glanda
glanda
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca glavda
- ca galavda sin. compl.
- ca galvaxdaxa sin. compl.
- ca gelebda sin. compl.
- ca glanda sin. compl.
- ca guelebda sin. compl.
- de Glavda
- de Galavda sin. compl.
- de Glanda sin. compl.
- de Guelebda sin. compl.
- en Glavda
- en Galavda sin. compl.
- en Galvachdacha sin. compl.
- en Gelebda sin. compl.
- en Glanda sin. compl.
- en Guelebda sin. compl.
- es glavda
- es galavda sin. compl.
- es galvachdacha sin. compl.
- es gelebda sin. compl.
- es glanda sin. compl.
- es guelebda sin. compl.
- eu glavda
- eu galavda sin. compl.
- eu galvachdacha sin. compl.
- eu gelebda sin. compl.
- eu glanda sin. compl.
- eu guelebda sin. compl.
- fr glavda
- fr galavda sin. compl.
- fr glanda sin. compl.
- fr guelebda sin. compl.
- gl glavda
- gl galavda sin. compl.
- gl galvachdacha sin. compl.
- gl gelebda sin. compl.
- gl glanda sin. compl.
- gl guelebda sin. compl.
- it glavda
- it galavda sin. compl.
- it galvachdacha sin. compl.
- it gelebda sin. compl.
- it glanda sin. compl.
- it guelebda sin. compl.
- nl Glavda
- nl Galavda sin. compl.
- nl Glanda sin. compl.
- nl Guelebda sin. compl.
- pt glavda
- pt galavda sin. compl.
- pt galvachdacha sin. compl.
- pt gelebda sin. compl.
- pt glanda sin. compl.
- pt guelebda sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El glavda és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües mandara, gvoko, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la glavda) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
El grup ètnic glavda és originari de Ngoshe Sama, prop de Tourou. Actualment viu a l'extrem est de les muntanyes Mandara. Són veïns dels grups mandara/wandala (al nord i l'est), lamang (a l'oest) i dghwede (al sud).
A més del grup ètnic glavda, parlen la llengua els grups amuda i ganjara. La llengua gaudeix de bona vitalitat en tots els àmbits de la vida comunitària.
Els glavda de Nigèria parlen haussa com a llengua de comunicació intergrupal. Els de Camerun parlaven ful, però actualment també estan adoptant el haussa. D'altra banda, els infants escolaritzats, una minoria, són alfabetitzats en anglès a Nigèria i en francès al Camerun.
Com la majoria de llengües de la regió, el glavda ha estat poc estudiat. No és clar, per exemple, quantes varietats dialectals la componen. Actualment es duu a terme un projecte de documentació, destinat a elaborar un corpus de textos en glavda i una gramàtica.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la glavda) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
El grup ètnic glavda és originari de Ngoshe Sama, prop de Tourou. Actualment viu a l'extrem est de les muntanyes Mandara. Són veïns dels grups mandara/wandala (al nord i l'est), lamang (a l'oest) i dghwede (al sud).
A més del grup ètnic glavda, parlen la llengua els grups amuda i ganjara. La llengua gaudeix de bona vitalitat en tots els àmbits de la vida comunitària.
Els glavda de Nigèria parlen haussa com a llengua de comunicació intergrupal. Els de Camerun parlaven ful, però actualment també estan adoptant el haussa. D'altra banda, els infants escolaritzats, una minoria, són alfabetitzats en anglès a Nigèria i en francès al Camerun.
Com la majoria de llengües de la regió, el glavda ha estat poc estudiat. No és clar, per exemple, quantes varietats dialectals la componen. Actualment es duu a terme un projecte de documentació, destinat a elaborar un corpus de textos en glavda i una gramàtica.
glavda
glavda
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca glavda
- ca galavda sin. compl.
- ca galvaxdaxa sin. compl.
- ca gelebda sin. compl.
- ca glanda sin. compl.
- ca guelebda sin. compl.
- de Glavda
- de Galavda sin. compl.
- de Glanda sin. compl.
- de Guelebda sin. compl.
- en Glavda
- en Galavda sin. compl.
- en Galvachdacha sin. compl.
- en Gelebda sin. compl.
- en Glanda sin. compl.
- en Guelebda sin. compl.
- es glavda
- es galavda sin. compl.
- es galvachdacha sin. compl.
- es gelebda sin. compl.
- es glanda sin. compl.
- es guelebda sin. compl.
- eu glavda
- eu galavda sin. compl.
- eu galvachdacha sin. compl.
- eu gelebda sin. compl.
- eu glanda sin. compl.
- eu guelebda sin. compl.
- fr glavda
- fr galavda sin. compl.
- fr glanda sin. compl.
- fr guelebda sin. compl.
- gl glavda
- gl galavda sin. compl.
- gl galvachdacha sin. compl.
- gl gelebda sin. compl.
- gl glanda sin. compl.
- gl guelebda sin. compl.
- it glavda
- it galavda sin. compl.
- it galvachdacha sin. compl.
- it gelebda sin. compl.
- it glanda sin. compl.
- it guelebda sin. compl.
- nl Glavda
- nl Galavda sin. compl.
- nl Glanda sin. compl.
- nl Guelebda sin. compl.
- pt glavda
- pt galavda sin. compl.
- pt galvachdacha sin. compl.
- pt gelebda sin. compl.
- pt glanda sin. compl.
- pt guelebda sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El glavda és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües mandara, gvoko, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la glavda) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
El grup ètnic glavda és originari de Ngoshe Sama, prop de Tourou. Actualment viu a l'extrem est de les muntanyes Mandara. Són veïns dels grups mandara/wandala (al nord i l'est), lamang (a l'oest) i dghwede (al sud).
A més del grup ètnic glavda, parlen la llengua els grups amuda i ganjara. La llengua gaudeix de bona vitalitat en tots els àmbits de la vida comunitària.
Els glavda de Nigèria parlen haussa com a llengua de comunicació intergrupal. Els de Camerun parlaven ful, però actualment també estan adoptant el haussa. D'altra banda, els infants escolaritzats, una minoria, són alfabetitzats en anglès a Nigèria i en francès al Camerun.
Com la majoria de llengües de la regió, el glavda ha estat poc estudiat. No és clar, per exemple, quantes varietats dialectals la componen. Actualment es duu a terme un projecte de documentació, destinat a elaborar un corpus de textos en glavda i una gramàtica.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la glavda) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
El grup ètnic glavda és originari de Ngoshe Sama, prop de Tourou. Actualment viu a l'extrem est de les muntanyes Mandara. Són veïns dels grups mandara/wandala (al nord i l'est), lamang (a l'oest) i dghwede (al sud).
A més del grup ètnic glavda, parlen la llengua els grups amuda i ganjara. La llengua gaudeix de bona vitalitat en tots els àmbits de la vida comunitària.
Els glavda de Nigèria parlen haussa com a llengua de comunicació intergrupal. Els de Camerun parlaven ful, però actualment també estan adoptant el haussa. D'altra banda, els infants escolaritzats, una minoria, són alfabetitzats en anglès a Nigèria i en francès al Camerun.
Com la majoria de llengües de la regió, el glavda ha estat poc estudiat. No és clar, per exemple, quantes varietats dialectals la componen. Actualment es duu a terme un projecte de documentació, destinat a elaborar un corpus de textos en glavda i una gramàtica.
godoberi
godoberi
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi, Àsia > Rússia
- ca godoberi
- cod ГъибдилIи мицци (Gijbdilhi mitstsi)
- ar الغودوبرية
- cy Godoberi
- de Godoberisch
- de Ghodoberisch sin. compl.
- en Godoberi
- es godoberi
- eu godoberiera
- fr godobéri
- gn godoveri
- it godoberi
- ja ゴドベリ語
- nl Godoberi
- pt godoberi
- pt ghodoberi sin. compl.
- ru Годоберинский язык
- ru Годоберийский sin. compl.
- tmh Godoberi
- zh 戈多贝蒂语
- scr Sense tradició escrita
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi, Àsia > Rússia
Definition
Els godoberis constitueixen un dels molts grups ètnics petits de la República del Daguestan. Com els altres pobles andi-dido, són molt similars als àvars en les seves tradicions i cultura, per la seva història comuna ja des dels temps del kanat de l'Avaristan. El principal element diferenciador és la llengua.
La llengua godoberi forma part de la branca andi del grup àvar-andi-dido de la família caucàsica nord-oriental. Té dos blocs dialectals principals: el godoberi i el zibirhali, que difereixen, sobretot, en la pronunciació.
Les dues llengües més properes al godoberi són el txamalal i el botlikh. Els manlleus principals s'han pres de l'àvar, de l'àrab i del turc. Durant el segle XX, la major influència ha vingut de la llengua russa.
El godoberi és una llengua oral; no té tradició escrita. Els godoberis utilitzen la llengua àvar com a llengua literària i de comunicació. Mai no se n'ha creat una norma estàndard ni s'ensenya a l'escola, on les llengües de l'educació són l'àvar, en els primers anys, i el rus en els cursos superiors, ja des del període soviètic. El fet que pràcticament tots els godoberis siguin bilingües en àvar ha paralitzat l'ús social de la llengua i aquesta s'ha retirat a l'àmbit domèstic, deixant tots els altres àmbits lingüístics a l'àvar i el rus.
La llengua godoberi es pot considerar amenaçada d'extinció pel relatiu poc nombre de parlants i perquè ha quedat reduïda a l'àmbit familiar. D'altra banda, els joves han perdut el seu lligam amb les tradicions ancestrals, que són vistes com a rutines i no com a signes d'identitat, i els matrimonis mixtos han augmentat. També s'han incrementat les migracions a les ciutats.
No hi ha hagut gaires estudis específics del godoberi. Els que s'han fet són parcials i encara no s'ha estudiat la llengua en profunditat. Gairebé no hi ha enregistraments de godoberi parlat.
La llengua godoberi forma part de la branca andi del grup àvar-andi-dido de la família caucàsica nord-oriental. Té dos blocs dialectals principals: el godoberi i el zibirhali, que difereixen, sobretot, en la pronunciació.
Les dues llengües més properes al godoberi són el txamalal i el botlikh. Els manlleus principals s'han pres de l'àvar, de l'àrab i del turc. Durant el segle XX, la major influència ha vingut de la llengua russa.
El godoberi és una llengua oral; no té tradició escrita. Els godoberis utilitzen la llengua àvar com a llengua literària i de comunicació. Mai no se n'ha creat una norma estàndard ni s'ensenya a l'escola, on les llengües de l'educació són l'àvar, en els primers anys, i el rus en els cursos superiors, ja des del període soviètic. El fet que pràcticament tots els godoberis siguin bilingües en àvar ha paralitzat l'ús social de la llengua i aquesta s'ha retirat a l'àmbit domèstic, deixant tots els altres àmbits lingüístics a l'àvar i el rus.
La llengua godoberi es pot considerar amenaçada d'extinció pel relatiu poc nombre de parlants i perquè ha quedat reduïda a l'àmbit familiar. D'altra banda, els joves han perdut el seu lligam amb les tradicions ancestrals, que són vistes com a rutines i no com a signes d'identitat, i els matrimonis mixtos han augmentat. També s'han incrementat les migracions a les ciutats.
No hi ha hagut gaires estudis específics del godoberi. Els que s'han fet són parcials i encara no s'ha estudiat la llengua en profunditat. Gairebé no hi ha enregistraments de godoberi parlat.
gogo
gogo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca gogo
- ca chigogo sin. compl.
- ca cigogo sin. compl.
- ca kigogo sin. compl.
- cod chigogo
- cod cigogo
- cod kigogo
- ar غوغو
- cy Gogo
- cy Chigogo sin. compl.
- cy Cigogo sin. compl.
- cy Kigogo sin. compl.
- de Gogo
- de Chigogo sin. compl.
- de Cigogo sin. compl.
- de Kigogo sin. compl.
- en Gogo
- en Chigogo sin. compl.
- en Cigogo sin. compl.
- en Kigogo sin. compl.
- es gogo
- es chigogo sin. compl.
- es cigogo sin. compl.
- es kigogo sin. compl.
- eu gogoera
- eu chigogo sin. compl.
- eu cigogo sin. compl.
- eu gogo sin. compl.
- eu kigogo sin. compl.
- fr gogo
- fr chigogo sin. compl.
- fr cigogo sin. compl.
- fr kigogo sin. compl.
- gl gogo
- gl chigogo sin. compl.
- gl cigogo sin. compl.
- gl kigogo sin. compl.
- gn gogo
- gn chigogo sin. compl.
- gn cigogo sin. compl.
- gn kigogo sin. compl.
- it gogo
- it chigogo sin. compl.
- it cigogo sin. compl.
- it kigogo sin. compl.
- pt gogo
- pt chigogo sin. compl.
- pt cigogo sin. compl.
- pt kigogo sin. compl.
- tmh Tagugut
- zh 哥戈语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic gogo constitueix aproximadament el 4% de la població de Tanzània.
Generalment, els parlants de gogo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és parlat per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes.
Els gogos han tingut una forta influència sobre els kwadzes, els quals, com a conseqüència, han arribat a abandonar la seva llengua en favor del gogo.
Podem distingir tres varietats dialectals del gogo: el nyambwa (gogo occidental), el nyaugogo (gogo central) i el tumba (gogo oriental).
El gogo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes.
Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals.
Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Generalment, els parlants de gogo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és parlat per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes.
Els gogos han tingut una forta influència sobre els kwadzes, els quals, com a conseqüència, han arribat a abandonar la seva llengua en favor del gogo.
Podem distingir tres varietats dialectals del gogo: el nyambwa (gogo occidental), el nyaugogo (gogo central) i el tumba (gogo oriental).
El gogo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes.
Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals.
Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
goroa
goroa
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
- ca gorowa
- ca fiome sin. compl.
- ca goroa sin. compl.
- ca gorwaa sin. compl.
- de Gorowa
- de Fiome sin. compl.
- de Goroa sin. compl.
- en Gorowa
- en Fiome sin. compl.
- en Goroa sin. compl.
- en Gorwaa sin. compl.
- es gorowa
- es fiome sin. compl.
- es goroa sin. compl.
- es gorwaa sin. compl.
- eu gorowa
- eu fiome sin. compl.
- eu goroa sin. compl.
- eu gorwaa sin. compl.
- fr gorowa
- fr fiome sin. compl.
- fr goroa sin. compl.
- fr gorwaa sin. compl.
- gl gorowa
- gl fiome sin. compl.
- gl goroa sin. compl.
- gl gorwaa sin. compl.
- it gorowa
- it fiome sin. compl.
- it goroa sin. compl.
- it gorwaa sin. compl.
- nl Gorowa
- nl Fiome sin. compl.
- nl Goroa sin. compl.
- nl Gorwaa sin. compl.
- pt gorowa
- pt fiome sin. compl.
- pt goroa sin. compl.
- pt gorwaa sin. compl.
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El gorowa forma part del grup de llengües cuixític meridional, que inclou l'alagwa, l'aasax, el burunge, l'iraqw, el kw'adza, el mbugu (parlades a Tanzània) i el dahalo (Kenya).
El territori lingüístic del gorowa se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (massai), l'afroasiàtica (iraqw, gorowa, alagwa i burunge) i la khoisan (sandawe).
El gorowa és lingüísticament proper a l'iraqw.
El territori lingüístic del gorowa se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (massai), l'afroasiàtica (iraqw, gorowa, alagwa i burunge) i la khoisan (sandawe).
El gorowa és lingüísticament proper a l'iraqw.
gorowa
gorowa
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
- ca gorowa
- ca fiome sin. compl.
- ca goroa sin. compl.
- ca gorwaa sin. compl.
- de Gorowa
- de Fiome sin. compl.
- de Goroa sin. compl.
- en Gorowa
- en Fiome sin. compl.
- en Goroa sin. compl.
- en Gorwaa sin. compl.
- es gorowa
- es fiome sin. compl.
- es goroa sin. compl.
- es gorwaa sin. compl.
- eu gorowa
- eu fiome sin. compl.
- eu goroa sin. compl.
- eu gorwaa sin. compl.
- fr gorowa
- fr fiome sin. compl.
- fr goroa sin. compl.
- fr gorwaa sin. compl.
- gl gorowa
- gl fiome sin. compl.
- gl goroa sin. compl.
- gl gorwaa sin. compl.
- it gorowa
- it fiome sin. compl.
- it goroa sin. compl.
- it gorwaa sin. compl.
- nl Gorowa
- nl Fiome sin. compl.
- nl Goroa sin. compl.
- nl Gorwaa sin. compl.
- pt gorowa
- pt fiome sin. compl.
- pt goroa sin. compl.
- pt gorwaa sin. compl.
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El gorowa forma part del grup de llengües cuixític meridional, que inclou l'alagwa, l'aasax, el burunge, l'iraqw, el kw'adza, el mbugu (parlades a Tanzània) i el dahalo (Kenya).
El territori lingüístic del gorowa se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (massai), l'afroasiàtica (iraqw, gorowa, alagwa i burunge) i la khoisan (sandawe).
El gorowa és lingüísticament proper a l'iraqw.
El territori lingüístic del gorowa se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (massai), l'afroasiàtica (iraqw, gorowa, alagwa i burunge) i la khoisan (sandawe).
El gorowa és lingüísticament proper a l'iraqw.
gorwaa
gorwaa
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
- ca gorowa
- ca fiome sin. compl.
- ca goroa sin. compl.
- ca gorwaa sin. compl.
- de Gorowa
- de Fiome sin. compl.
- de Goroa sin. compl.
- en Gorowa
- en Fiome sin. compl.
- en Goroa sin. compl.
- en Gorwaa sin. compl.
- es gorowa
- es fiome sin. compl.
- es goroa sin. compl.
- es gorwaa sin. compl.
- eu gorowa
- eu fiome sin. compl.
- eu goroa sin. compl.
- eu gorwaa sin. compl.
- fr gorowa
- fr fiome sin. compl.
- fr goroa sin. compl.
- fr gorwaa sin. compl.
- gl gorowa
- gl fiome sin. compl.
- gl goroa sin. compl.
- gl gorwaa sin. compl.
- it gorowa
- it fiome sin. compl.
- it goroa sin. compl.
- it gorwaa sin. compl.
- nl Gorowa
- nl Fiome sin. compl.
- nl Goroa sin. compl.
- nl Gorwaa sin. compl.
- pt gorowa
- pt fiome sin. compl.
- pt goroa sin. compl.
- pt gorwaa sin. compl.
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El gorowa forma part del grup de llengües cuixític meridional, que inclou l'alagwa, l'aasax, el burunge, l'iraqw, el kw'adza, el mbugu (parlades a Tanzània) i el dahalo (Kenya).
El territori lingüístic del gorowa se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (massai), l'afroasiàtica (iraqw, gorowa, alagwa i burunge) i la khoisan (sandawe).
El gorowa és lingüísticament proper a l'iraqw.
El territori lingüístic del gorowa se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (massai), l'afroasiàtica (iraqw, gorowa, alagwa i burunge) i la khoisan (sandawe).
El gorowa és lingüísticament proper a l'iraqw.
goude
goude
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca gude
- ca cheke sin. compl.
- ca goude sin. compl.
- ca mapodi sin. compl.
- ca mapuda sin. compl.
- ca mocigin sin. compl.
- ca motchekin sin. compl.
- ca mudaye sin. compl.
- ca shede sin. compl.
- ca tchade sin. compl.
- de Gude
- de Cheke sin. compl.
- de Mapodi sin. compl.
- de Tchade sin. compl.
- en Gude
- en Cheke sin. compl.
- en Goude sin. compl.
- en Mapodi sin. compl.
- en Mocigin/Mochekin sin. compl.
- en Mudaye sin. compl.
- en Shede/Chade sin. compl.
- es gude
- es cheke sin. compl.
- es goude sin. compl.
- es mapodi sin. compl.
- es mocigin/Mochekin sin. compl.
- es mudaye sin. compl.
- es shede/Chade sin. compl.
- eu gude
- eu cheke sin. compl.
- eu goude sin. compl.
- eu mapodi sin. compl.
- eu mocigin/Mochekin sin. compl.
- eu mudaye sin. compl.
- eu shede/Chade sin. compl.
- fr goudé
- fr cheke sin. compl.
- fr gude sin. compl.
- fr mapodi sin. compl.
- fr tchade sin. compl.
- gl gude
- gl cheke sin. compl.
- gl goude sin. compl.
- gl mapodi sin. compl.
- gl mocigin/Mochekin sin. compl.
- gl mudaye sin. compl.
- gl shede/Chade sin. compl.
- it gude
- it cheke sin. compl.
- it goude sin. compl.
- it mapodi sin. compl.
- it mocigin/Mochekin sin. compl.
- it mudaye sin. compl.
- it shede/Chade sin. compl.
- nl Gude
- nl Cheke sin. compl.
- nl Mapodi sin. compl.
- nl Tchade sin. compl.
- pt gude
- pt cheke sin. compl.
- pt goude sin. compl.
- pt mapodi sin. compl.
- pt mocigin/Mochekin sin. compl.
- pt mudaye sin. compl.
- pt shede/Chade sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El gude és molt proper lingüísticament al jimi.
La llengua gude consta de dos blocs dialectals principals: el bloc de Nigèria i el del Camerun.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats gude, jimi, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.
El gude es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat. Tots els gudes parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els jimis, la llengua dels quals és molt propera al gude, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful; només a les zones de contacte els gudes aprenen jimi i a la inversa. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.
La primera proposta ortogràfica per a la llengua gude data del 1987. D'aleshores ençà ha estat revisada i s'hi han produït textos.
La llengua gude consta de dos blocs dialectals principals: el bloc de Nigèria i el del Camerun.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats gude, jimi, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.
El gude es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat. Tots els gudes parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els jimis, la llengua dels quals és molt propera al gude, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful; només a les zones de contacte els gudes aprenen jimi i a la inversa. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.
La primera proposta ortogràfica per a la llengua gude data del 1987. D'aleshores ençà ha estat revisada i s'hi han produït textos.
gouwar
gouwar
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca gavar
- ca gauar sin. compl.
- ca gawar sin. compl.
- ca gouwar sin. compl.
- de Gawar
- de Gauar sin. compl.
- de Gawar sin. compl.
- de Gouwar sin. compl.
- de Ma-Gavar sin. compl.
- en Gavar
- en Gauar sin. compl.
- en Gawar sin. compl.
- en Gouwar sin. compl.
- es gavar
- es gauar sin. compl.
- es gawar sin. compl.
- es gouwar sin. compl.
- eu gavar
- eu gauar sin. compl.
- eu gawar sin. compl.
- eu gouwar sin. compl.
- fr gavar
- fr gauar sin. compl.
- fr gawar sin. compl.
- fr gouwar sin. compl.
- fr ma-Gavar sin. compl.
- gl gavar
- gl gauar sin. compl.
- gl gawar sin. compl.
- gl gouwar sin. compl.
- it gavar
- it gauar sin. compl.
- it gawar sin. compl.
- it gouwar sin. compl.
- nl Gavar
- nl Gauar sin. compl.
- nl Gawar sin. compl.
- nl Gouwar sin. compl.
- nl Ma-Gavar sin. compl.
- pt gavar
- pt gauar sin. compl.
- pt gawar sin. compl.
- pt gouwar sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Dins del grup txàdic central, el gavar és molt proper lingüísticament al daba, el mbedam, el mina i el buwal.
La intel·ligibilitat entre els parlants de gavar i buwal és força alta. Tanmateix, la intercomprensió pot ser deguda al contacte freqüent de tots dos grups i la distància lingüística és prou gran per a considerar-les llengües diferents.
El gavar és una llengua força homogènia. Les variacions entre els parlars de les diverses localitats són mínimes.
Des del punt de vista geogràfic, el gavar és veí del besleri (al sud), el psikye (a l'oest), el buwal (al nord-est) i el mefele (al nord).
L'ètnia gavar es divideix en dos grups diferenciats. D'una banda, els gavar-fulbé, que viuen al cantó de Gawar i parlen ful com a primera llengua. De l'altra, els gavar-hossere ('gavars de la muntanya'), del cantó de Mogodé, que parlen gavar.
Els parlants adults de gavar també parlen ful, llengua vehicular en les comunicacions intergrupals de la zona. D'altra banda, els infants són alfabetitzats en francès, però l'índex d'escolarització és molt baix.
La intel·ligibilitat entre els parlants de gavar i buwal és força alta. Tanmateix, la intercomprensió pot ser deguda al contacte freqüent de tots dos grups i la distància lingüística és prou gran per a considerar-les llengües diferents.
El gavar és una llengua força homogènia. Les variacions entre els parlars de les diverses localitats són mínimes.
Des del punt de vista geogràfic, el gavar és veí del besleri (al sud), el psikye (a l'oest), el buwal (al nord-est) i el mefele (al nord).
L'ètnia gavar es divideix en dos grups diferenciats. D'una banda, els gavar-fulbé, que viuen al cantó de Gawar i parlen ful com a primera llengua. De l'altra, els gavar-hossere ('gavars de la muntanya'), del cantó de Mogodé, que parlen gavar.
Els parlants adults de gavar també parlen ful, llengua vehicular en les comunicacions intergrupals de la zona. D'altra banda, els infants són alfabetitzats en francès, però l'índex d'escolarització és molt baix.
grec
grec
Indoeuropea > Grega, Europa > Albània, Europa > Grècia, Europa > Hongria, Europa > Itàlia, Europa > Romania, Europa > Xipre
- ca grec
- ca grec modern sin. compl.
- cod ελληνικά (elliniká)
- ar اليونانية
- cy Groeg
- de Griechisch
- de Neugriechisch sin. compl.
- de Romaic sin. compl.
- en Greek
- en Neo-Hellenic sin. compl.
- en Romaic sin. compl.
- es griego
- eu greziera
- fr grec
- fr néo-grec sin. compl.
- fr romaique sin. compl.
- gl grego
- gl neogrego sin. compl.
- gl romaico sin. compl.
- gn griégo
- it greco
- it neogreco sin. compl.
- it romaico sin. compl.
- ja ギリシア語
- ja 近代ギリシア語 sin. compl.
- ja 現代ギリシア語 sin. compl.
- nl Grieks
- nl Nieuwgrieks sin. compl.
- oc grèc
- oc neogrèc sin. compl.
- pt grego
- pt grego moderno sin. compl.
- pt romaico sin. compl.
- ru Греческий язык
- ru Новогреческий sin. compl.
- sw Kigiriki
- sw Neo-hellenic sin. compl.
- sw Romaic sin. compl.
- tmh Tayunant
- tmh Tarumanit sin. compl.
- tmh tayunanit tamaynutt sin. compl.
- zh 希腊语
Indoeuropea > Grega, Europa > Albània, Europa > Grècia, Europa > Hongria, Europa > Itàlia, Europa > Romania, Europa > Xipre
Definition
La llarga història de la llengua grega comença vers l'any 2000 abans de la nostra era i es divideix en cinc períodes: el del grec micènic (1450 aC-1150 aC), el del grec clàssic (800 aC-300 aC), el del grec hel·lenístic (300 aC-300 dC), el del grec mitjà (300-1600) i el del grec modern (d'ençà del 1600). Els dos primers períodes es poden refondre en un de sol: el del grec antic, i els tres darrers, en un altre: el del grec postclàssic.
A partir del segle IV abans de la nostra era, va aparèixer una varietat comuna a tot el món grec, l'anomenada koiné, basada principalment en l'àtic. D'ençà d'aleshores, i gairebé fins avui dia, hi ha hagut una pugna entre dos models de llengua escrita, un de més acostat a la llengua col·loquial i un altre de més proper a la llengua antiga. Ni en l'època medieval ni, encara menys, durant la dominació turca de Grècia, no es va arribar a establir una nova varietat escrita unificada.
Amb la independència de Grècia (1830), el grec va esdevenir l'idioma oficial de l'Estat. La qüestió de quina havia de ser la llengua escrita es va tornar a plantejar. Al segle XIX, es va oposar a la varietat popular (dimotikí) una varietat arcaïtzant (katharévussa), pròxima, però no igual, a la llengua clàssica. A la fi d'aquest segle, els escriptors van adoptar la dimotikí, que, durant el segle XX, es va anar imposant com a llengua comuna grega.
A partir del segle IV abans de la nostra era, va aparèixer una varietat comuna a tot el món grec, l'anomenada koiné, basada principalment en l'àtic. D'ençà d'aleshores, i gairebé fins avui dia, hi ha hagut una pugna entre dos models de llengua escrita, un de més acostat a la llengua col·loquial i un altre de més proper a la llengua antiga. Ni en l'època medieval ni, encara menys, durant la dominació turca de Grècia, no es va arribar a establir una nova varietat escrita unificada.
Amb la independència de Grècia (1830), el grec va esdevenir l'idioma oficial de l'Estat. La qüestió de quina havia de ser la llengua escrita es va tornar a plantejar. Al segle XIX, es va oposar a la varietat popular (dimotikí) una varietat arcaïtzant (katharévussa), pròxima, però no igual, a la llengua clàssica. A la fi d'aquest segle, els escriptors van adoptar la dimotikí, que, durant el segle XX, es va anar imposant com a llengua comuna grega.
