltés contra la metròpoli. Després de la independència, l'aïllament respecte de França va ser gairebé complet. Una elit local va adoptar el francès, una variant més o menys influïda pel crioll, com a marca de la seva identitat social, i el francès va esdevenir la llengua oficial del país (del govern, de l'educació i de la justícia). Aquest fet ajudava a mantenir el poder de l'elit, ja que la resta de la població no parlava francès. Només els infants d'aquest grup minoritari adquirien totes dues llengües a casa i perfeccionaven el francès a l'escola. D'aquesta manera es va mantenir la transmissió del francès després de la independència, malgrat la manca de contacte amb població francòfona.
Ferguson va utilitzar com a exemple la situació d'Haití per a definir el concepte de diglòssia. Posteriorment s'ha qüestionat que es pugui parlar de diglòssia a Haití, atès que el francès és parlat únicament per un 5% de la població, entre d'altres arguments.
Des dels anys 80 del segle XX el prestigi del crioll ha anat a augmentant: ha començat a ser usat en publicacions religioses i polítiques, i fins i tot en discursos presidencials. El govern, per mirar de combatre l'elevada taxa d'analfabetisme, el 1979 va establir que el crioll fos utilitzat com a llengua d'ensenyament els quatre primers anys d'escolarització. Pel que fa a l'escriptura, després d'un cert debat sobre la proximitat o no a l'ortografia francesa que havia de tenir, un equip de lingüistes de la Universitat de París va proposar una solució de compromís, que fou adoptada el 1980 pel Ministeri d'Educació d'Haití com a ortografia oficial. El crioll haitià té una rica tradició literària iniciada a començament del segle XIX.
Es poden distingir tres variants dialectals; la del nord, que inclou Cap-Haïtien; la central, que inclou la capital, Port-au-Prince, i la del sud. La variant amb més prestigi és la de la capital, de manera que alguns haitians parlen el seu dialecte natiu i també el de Port-au-Prince.
L'emigració haitiana, a causa de la pobresa i de la situació convulsa del país, ha estat molt important durant les darreres dècades. Trobem comunitats haitianes a les Bahames, la Guaiana francesa, Miami, Nova York, Montreal, França, etc.
crioll de Fernando Poo
crioll de Fernando Poo
Crioll de base anglesa, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca pidginglis
- ca anglès crioll sin. compl.
- ca anglès pidgin sin. compl.
- ca crioll anglès de Bioko sin. compl.
- ca crioll de Fernando Poo sin. compl.
- ca fernandino sin. compl.
- ca pichi sin. compl.
- ca pichinglis sin. compl.
- ar بدجينغليس
- cy Pidginglis
- cy Creoliaith Fernando Poo sin. compl.
- cy Creoliaith saesneg sin. compl.
- cy Creoliaith saesneg bioko sin. compl.
- cy Fernandino sin. compl.
- cy Krio de Fernando Po sin. compl.
- cy Pichi sin. compl.
- cy Pichinglis sin. compl.
- cy Pidgin English sin. compl.
- de Pidginglis
- de Bioko Creole English sin. compl.
- de Criollo sin. compl.
- de Equatorial Guinean Pidgin sin. compl.
- de Fernandino sin. compl.
- de Fernando Po Creole English sin. compl.
- de Fernando Po Krio sin. compl.
- de Pichi sin. compl.
- de Pichinglis sin. compl.
- en Pidginglis
- en Equatorial Guinean Pidgin sin. compl.
- en Fernandino sin. compl.
- en Fernando Po Creole English sin. compl.
- en Fernando Po Krio sin. compl.
- en Pichi sin. compl.
- en Pichinglis sin. compl.
- es pichinglis
- es criollo de fernando poo sin. compl.
- es criollo inglés de bioko sin. compl.
- es fernandino sin. compl.
- es inglés criollo sin. compl.
- es inglés pidgin sin. compl.
- es krio de fernando po sin. compl.
- es pichi sin. compl.
- es pidginglis sin. compl.
- eu pidginglis
- eu anglès crioll sin. compl.
- eu anglès pidgin sin. compl.
- eu crioll anglès de bioko sin. compl.
- eu crioll de fernando poo sin. compl.
- eu fernandino sin. compl.
- eu krio de fernando po sin. compl.
- eu pichi sin. compl.
- eu pichinglis sin. compl.
- fr pidginglis
- fr anglais créole sin. compl.
- fr créole anglais de bioko sin. compl.
- fr créole de fernando poo sin. compl.
- fr pidgin english sin. compl.
- gl pidginglis
- gl crioulo de fernando poo sin. compl.
- gl crioulo inglés de bioko sin. compl.
- gl fernandino sin. compl.
- gl inglés crioulo sin. compl.
- gl inglés pidgin sin. compl.
- gl krio de fernando po sin. compl.
- gl pichi sin. compl.
- gl pichinglis sin. compl.
- gn pidginglis
- gn fernandíno sin. compl.
- gn ingles pidgin sin. compl.
- gn krio fernando poo-gua sin. compl.
- gn krióllo fernando poo sin. compl.
- gn krióllo ingles sin. compl.
- gn krióllo ingles bioko-gua sin. compl.
- gn pichi sin. compl.
- gn pichinglis sin. compl.
- it pidginglis
- it creolo di fernando poo sin. compl.
- it creolo inglese di bioko sin. compl.
- it fernandino sin. compl.
- it inglese creolo sin. compl.
- it inglese pidgin sin. compl.
- it krio di fernando po sin. compl.
- it pichi sin. compl.
- it pichinglis sin. compl.
- pt pidginglis
- pt crioulo de fernando pó sin. compl.
- pt crioulo inglês de bioko sin. compl.
- pt fernandino sin. compl.
- pt inglês crioulo sin. compl.
- pt inglês pidgin sin. compl.
- pt krio de fernando pó sin. compl.
- pt pichi sin. compl.
- pt pichinglis sin. compl.
- tmh Tapidjinglist
- tmh aglinzi apidgin sin. compl.
- tmh akeryul aglinzi n bioko sin. compl.
- tmh akeryul n fernando poo sin. compl.
- tmh anglinzi akeryul sin. compl.
- tmh fernandino sin. compl.
- tmh krio de fernando po sin. compl.
- tmh pichi sin. compl.
- tmh Pichinglis sin. compl.
- zh 皮钦格利斯语
Crioll de base anglesa, Àfrica > Guinea Equatorial
Definition
El pidginglis és un crioll de base anglesa que es parla a l'illa de Bioko (anteriorment Fernando Poo) des del 1823, any en què es va fundar la ciutat de Clarence (avui Malabo). Actualment és utilitzat com a llengua franca a tota l'illa.
Els primers colonitzadors europeus que van arribar a Bioko van ser els portuguesos, amb l'explorador i navegant portuguès Fernão do Pó (1472). Incorporada a la corona espanyola pel tractat d'El Pardo (1778), l'illa fou ocupada pels britànics el 1827, els quals hi van establir bases per a les patrulles que lluitaven conta el comerç esclavista i hi van portar antics esclaus procedents de Sierra Leone.
El pidginglis té el seu origen en el krio, crioll que es va desenvolupar en una comunitat d'esclaus alliberats i establerts a Freetown (Sierra Leone). Un grup d'aquests esclaus (anomenats fernandinos) es va establir a l'illa de Fernando Poo i van importar-hi la varietat lingüística que s'havia originat a Sierra Leone.
L'estructura gramatical i un gran percentatge de vocabulari del pidginglis té com a base el krio, però a causa de situacions històriques, socials i geogràfiques diferents, el pidginglis s'ha distanciat d'aquesta llengua i generalment es considera una llengua diferenciada.
Un dels trets característics del pidginglis és la presència de lèxic espanyol. Igualment, hi ha manlleus del pidginglis a l'espanyol de Guinea: finis, 'acabar'; klote, 'tela'; misis, 'senyora'; motoboi, 'mecànic'; opandon, 'amunt i avall'; renbut, 'botes per a la pluja'.
Els primers colonitzadors europeus que van arribar a Bioko van ser els portuguesos, amb l'explorador i navegant portuguès Fernão do Pó (1472). Incorporada a la corona espanyola pel tractat d'El Pardo (1778), l'illa fou ocupada pels britànics el 1827, els quals hi van establir bases per a les patrulles que lluitaven conta el comerç esclavista i hi van portar antics esclaus procedents de Sierra Leone.
El pidginglis té el seu origen en el krio, crioll que es va desenvolupar en una comunitat d'esclaus alliberats i establerts a Freetown (Sierra Leone). Un grup d'aquests esclaus (anomenats fernandinos) es va establir a l'illa de Fernando Poo i van importar-hi la varietat lingüística que s'havia originat a Sierra Leone.
L'estructura gramatical i un gran percentatge de vocabulari del pidginglis té com a base el krio, però a causa de situacions històriques, socials i geogràfiques diferents, el pidginglis s'ha distanciat d'aquesta llengua i generalment es considera una llengua diferenciada.
Un dels trets característics del pidginglis és la presència de lèxic espanyol. Igualment, hi ha manlleus del pidginglis a l'espanyol de Guinea: finis, 'acabar'; klote, 'tela'; misis, 'senyora'; motoboi, 'mecànic'; opandon, 'amunt i avall'; renbut, 'botes per a la pluja'.
crioll de Guadeloupe
crioll de Guadeloupe
Crioll de base francesa, Amèrica > Guadeloupe
- ca crioll de Guadeloupe
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patois sin. compl.
- ca patois français sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- de Antillen-Kreolisch
- de Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French
- en Créole franco-antillais sin. compl.
- en créole martiniquais sin. compl.
- en kreyol sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- es criollo de la Guadeloupe
- es créole franco-antillais sin. compl.
- es créole guadeloupéen sin. compl.
- es créole martiniquais sin. compl.
- es criollo de base francesa sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es lesser Antillean Creole French sin. compl.
- eu guadeloupe Kreolera
- eu créole franco-antillais sin. compl.
- eu créole guadeloupéen sin. compl.
- eu créole martiniquais sin. compl.
- eu frantses jatorriko kreolera sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu lesser Antillean Creole French sin. compl.
- fr créole guadeloupéen
- fr créole de la Guadeloupe sin. compl.
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole guadeloupéen sin. compl.
- fr créole martiniquais sin. compl.
- fr lesser Antillean Creole French sin. compl.
- gl crioulo da Guadeloupe
- gl créole franco-antillais sin. compl.
- gl créole guadeloupéen sin. compl.
- gl créole martiniquais sin. compl.
- gl crioulo de base francesa sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl lesser Antillean Creole French sin. compl.
- it creolo della Guadeloupe
- it créole franco-antillais sin. compl.
- it créole guadeloupéen sin. compl.
- it créole martiniquais sin. compl.
- it creolo di base francesa sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it lesser Antillean Creole French sin. compl.
- nl Creools Frans op Guadeloupe
- nl Frans-Creools van Guadeloupe sin. compl.
- nl Guadeloups Creools sin. compl.
- nl Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- pt crioulo da Guadeloupe
- pt créole franco-antillais sin. compl.
- pt créole guadeloupéen sin. compl.
- pt créole martiniquais sin. compl.
- pt crioulo de base francesa sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt lesser Antillean Creole French sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Guadeloupe
Definition
El crioll francès de la Martinica i Guadeloupe es considera la mateixa llengua que les variants parlades a Trinitat i a les illes Windward, Grenada, Dominica i Saint Lucia, que van esdevenir britàniques al segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. En la variant d'aquestes illes de les Antilles franceses no s'hi troba, però, la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
L'illa de Guadeloupe està constituïda per dues parts, la Basse-Terre i la Grande-Terre, separades per un canal estret, tot i que unides per un pont. Hi ha diverses illes més petites que constitueixen dependències administratives de Guadeloupe: l'illa de Marie-Galante, l'arxipèlag de les Saintes (nou illes, de les quals tan sols dues són habitades, Terre-de-Haut i Terre-de-Bas), els dos illots de la Petite-Terre (Terre de Haut i Terre de Bas) i l'illa de La Désirade. Saint-Barthélemy i la part francesa de Saint-Martin estaven incloses també en el departament de Guadeloupe, però el 2007 se'n van separar i van esdevenir col·lectivitats franceses d'ultramar d'acord amb el resultat d'un referèndum.
L'illa de Guadeloupe fou anomenada Karukéra, 'illa de belles aigües', per la població ameríndia carib. Fou descoberta per Cristòfor Colom (1493), que va anomenar-la Santa María de Guadalupe, i colonitzada pels francesos a partir de 1635, que van desenvolupar-hi el conreu de la canya de sucre amb mà d'obra esclava portada de l'Àfrica. Entre 1691 i 1816 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament Guadeloupe a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.
El crioll de Guadeloupe és parlat per prop del 96% de la població de l'illa i les illes dependents. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment, el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; els darrers anys s'ha introduït l'ensenyament del crioll com a assignatura opcional, però es tracta d'un programa molt minoritari.
El francès és la primera llengua d'una petita minoria blanca que en general també parla o entén el crioll. A l'illa Terre-de-Haut, de Les Saintes, hi ha una situació força particular: la major part de la població és descendent de colons bretons, normands i de Poitiers; aquesta població blanca parla igualment una variant del crioll de Guadeloupe i no pas una variant regional del francès com passa generalment a les Antilles franceses.
A Saint-Barthélemy, o Saint Barts, també es parla crioll de Guadeloupe, a la part oriental de l'illa. Però també s'hi parla una variant criolla local, que segons algunes fonts podria ser una llengua diferenciada. A la part occidental, els descendents dels primers colons parlen una variant regional del francès. Els parlants de crioll i de francès estan separats per la ciutat de Gustàvia. Sembla que en aquesta ciutat s'havia parlat fins fa pocs anys un crioll de base anglesa.
També es parla crioll de Guadeloupe a Saint Thomas, que actualment forma part de les illes Verges nord-americanes. Parlants tant de crioll com de francès regional van emigrar des de Saint Barts cap a Saint Thomas a partir de 1870 per causes econòmiques. Els parlants de crioll es van establir a la zona nord, mentre que els parlants de francès es van establir al sud, a Carenage. Tot i que hi ha intercomprensió entre els membres d'una i altra comunitat, solen comunicar-se en anglès.
L'illa de Guadeloupe està constituïda per dues parts, la Basse-Terre i la Grande-Terre, separades per un canal estret, tot i que unides per un pont. Hi ha diverses illes més petites que constitueixen dependències administratives de Guadeloupe: l'illa de Marie-Galante, l'arxipèlag de les Saintes (nou illes, de les quals tan sols dues són habitades, Terre-de-Haut i Terre-de-Bas), els dos illots de la Petite-Terre (Terre de Haut i Terre de Bas) i l'illa de La Désirade. Saint-Barthélemy i la part francesa de Saint-Martin estaven incloses també en el departament de Guadeloupe, però el 2007 se'n van separar i van esdevenir col·lectivitats franceses d'ultramar d'acord amb el resultat d'un referèndum.
L'illa de Guadeloupe fou anomenada Karukéra, 'illa de belles aigües', per la població ameríndia carib. Fou descoberta per Cristòfor Colom (1493), que va anomenar-la Santa María de Guadalupe, i colonitzada pels francesos a partir de 1635, que van desenvolupar-hi el conreu de la canya de sucre amb mà d'obra esclava portada de l'Àfrica. Entre 1691 i 1816 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament Guadeloupe a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.
El crioll de Guadeloupe és parlat per prop del 96% de la població de l'illa i les illes dependents. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment, el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; els darrers anys s'ha introduït l'ensenyament del crioll com a assignatura opcional, però es tracta d'un programa molt minoritari.
El francès és la primera llengua d'una petita minoria blanca que en general també parla o entén el crioll. A l'illa Terre-de-Haut, de Les Saintes, hi ha una situació força particular: la major part de la població és descendent de colons bretons, normands i de Poitiers; aquesta població blanca parla igualment una variant del crioll de Guadeloupe i no pas una variant regional del francès com passa generalment a les Antilles franceses.
A Saint-Barthélemy, o Saint Barts, també es parla crioll de Guadeloupe, a la part oriental de l'illa. Però també s'hi parla una variant criolla local, que segons algunes fonts podria ser una llengua diferenciada. A la part occidental, els descendents dels primers colons parlen una variant regional del francès. Els parlants de crioll i de francès estan separats per la ciutat de Gustàvia. Sembla que en aquesta ciutat s'havia parlat fins fa pocs anys un crioll de base anglesa.
També es parla crioll de Guadeloupe a Saint Thomas, que actualment forma part de les illes Verges nord-americanes. Parlants tant de crioll com de francès regional van emigrar des de Saint Barts cap a Saint Thomas a partir de 1870 per causes econòmiques. Els parlants de crioll es van establir a la zona nord, mentre que els parlants de francès es van establir al sud, a Carenage. Tot i que hi ha intercomprensió entre els membres d'una i altra comunitat, solen comunicar-se en anglès.
crioll de la costa de Los Mosquitos
crioll de la costa de Los Mosquitos
Crioll de base anglesa, Amèrica > Nicaragua
- ca crioll de la costa de Los Mosquitos
- cod Miskitu Coast Creole
- ar كريول ساحل ميسكيتو
- cy Creoliaith Miskitu Coast
- de Miskito Coast Creole
- de Nicaragua Creole sin. compl.
- en Miskito Coast Creole
- en Miskitu Coast Creole sin. compl.
- en Nicaragua Creole English sin. compl.
- es criollo de la costa de Los Mosquitos
- eu miskito kostaldeko kreolera
- fr mískito Coast Creole
- gn krióllo Miskitu Koast
- it creolo della Costa dei Miskito
- ja ミスキート・コーストのクレオ－ル語
- ja ミスキート・コースト・クレオ－ル語 sin. compl.
- nl Miskitu Coast Creools
- pt crioulo de Miskitu Coast
- ru Креольский язык Москитового берега
- zh 沿海米斯基托克里奥尔语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Crioll de base anglesa, Amèrica > Nicaragua
Definition
L'origen d'aquest crioll es troba en el contacte entre esclaus africans evadits, amerindis de l'ètnia miskitu i parlants de variants regionals d'anglès. Els britànics van mantenir la seva influència en aquesta zona del Carib fins al segle XIX, quan els espanyols van obtenir el control de tota l'àrea de la costa de Los Mosquitos nicaragüenca. És força proper als criolls de Jamaica, Belize o San Andrés i Providència, però té força vocabulari procedent de la llengua miskitu.
A partir del segle XVII el grup amerindi miskitu es va expandir gradualment per tota la zona i va exercir el seu domini sobre molts altres grups amerindis. Van ser aliats dels anglesos contra els espanyols durant els segles XVII i XVIII. Hi comerciaven duent-los esclaus d'altres grups amerindis que capturaven al llarg de la costa de Nicaragua, Hondures i Panamà.
Van tenir una intensa interacció amb grups d'esclaus d'origen africà procedents de colònies britàniques, de manera que es va formar una comunitat afroíndia. Algunes dones de la comunitat van tenir també relació amb bucaners anglesos. D'aquestes interaccions, en va sortir un nou grup ètnic, els lligams polítics i familiars del qual amb els anglesos n'augmentaven el poder a la regió. El 1687 el cap miskitu va ser dut a Jamaica, on es va reafirmar l'aliança amb els anglesos i va ser coronat com a rei Jeremy I. A partir del crioll anglès dels esclaus africans, de l'anglès dels britànics i del miskitu es va desenvolupar l'anomenat crioll de la costa de Los Mosquitos. Aquesta llengua és parlada fonamentalment per població d'origen europeu i africà. El grup amerindi miskitu i la seva llengua va tenir, però, continuïtat; de fet, és actualment la llengua ameríndia amb més parlants de la costa carib de Nicaragua.
El 1894 Nicaragua es va annexar a la costa de Los Mosquitos. A partir d'aquest moment s'hi va produir un procés d'hispanització. La major part de parlants del crioll són bilingües en espanyol. Hi ha molts manlleus de l'espanyol en aquest crioll, i fins i tot sembla que hi està interferint la sintaxi.
La ciutat de Bluefields manté el paper de centre lingüístic i cultural crioll de la zona. El crioll és parlat com a segona llengua per molts garifunes, miskitus, rames, sumus i altres comunitats de la costa atlàntica nicaragüenca.
A partir del segle XVII el grup amerindi miskitu es va expandir gradualment per tota la zona i va exercir el seu domini sobre molts altres grups amerindis. Van ser aliats dels anglesos contra els espanyols durant els segles XVII i XVIII. Hi comerciaven duent-los esclaus d'altres grups amerindis que capturaven al llarg de la costa de Nicaragua, Hondures i Panamà.
Van tenir una intensa interacció amb grups d'esclaus d'origen africà procedents de colònies britàniques, de manera que es va formar una comunitat afroíndia. Algunes dones de la comunitat van tenir també relació amb bucaners anglesos. D'aquestes interaccions, en va sortir un nou grup ètnic, els lligams polítics i familiars del qual amb els anglesos n'augmentaven el poder a la regió. El 1687 el cap miskitu va ser dut a Jamaica, on es va reafirmar l'aliança amb els anglesos i va ser coronat com a rei Jeremy I. A partir del crioll anglès dels esclaus africans, de l'anglès dels britànics i del miskitu es va desenvolupar l'anomenat crioll de la costa de Los Mosquitos. Aquesta llengua és parlada fonamentalment per població d'origen europeu i africà. El grup amerindi miskitu i la seva llengua va tenir, però, continuïtat; de fet, és actualment la llengua ameríndia amb més parlants de la costa carib de Nicaragua.
El 1894 Nicaragua es va annexar a la costa de Los Mosquitos. A partir d'aquest moment s'hi va produir un procés d'hispanització. La major part de parlants del crioll són bilingües en espanyol. Hi ha molts manlleus de l'espanyol en aquest crioll, i fins i tot sembla que hi està interferint la sintaxi.
La ciutat de Bluefields manté el paper de centre lingüístic i cultural crioll de la zona. El crioll és parlat com a segona llengua per molts garifunes, miskitus, rames, sumus i altres comunitats de la costa atlàntica nicaragüenca.
