mosca
mosca
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud > Cundicocuye(s) > Muisca-duit, Amèrica > Colòmbia
- ca muisca
- ca chibcha sin. compl.
- ca mosca sin. compl.
- ca muiska sin. compl.
- cod mwisca
- ar مويسكية
- cy Chibcha
- cy Muisca
- cy Mosca sin. compl.
- cy Muiska sin. compl.
- de Chibcha
- de Muisca
- de Tschibtscha sin. compl.
- en Muisca
- en Chibcha sin. compl.
- en Mosca sin. compl.
- en Muiska sin. compl.
- es chibcha
- es mosca sin. compl.
- es muisca sin. compl.
- es muiska sin. compl.
- eu chibchera
- eu muiskera
- eu mosca sin. compl.
- eu muiska sin. compl.
- fr chibcha
- fr muisca
- fr mosca sin. compl.
- fr muiska sin. compl.
- gl muisca
- gl chibcha sin. compl.
- gl mosca sin. compl.
- gl muiska sin. compl.
- gn muiska
- gn moska sin. compl.
- gn muisca sin. compl.
- gn muiska sin. compl.
- it chibcha
- it mosca sin. compl.
- it muisca sin. compl.
- it muiska sin. compl.
- ja チブチャ・ムイシュカ語
- ja モスカ語 sin. compl.
- ja チブチャ語、ムイシュカ語 sin. compl.
- nl Chibcha
- nl Muisca
- nl Mosca sin. compl.
- nl Muiska sin. compl.
- pt chibcha
- pt muisca
- pt mosca sin. compl.
- pt muiska sin. compl.
- ru Чибча (муиска)
- ru Моска sin. compl.
- sw Chibcha
- sw Mosca sin. compl.
- sw Muisca sin. compl.
- sw Muiska sin. compl.
- tmh Tamiskit
- zh 穆伊斯卡
- zh 奇布查 sin. compl.
- zh 莫斯加 sin. compl.
- zh 穆伊斯加 sin. compl.
- zh 穆伊斯卡 sin. compl.
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud > Cundicocuye(s) > Muisca-duit, Amèrica > Colòmbia
Definition
Llengua possiblement extingida des del segle XVIII, la comunitat ha mantingut tanmateix la seva identitat ètnica. Hi ha rumors sobre l'existència d'alguns parlants. De fet, un membre d'aquesta comunitat ens va explicar que s'està intentant recuperar la llengua a partir de topònims, diccionaris i materials conservats sobre la llengua, però també a partir dels coneixements dels xamans.
mosetén
mosetén
Mosetén, Amèrica > Bolívia
- ca mosetén
- ca mosetene sin. compl.
- ar موستينية
- cy Mosetén
- cy Mosetene sin. compl.
- de Mosetén
- de Moseten sin. compl.
- de Mosetene sin. compl.
- en Mosetén
- en Mosetene sin. compl.
- es mosetén
- es mosetene sin. compl.
- eu mosetenera
- eu mosetene sin. compl.
- fr mosetén
- fr mosetene sin. compl.
- gl mosetén
- gl mosetene sin. compl.
- gn moseten
- gn mosetene sin. compl.
- it mosetén
- it mosetene sin. compl.
- ja モセテン語
- nl Mosetén
- nl Mosetene sin. compl.
- pt mosetén
- pt mosetene sin. compl.
- ru Мосетен
- ru Мосетене sin. compl.
- sw Mosetén
- sw Mosetene sin. compl.
- tmh Tamustant
- zh 莫塞腾
Mosetén, Amèrica > Bolívia
Definition
El chimane i el mosetén formen la família lingüística mosetén. Hi ha autors que les consideren varietats d'una mateixa llengua, ja que la intercomprensió és molt alta. D'altres consideren que hi ha prou diferències lèxiques i gramaticals per considerar-les llengües diferents.
Tot i que hi ha parlants amb molta fluïdesa, la major part el barreja molt amb l'espanyol.
Tot i que hi ha parlants amb molta fluïdesa, la major part el barreja molt amb l'espanyol.
mosetene
mosetene
Mosetén, Amèrica > Bolívia
- ca mosetén
- ca mosetene sin. compl.
- ar موستينية
- cy Mosetén
- cy Mosetene sin. compl.
- de Mosetén
- de Moseten sin. compl.
- de Mosetene sin. compl.
- en Mosetén
- en Mosetene sin. compl.
- es mosetén
- es mosetene sin. compl.
- eu mosetenera
- eu mosetene sin. compl.
- fr mosetén
- fr mosetene sin. compl.
- gl mosetén
- gl mosetene sin. compl.
- gn moseten
- gn mosetene sin. compl.
- it mosetén
- it mosetene sin. compl.
- ja モセテン語
- nl Mosetén
- nl Mosetene sin. compl.
- pt mosetén
- pt mosetene sin. compl.
- ru Мосетен
- ru Мосетене sin. compl.
- sw Mosetén
- sw Mosetene sin. compl.
- tmh Tamustant
- zh 莫塞腾
Mosetén, Amèrica > Bolívia
Definition
El chimane i el mosetén formen la família lingüística mosetén. Hi ha autors que les consideren varietats d'una mateixa llengua, ja que la intercomprensió és molt alta. D'altres consideren que hi ha prou diferències lèxiques i gramaticals per considerar-les llengües diferents.
Tot i que hi ha parlants amb molta fluïdesa, la major part el barreja molt amb l'espanyol.
Tot i que hi ha parlants amb molta fluïdesa, la major part el barreja molt amb l'espanyol.
moshe
moshe
Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Ghana, Àfrica > Mali, Àfrica > Togo
- ca moore
- ca mooré sin. compl.
- ca more sin. compl.
- ca moshe sin. compl.
- ca mossi sin. compl.
- cod mòoré
- ar مورية
- cy Moore
- cy Mooré sin. compl.
- cy More sin. compl.
- cy Moshe sin. compl.
- cy Mossi sin. compl.
- de Moore
- de Mole sin. compl.
- de Mooré sin. compl.
- de Moose sin. compl.
- de More sin. compl.
- de Moré sin. compl.
- de Moshi sin. compl.
- de Mossi sin. compl.
- en Moore
- en Mooré sin. compl.
- en Mòoré sin. compl.
- en More sin. compl.
- en Moré sin. compl.
- en Moshe sin. compl.
- en Moshi sin. compl.
- en Mossi sin. compl.
- es more
- es moore sin. compl.
- es mooré sin. compl.
- es moshe sin. compl.
- es mosi sin. compl.
- eu mosiera
- eu mooré sin. compl.
- eu more sin. compl.
- eu moshe sin. compl.
- eu mossi sin. compl.
- fr mooré
- fr moore sin. compl.
- fr more sin. compl.
- fr moshe sin. compl.
- fr mossi sin. compl.
- gl moore
- gl mooré sin. compl.
- gl more sin. compl.
- gl moshe sin. compl.
- gl mossi sin. compl.
- gn móre
- gn mooré sin. compl.
- gn more sin. compl.
- gn moshe sin. compl.
- gn mossi sin. compl.
- it more
- it moore sin. compl.
- it mooré sin. compl.
- it moshe sin. compl.
- it mossi sin. compl.
- ja モシ語
- ja モレ語 sin. compl.
- nl Moore
- nl Mooré sin. compl.
- nl More sin. compl.
- nl Moshe sin. compl.
- nl Mossi sin. compl.
- pt moore
- pt mooré sin. compl.
- pt more sin. compl.
- pt moshe sin. compl.
- pt mossi sin. compl.
- ru Мооре
- ru Море sin. compl.
- ru Моси sin. compl.
- ru Моши sin. compl.
- ru Мосси sin. compl.
- zh 莫雷语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Ghana, Àfrica > Mali, Àfrica > Togo
Definition
El moore és la llengua dels mossis (en singular moaaga), el poble més nombrós de Burkina Fasso (més del 40% de la població). A més dels 5.300.000 mossis que parlen moore, molts altres ciutadans del país el parlen com a segona llengua. Els mossis que viatgen fora del seu territori lingüístic solen emprar el mandinga diula com a segona llengua. Hi ha, a més, comunitats lingüístiques reduïdes (uns 50.000 individus en total, aproximadament) escampades pels estats veïns (Benín, Costa d'Ivori, Ghana, Mali i Togo).
El moore pertany a la branca gur, representada per unes 85 llengües entre el sud-est de Mali, el nord de la Costa d'Ivori, Burkina Fasso, el nord de Ghana, el nord de Benín i de Togo, i el nord-oest de Nigèria. Entre les llengües gurs el moore és especialment proper al gurma (parlat per uns 812.500 invidividus, sobretot a Burkina Fasso) i al dagbani (parlat per uns 800.000 individus a Ghana). Els dialectes del moore són el saremde, el taolende, el yaadre, el wagadugu, el yaande, el zaore i el yana, el quals no presenten grans diferències.
Els mossis són un poble amb una identitat i una estructura social fortes. Segons la tradició, provenen d'una princesa dagomba (parlant, doncs, de dagbani) i d'un caçador mande que es van casar i van tenir com a fill Wedraogo, considerat el pare de la nació mossi. Vers el segle XV es va constituir l'estat mossi, el qual es va expandir i va mantenir-se vigent fins a l'arribada del colonialisme francès al segle XIX. El colonialisme va tenir efectes devastadors en la societat mossi per la imposició de fronteres artificials que van afectar les relacions entre les diferents tribus. No obstant això, els mossis han sabut mantenir els vincles tradicionals, i la figura del Mogho Naaba (cap mossi), encara que afeblida, no s'ha perdut durant tota l'època colonial i postcolonial.
Durant la Segona Guerra Mundial, els mossis van constituir la major part del contingent militar de l'Àfrica occidental francesa, coneguts com a tirailleurs sénégalais.
El moore pertany a la branca gur, representada per unes 85 llengües entre el sud-est de Mali, el nord de la Costa d'Ivori, Burkina Fasso, el nord de Ghana, el nord de Benín i de Togo, i el nord-oest de Nigèria. Entre les llengües gurs el moore és especialment proper al gurma (parlat per uns 812.500 invidividus, sobretot a Burkina Fasso) i al dagbani (parlat per uns 800.000 individus a Ghana). Els dialectes del moore són el saremde, el taolende, el yaadre, el wagadugu, el yaande, el zaore i el yana, el quals no presenten grans diferències.
Els mossis són un poble amb una identitat i una estructura social fortes. Segons la tradició, provenen d'una princesa dagomba (parlant, doncs, de dagbani) i d'un caçador mande que es van casar i van tenir com a fill Wedraogo, considerat el pare de la nació mossi. Vers el segle XV es va constituir l'estat mossi, el qual es va expandir i va mantenir-se vigent fins a l'arribada del colonialisme francès al segle XIX. El colonialisme va tenir efectes devastadors en la societat mossi per la imposició de fronteres artificials que van afectar les relacions entre les diferents tribus. No obstant això, els mossis han sabut mantenir els vincles tradicionals, i la figura del Mogho Naaba (cap mossi), encara que afeblida, no s'ha perdut durant tota l'època colonial i postcolonial.
Durant la Segona Guerra Mundial, els mossis van constituir la major part del contingent militar de l'Àfrica occidental francesa, coneguts com a tirailleurs sénégalais.
mossi
mossi
Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Ghana, Àfrica > Mali, Àfrica > Togo
- ca moore
- ca mooré sin. compl.
- ca more sin. compl.
- ca moshe sin. compl.
- ca mossi sin. compl.
- cod mòoré
- ar مورية
- cy Moore
- cy Mooré sin. compl.
- cy More sin. compl.
- cy Moshe sin. compl.
- cy Mossi sin. compl.
- de Moore
- de Mole sin. compl.
- de Mooré sin. compl.
- de Moose sin. compl.
- de More sin. compl.
- de Moré sin. compl.
- de Moshi sin. compl.
- de Mossi sin. compl.
- en Moore
- en Mooré sin. compl.
- en Mòoré sin. compl.
- en More sin. compl.
- en Moré sin. compl.
- en Moshe sin. compl.
- en Moshi sin. compl.
- en Mossi sin. compl.
- es more
- es moore sin. compl.
- es mooré sin. compl.
- es moshe sin. compl.
- es mosi sin. compl.
- eu mosiera
- eu mooré sin. compl.
- eu more sin. compl.
- eu moshe sin. compl.
- eu mossi sin. compl.
- fr mooré
- fr moore sin. compl.
- fr more sin. compl.
- fr moshe sin. compl.
- fr mossi sin. compl.
- gl moore
- gl mooré sin. compl.
- gl more sin. compl.
- gl moshe sin. compl.
- gl mossi sin. compl.
- gn móre
- gn mooré sin. compl.
- gn more sin. compl.
- gn moshe sin. compl.
- gn mossi sin. compl.
- it more
- it moore sin. compl.
- it mooré sin. compl.
- it moshe sin. compl.
- it mossi sin. compl.
- ja モシ語
- ja モレ語 sin. compl.
- nl Moore
- nl Mooré sin. compl.
- nl More sin. compl.
- nl Moshe sin. compl.
- nl Mossi sin. compl.
- pt moore
- pt mooré sin. compl.
- pt more sin. compl.
- pt moshe sin. compl.
- pt mossi sin. compl.
- ru Мооре
- ru Море sin. compl.
- ru Моси sin. compl.
- ru Моши sin. compl.
- ru Мосси sin. compl.
- zh 莫雷语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Ghana, Àfrica > Mali, Àfrica > Togo
Definition
El moore és la llengua dels mossis (en singular moaaga), el poble més nombrós de Burkina Fasso (més del 40% de la població). A més dels 5.300.000 mossis que parlen moore, molts altres ciutadans del país el parlen com a segona llengua. Els mossis que viatgen fora del seu territori lingüístic solen emprar el mandinga diula com a segona llengua. Hi ha, a més, comunitats lingüístiques reduïdes (uns 50.000 individus en total, aproximadament) escampades pels estats veïns (Benín, Costa d'Ivori, Ghana, Mali i Togo).
El moore pertany a la branca gur, representada per unes 85 llengües entre el sud-est de Mali, el nord de la Costa d'Ivori, Burkina Fasso, el nord de Ghana, el nord de Benín i de Togo, i el nord-oest de Nigèria. Entre les llengües gurs el moore és especialment proper al gurma (parlat per uns 812.500 invidividus, sobretot a Burkina Fasso) i al dagbani (parlat per uns 800.000 individus a Ghana). Els dialectes del moore són el saremde, el taolende, el yaadre, el wagadugu, el yaande, el zaore i el yana, el quals no presenten grans diferències.
Els mossis són un poble amb una identitat i una estructura social fortes. Segons la tradició, provenen d'una princesa dagomba (parlant, doncs, de dagbani) i d'un caçador mande que es van casar i van tenir com a fill Wedraogo, considerat el pare de la nació mossi. Vers el segle XV es va constituir l'estat mossi, el qual es va expandir i va mantenir-se vigent fins a l'arribada del colonialisme francès al segle XIX. El colonialisme va tenir efectes devastadors en la societat mossi per la imposició de fronteres artificials que van afectar les relacions entre les diferents tribus. No obstant això, els mossis han sabut mantenir els vincles tradicionals, i la figura del Mogho Naaba (cap mossi), encara que afeblida, no s'ha perdut durant tota l'època colonial i postcolonial.
Durant la Segona Guerra Mundial, els mossis van constituir la major part del contingent militar de l'Àfrica occidental francesa, coneguts com a tirailleurs sénégalais.
El moore pertany a la branca gur, representada per unes 85 llengües entre el sud-est de Mali, el nord de la Costa d'Ivori, Burkina Fasso, el nord de Ghana, el nord de Benín i de Togo, i el nord-oest de Nigèria. Entre les llengües gurs el moore és especialment proper al gurma (parlat per uns 812.500 invidividus, sobretot a Burkina Fasso) i al dagbani (parlat per uns 800.000 individus a Ghana). Els dialectes del moore són el saremde, el taolende, el yaadre, el wagadugu, el yaande, el zaore i el yana, el quals no presenten grans diferències.
Els mossis són un poble amb una identitat i una estructura social fortes. Segons la tradició, provenen d'una princesa dagomba (parlant, doncs, de dagbani) i d'un caçador mande que es van casar i van tenir com a fill Wedraogo, considerat el pare de la nació mossi. Vers el segle XV es va constituir l'estat mossi, el qual es va expandir i va mantenir-se vigent fins a l'arribada del colonialisme francès al segle XIX. El colonialisme va tenir efectes devastadors en la societat mossi per la imposició de fronteres artificials que van afectar les relacions entre les diferents tribus. No obstant això, els mossis han sabut mantenir els vincles tradicionals, i la figura del Mogho Naaba (cap mossi), encara que afeblida, no s'ha perdut durant tota l'època colonial i postcolonial.
Durant la Segona Guerra Mundial, els mossis van constituir la major part del contingent militar de l'Àfrica occidental francesa, coneguts com a tirailleurs sénégalais.
motchekin
motchekin
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca gude
- ca cheke sin. compl.
- ca goude sin. compl.
- ca mapodi sin. compl.
- ca mapuda sin. compl.
- ca mocigin sin. compl.
- ca motchekin sin. compl.
- ca mudaye sin. compl.
- ca shede sin. compl.
- ca tchade sin. compl.
- de Gude
- de Cheke sin. compl.
- de Mapodi sin. compl.
- de Tchade sin. compl.
- en Gude
- en Cheke sin. compl.
- en Goude sin. compl.
- en Mapodi sin. compl.
- en Mocigin/Mochekin sin. compl.
- en Mudaye sin. compl.
- en Shede/Chade sin. compl.
- es gude
- es cheke sin. compl.
- es goude sin. compl.
- es mapodi sin. compl.
- es mocigin/Mochekin sin. compl.
- es mudaye sin. compl.
- es shede/Chade sin. compl.
- eu gude
- eu cheke sin. compl.
- eu goude sin. compl.
- eu mapodi sin. compl.
- eu mocigin/Mochekin sin. compl.
- eu mudaye sin. compl.
- eu shede/Chade sin. compl.
- fr goudé
- fr cheke sin. compl.
- fr gude sin. compl.
- fr mapodi sin. compl.
- fr tchade sin. compl.
- gl gude
- gl cheke sin. compl.
- gl goude sin. compl.
- gl mapodi sin. compl.
- gl mocigin/Mochekin sin. compl.
- gl mudaye sin. compl.
- gl shede/Chade sin. compl.
- it gude
- it cheke sin. compl.
- it goude sin. compl.
- it mapodi sin. compl.
- it mocigin/Mochekin sin. compl.
- it mudaye sin. compl.
- it shede/Chade sin. compl.
- nl Gude
- nl Cheke sin. compl.
- nl Mapodi sin. compl.
- nl Tchade sin. compl.
- pt gude
- pt cheke sin. compl.
- pt goude sin. compl.
- pt mapodi sin. compl.
- pt mocigin/Mochekin sin. compl.
- pt mudaye sin. compl.
- pt shede/Chade sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El gude és molt proper lingüísticament al jimi.
La llengua gude consta de dos blocs dialectals principals: el bloc de Nigèria i el del Camerun.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats gude, jimi, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.
El gude es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat. Tots els gudes parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els jimis, la llengua dels quals és molt propera al gude, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful; només a les zones de contacte els gudes aprenen jimi i a la inversa. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.
La primera proposta ortogràfica per a la llengua gude data del 1987. D'aleshores ençà ha estat revisada i s'hi han produït textos.
La llengua gude consta de dos blocs dialectals principals: el bloc de Nigèria i el del Camerun.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats gude, jimi, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.
El gude es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat. Tots els gudes parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els jimis, la llengua dels quals és molt propera al gude, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful; només a les zones de contacte els gudes aprenen jimi i a la inversa. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.
La primera proposta ortogràfica per a la llengua gude data del 1987. D'aleshores ençà ha estat revisada i s'hi han produït textos.
motilón
motilón
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca barí
- ca bari sin. compl.
- ca motilón sin. compl.
- ca motilone sin. compl.
- cod baria
- ar بارية
- cy Barí
- cy Bari sin. compl.
- cy Motilón sin. compl.
- cy Motilone sin. compl.
- de Bari
- de Barí sin. compl.
- de Motilón sin. compl.
- de Motilone sin. compl.
- en Barí
- en Bari sin. compl.
- en Motilón sin. compl.
- en Motilone sin. compl.
- es barí
- es bari sin. compl.
- es motilón sin. compl.
- es motilone sin. compl.
- eu bariairera
- eu bari sin. compl.
- eu motilón sin. compl.
- eu motilone sin. compl.
- fr barí
- fr bari sin. compl.
- fr motilón sin. compl.
- fr motilone sin. compl.
- gn vari
- gn bari sin. compl.
- gn motilón sin. compl.
- gn motilone sin. compl.
- it barí
- it bari sin. compl.
- it motilón sin. compl.
- it motilone sin. compl.
- ja バリ語
- ja モティロネ語 sin. compl.
- ja モティロン語 sin. compl.
- nl Barí
- nl Bari sin. compl.
- nl Motilón sin. compl.
- nl Motilone sin. compl.
- pt bari
- pt motilón sin. compl.
- pt motilone sin. compl.
- ru Бари
- ru Мотилон sin. compl.
- zh 巴利语
- zh 巴利、莫提隆、莫提隆内 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definition
El terme motilón s'empra també per designar la llengua yukpa, de la família carib. Són comunitats geogràficament veïnes.
Els contactes estables dels barís amb la societat nacional no es van iniciar fins fa uns 30 anys. Gràcies a aquest fet, encara queden parlants monolingües, tot i que el procés d'aculturació avança ràpidament. Es calcula que el 2004 a Veneçuela hi havia un 10% de barís monolingües, tots ancians.
Hi ha pocs estudis, antics o recents, sobre la gramàtica barí. Són d'origen barí els topònims veneçolans Zulia i Catatumbo, entre d'altres.
Els contactes estables dels barís amb la societat nacional no es van iniciar fins fa uns 30 anys. Gràcies a aquest fet, encara queden parlants monolingües, tot i que el procés d'aculturació avança ràpidament. Es calcula que el 2004 a Veneçuela hi havia un 10% de barís monolingües, tots ancians.
Hi ha pocs estudis, antics o recents, sobre la gramàtica barí. Són d'origen barí els topònims veneçolans Zulia i Catatumbo, entre d'altres.
motilón
motilón
Carib > Yukpa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca yuko-yupka
- ca chake sin. compl.
- ca iroka sin. compl.
- ca macoa sin. compl.
- ca macoita sin. compl.
- ca motilón sin. compl.
- ca yuko sin. compl.
- ca yupa sin. compl.
- ar يوكية
- ar يوكبية
- cy Yuko
- cy Yukpa
- cy Chake sin. compl.
- cy Iroka sin. compl.
- cy Macoa sin. compl.
- cy Macoita sin. compl.
- cy Motilón sin. compl.
- cy Yupa sin. compl.
- de Yukpa
- de Chake sin. compl.
- de Motilón sin. compl.
- de Yupa sin. compl.
- en Yuko
- en Yukpa
- en Chake sin. compl.
- en Iroka sin. compl.
- en Macoa sin. compl.
- en Macoita sin. compl.
- en Motilón sin. compl.
- en Yupa sin. compl.
- es yukpa-yuko
- es chake sin. compl.
- es iroka sin. compl.
- es macoa sin. compl.
- es macoita sin. compl.
- es motilón sin. compl.
- es yupa sin. compl.
- eu yukoera
- eu yukpaera
- eu chake sin. compl.
- eu iroka sin. compl.
- eu macoa sin. compl.
- eu macoita sin. compl.
- eu motilón sin. compl.
- eu yupa sin. compl.
- fr yuko
- fr yukpa
- fr chake sin. compl.
- fr iroka sin. compl.
- fr macoa sin. compl.
- fr macoita sin. compl.
- fr motilón sin. compl.
- fr yupa sin. compl.
- gl yuko-yupka
- gl chake sin. compl.
- gl iroka sin. compl.
- gl macoa sin. compl.
- gl macoita sin. compl.
- gl motilón sin. compl.
- gl yupa sin. compl.
- gn jukpa-juko
- gn chake sin. compl.
- gn iroka sin. compl.
- gn jupa sin. compl.
- gn makoa sin. compl.
- gn makoita sin. compl.
- gn motilon sin. compl.
- it yuco
- it yukpa
- it chake sin. compl.
- it motilón sin. compl.
- it yucpa sin. compl.
- it yupa sin. compl.
- ja ユクパ・ユコ語
- ja ユパ語、モチロン語、チャケ語、イロカ語、マコイタ語、マコア語 sin. compl.
- nl Yuko
- nl Yukpa
- nl Chake sin. compl.
- nl Iroka sin. compl.
- nl Macoa sin. compl.
- nl Macoita sin. compl.
- nl Motilón sin. compl.
- nl Yupa sin. compl.
- pt yuko
- pt yupka
- pt chake sin. compl.
- pt iroka sin. compl.
- pt macoa sin. compl.
- pt macoita sin. compl.
- pt motilón sin. compl.
- pt yupa sin. compl.
- ru Юкпа (юко)
- ru Юпа sin. compl.
- ru Чаки sin. compl.
- ru Ирока sin. compl.
- ru Макоа sin. compl.
- ru Макоита sin. compl.
- ru Мотилон sin. compl.
- sw Yukpa-yuko
- sw Chake sin. compl.
- sw Iroka sin. compl.
- sw Macoa sin. compl.
- sw Macoita sin. compl.
- sw Motilón sin. compl.
- sw Yupa sin. compl.
- tmh Tayukpat
- tmh tayukt
- zh 尤卡帕/尤库
- zh 尤帕 sin. compl.
- zh 依隆卡 sin. compl.
- zh 玛克阿 sin. compl.
- zh 玛卡伊塔 sin. compl.
- zh 莫提隆/查科 sin. compl.
Carib > Yukpa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definition
No és clar si yuko i yukpa són sinònims o bé designen dues llengües carib independents. Antigament el territori yuko-yukpa s'havia estès des de la vall del Cesar fins al llac Maracaibo. La divisió entre els yuko (banda colombiana) i els yukpa (banda veneçolana) és reconeguda pels mateixos indígenes i es creu que s'hauria produït fa aproximadament un mil·lenni.
Alguns autors divideixen els yukpa en set subgrups ètnics (irapa, macoíta, parirí, rionegrino, shaparu, wasama i viakshi) i els yuko en vuit (iroka, tukushmo, manaure, maracà, San Genaro, sokomba, susa i yowa).
Fins fa poc temps, el japreria (també de la família carib) solia incloure's en el conjunt dialectal yuka-yukpa, però sembla que no hi ha intercomprensió.
La denominació motilón s'usa a la regió per a referir-se també al bari, llengua txibtxa sense cap relació amb el yuko-yukpa.
Fins no fa gaires anys hi havia poca informació sobre aquesta llengua. Les poques dades disponibles indicaven que es tractava d'una llengua molt divergent en relació amb la resta de la família, potser "caribitzada" més que no pas carib. Els darrers estudis, però, semblen demostrar que, tot i les divergències, els punts en comú confirmen que pertany a la família carib.
Alguns autors divideixen els yukpa en set subgrups ètnics (irapa, macoíta, parirí, rionegrino, shaparu, wasama i viakshi) i els yuko en vuit (iroka, tukushmo, manaure, maracà, San Genaro, sokomba, susa i yowa).
Fins fa poc temps, el japreria (també de la família carib) solia incloure's en el conjunt dialectal yuka-yukpa, però sembla que no hi ha intercomprensió.
La denominació motilón s'usa a la regió per a referir-se també al bari, llengua txibtxa sense cap relació amb el yuko-yukpa.
Fins no fa gaires anys hi havia poca informació sobre aquesta llengua. Les poques dades disponibles indicaven que es tractava d'una llengua molt divergent en relació amb la resta de la família, potser "caribitzada" més que no pas carib. Els darrers estudis, però, semblen demostrar que, tot i les divergències, els punts en comú confirmen que pertany a la família carib.
motilone
motilone
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca barí
- ca bari sin. compl.
- ca motilón sin. compl.
- ca motilone sin. compl.
- cod baria
- ar بارية
- cy Barí
- cy Bari sin. compl.
- cy Motilón sin. compl.
- cy Motilone sin. compl.
- de Bari
- de Barí sin. compl.
- de Motilón sin. compl.
- de Motilone sin. compl.
- en Barí
- en Bari sin. compl.
- en Motilón sin. compl.
- en Motilone sin. compl.
- es barí
- es bari sin. compl.
- es motilón sin. compl.
- es motilone sin. compl.
- eu bariairera
- eu bari sin. compl.
- eu motilón sin. compl.
- eu motilone sin. compl.
- fr barí
- fr bari sin. compl.
- fr motilón sin. compl.
- fr motilone sin. compl.
- gn vari
- gn bari sin. compl.
- gn motilón sin. compl.
- gn motilone sin. compl.
- it barí
- it bari sin. compl.
- it motilón sin. compl.
- it motilone sin. compl.
- ja バリ語
- ja モティロネ語 sin. compl.
- ja モティロン語 sin. compl.
- nl Barí
- nl Bari sin. compl.
- nl Motilón sin. compl.
- nl Motilone sin. compl.
- pt bari
- pt motilón sin. compl.
- pt motilone sin. compl.
- ru Бари
- ru Мотилон sin. compl.
- zh 巴利语
- zh 巴利、莫提隆、莫提隆内 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definition
El terme motilón s'empra també per designar la llengua yukpa, de la família carib. Són comunitats geogràficament veïnes.
Els contactes estables dels barís amb la societat nacional no es van iniciar fins fa uns 30 anys. Gràcies a aquest fet, encara queden parlants monolingües, tot i que el procés d'aculturació avança ràpidament. Es calcula que el 2004 a Veneçuela hi havia un 10% de barís monolingües, tots ancians.
Hi ha pocs estudis, antics o recents, sobre la gramàtica barí. Són d'origen barí els topònims veneçolans Zulia i Catatumbo, entre d'altres.
Els contactes estables dels barís amb la societat nacional no es van iniciar fins fa uns 30 anys. Gràcies a aquest fet, encara queden parlants monolingües, tot i que el procés d'aculturació avança ràpidament. Es calcula que el 2004 a Veneçuela hi havia un 10% de barís monolingües, tots ancians.
Hi ha pocs estudis, antics o recents, sobre la gramàtica barí. Són d'origen barí els topònims veneçolans Zulia i Catatumbo, entre d'altres.
motsuvan
motsuvan
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca tsuvan
- ca matsuvan sin. compl.
- ca motsuvan sin. compl.
- ca tchede sin. compl.
- ca telaki sin. compl.
- ca teleki sin. compl.
- ca terki sin. compl.
- cod matsuvan
- cod motsuvan
- de Tsuvan
- de Tchede sin. compl.
- de Teleki sin. compl.
- de Terki sin. compl.
- en Tsuvan
- en Chede sin. compl.
- en Matsuvan sin. compl.
- en Motsuvan sin. compl.
- en Telaki sin. compl.
- en Teleki sin. compl.
- en Terki sin. compl.
- es tsuvan
- es chede sin. compl.
- es matsuvan sin. compl.
- es motsuvan sin. compl.
- es telaki sin. compl.
- es teleki sin. compl.
- es terki sin. compl.
- eu tsuvan
- eu chede sin. compl.
- eu matsuvan sin. compl.
- eu motsuvan sin. compl.
- eu telaki sin. compl.
- eu teleki sin. compl.
- eu terki sin. compl.
- fr tsuvan
- fr tchédé sin. compl.
- fr téléki sin. compl.
- fr terki sin. compl.
- gl tsuvan
- gl chede sin. compl.
- gl matsuvan sin. compl.
- gl motsuvan sin. compl.
- gl telaki sin. compl.
- gl teleki sin. compl.
- gl terki sin. compl.
- it tsuvan
- it chede sin. compl.
- it matsuvan sin. compl.
- it motsuvan sin. compl.
- it telaki sin. compl.
- it teleki sin. compl.
- it terki sin. compl.
- nl Tsuvan
- nl Tchede sin. compl.
- nl Teleki sin. compl.
- nl Terki sin. compl.
- pt tsuvan
- pt chede sin. compl.
- pt matsuvan sin. compl.
- pt motsuvan sin. compl.
- pt telaki sin. compl.
- pt teleki sin. compl.
- pt terki sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El tsuvan és molt proper lingüísticament al jimi, el sharwa i el gude.
El grup ètnic tsuvan era originari de Nigèria. Va migrar cap al territori actual al mateix temps que altres pobles veïns, com el jimi.
Els tsuvans utilitzen la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. En les interaccions amb els grups veïns, empren el ful; sembla que les generacions més grans de 50 anys no coneixen el ful, a diferència de les més joves. A causa del contacte més freqüent i dels matrimonis interètnics, una part dels tsuvans entenen el jimi, el daba i el sharwa.
A les escoles els infants són alfabetitzats en francès. Es calcula que segueixen l'escolarització primària un 50% dels infants. No hi ha programes d'alfabetització en tsuvan.
L'ús de les designacions pròpies de la llengua, motsuvan i matsuvan, depèn de la població d'origen del parlant. De fet, la llengua no presenta variacions dialectals remarcables.
El grup ètnic tsuvan era originari de Nigèria. Va migrar cap al territori actual al mateix temps que altres pobles veïns, com el jimi.
Els tsuvans utilitzen la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. En les interaccions amb els grups veïns, empren el ful; sembla que les generacions més grans de 50 anys no coneixen el ful, a diferència de les més joves. A causa del contacte més freqüent i dels matrimonis interètnics, una part dels tsuvans entenen el jimi, el daba i el sharwa.
A les escoles els infants són alfabetitzats en francès. Es calcula que segueixen l'escolarització primària un 50% dels infants. No hi ha programes d'alfabetització en tsuvan.
L'ús de les designacions pròpies de la llengua, motsuvan i matsuvan, depèn de la població d'origen del parlant. De fet, la llengua no presenta variacions dialectals remarcables.
