quiturran
quiturran
Zaparoana, Amèrica > Perú
- ca iquito
- ca amacacore sin. compl.
- ca hamacore sin. compl.
- ca puca-uma sin. compl.
- ca quiturran sin. compl.
- ar إيكيتوية
- cy Iquito
- cy Amacacore sin. compl.
- cy Hamacore sin. compl.
- cy Puca-uma sin. compl.
- cy Quiturran sin. compl.
- de Iquito
- de Amacacore sin. compl.
- de Hamacore sin. compl.
- de Ikito sin. compl.
- de Iquita sin. compl.
- de Puca-Uma sin. compl.
- de Quiturran sin. compl.
- en Iquito
- en Amacacore sin. compl.
- en Hamacore sin. compl.
- en Puca-Uma sin. compl.
- en Quiturran sin. compl.
- es iquito
- es amacacore sin. compl.
- es hamacore sin. compl.
- es puca-uma sin. compl.
- es quiturran sin. compl.
- eu iquitoera
- eu amacacore sin. compl.
- eu hamacore sin. compl.
- eu puca-uma sin. compl.
- eu quiturran sin. compl.
- fr iquito
- fr amacacore sin. compl.
- fr hamacore sin. compl.
- fr puca-uma sin. compl.
- fr quiturran sin. compl.
- gl iquito
- gl amacacore sin. compl.
- gl hamacore sin. compl.
- gl puca-uma sin. compl.
- gl quiturran sin. compl.
- gn ikito
- gn amakakore sin. compl.
- gn hamakore sin. compl.
- gn kiturran sin. compl.
- gn puka-uma sin. compl.
- it iquito
- it amacacore sin. compl.
- it hamacore sin. compl.
- it puca-uma sin. compl.
- it quiturran sin. compl.
- ja イキート語
- ja ハマコレ語 sin. compl.
- ja アマカコレ語 sin. compl.
- ja キトゥラン語 sin. compl.
- ja プカ・ウマ語 sin. compl.
- nl Iquito
- nl Amacacore sin. compl.
- nl Hamacore sin. compl.
- nl Puca-Uma sin. compl.
- nl Quiturran sin. compl.
- pt iquito
- pt amacacore sin. compl.
- pt hamacore sin. compl.
- pt puca-uma sin. compl.
- pt quiturran sin. compl.
- ru Икито
- ru Амакоре sin. compl.
- ru Китурран sin. compl.
- ru Пука-ума sin. compl.
- ru Амакакоре sin. compl.
- sw Iquito
- sw Amacacore sin. compl.
- sw Hamacore sin. compl.
- sw Puca-uma sin. compl.
- sw Quiturran sin. compl.
- tmh Takitut
- zh 依基多
- zh 基图朗 sin. compl.
- zh 阿马考勒 sin. compl.
- zh 布卡-乌玛 sin. compl.
- zh 阿马卡考勒 sin. compl.
Zaparoana, Amèrica > Perú
Definition
Fa uns 350 anys eren un grup extens que habitava la zona on ara se situa la ciutat d'Iquitos. Als anys 60 del segle XX hi havia cent parlants ja molt aculturats. Actualment només algunes persones grans parlen iquito. Per tant, es pot considerar la llengua pràcticament extingida.
Alguns autors consideren l'iquito i el cahuarano dues variants d'una mateixa llengua.
Alguns autors consideren l'iquito i el cahuarano dues variants d'una mateixa llengua.
quítxua
quítxua
Quítxua, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú, Amèrica > Veneçuela, Amèrica > Xile
- ca quítxua
- ca runa simi sin. compl.
- cod kicwa
- cod kecwa sin. compl.
- ar كيتشوية
- cy Cetshwa
- cy Runa simi sin. compl.
- de Kichwa
- de Ketchua sin. compl.
- de Ketschua sin. compl.
- de Runa Simi sin. compl.
- en Quechua
- en Quichua sin. compl.
- en Runa Simi sin. compl.
- es quechua
- es quichua sin. compl.
- es runa simi sin. compl.
- eu kitxua
- eu quechuera sin. compl.
- eu quichuera sin. compl.
- eu runa simi sin. compl.
- fr quechua
- fr quichua sin. compl.
- fr runa simi sin. compl.
- gl quechua
- gl quichua sin. compl.
- gl runa simi sin. compl.
- gn kéchua
- gn kíchua sin. compl.
- gn runa simi sin. compl.
- it quechua
- it quichua sin. compl.
- it runa simi sin. compl.
- ja ケチュア語
- ja キチュア語 sin. compl.
- ja ルナシミ語 sin. compl.
- nl Quechua
- nl Quichua sin. compl.
- nl Runa Simi sin. compl.
- pt quíchua
- pt quéchua sin. compl.
- pt runa simi sin. compl.
- ru Кечуа
- ru Кичуа sin. compl.
- ru Руна-сими sin. compl.
- sw Quechua
- sw Quechua sin. compl.
- sw Quichua sin. compl.
- sw Runa simi sin. compl.
- tmh Takicwat
- zh 盖丘亚
- zh 基楚阿 sin. compl.
- zh 盖丘亚 sin. compl.
- zh 路那·斯密 sin. compl.
Quítxua, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú, Amèrica > Veneçuela, Amèrica > Xile
Definition
El quítxua és la llengua indígena amb més parlants de tot el continent americà, entre 8 i 10 milions, distribuïts en set estats diferents.
Els primers cronistes es refereixen al quítxua com a llengua general, expressió que també es feia servir per a designar altres llengües que es parlaven en un territori extens (com l'aimara o el guaraní). En el mateix sentit, s'anomenava també llengua de l'inca. La primera gramàtica i el primer diccionari del quítxua, escrits pel dominic Fray Domingo de Santo Tomàs, van aparèixer l'any 1560.
Etimològicament, el terme quichua o quechua significa 'zona temperada' i, per extensió, es va fer servir per a referir-se als pobladors d'aquest hàbitat.
Quan els espanyols van arribar a aquesta zona d'Amèrica, s'hi parlaven sobretot variants del quítxua i de l'aimara. El quítxua norsureño era el més utilitzat, ja que feia de vincle general dels pobles de l'Imperi Inca. La intercomprensió entre els usuaris d'aquestes llengües o variants del quítxua era, i encara és, bastant dificultosa. Malgrat això, el parlants de tots aquests grups emparentats els perceben actualment com a llengua única, anomenada quechua, quichua o runa simi. Entre els lingüistes trobem dues postures principals: alguns autors consideren que es tracta d'una única llengua que forma un contínuum dialectal, mentre que d'altres defensen que es tracta en realitat d'una família de llengües.
La classificació de les variants o llengües quítxues distingeix dues grans branques amb diverses subbranques cadascuna:
1. quítxua I (waywash o huáihuash), que es parla a la part central del Perú.
1.1. pacaraos, localitzat al departament de Lima, a la part nord-est de la província de Huaraz;
1.2. dialecte central, dividit en tres grups:
1.2.1. waylay (huaylas-conchucos),
1.2.2. wankay (yaru, jauja-huanca i huangàscar-toparà)
1.2.3. ap-am-ah (altos pativilca-marañón-huallaga)
2. el quítxua II (wampuy o hyámpuy), que s'estén per un territori molt més extens i discontinu que abasta, a part del Perú, els altres països on es parla el quítxua (Colòmbia, Equador, Bolívia, Argentina, Xile i Brasil).
2.1. quítxua IIA o yúngay: quítxua de Laraos, quítxua de Lincha, quítxua cañaris-incahuasi i quítxua de Cajamarca.
2.2. quítxua IIB o chínchay septentrional: quítxua de Chachapoyas, lamas-ucayali, napo-tigre-pastaza, ingano, quítxua de l'orient equatorià; quítxua d'Imbabura -Equador I-, quítxua equatorià central -Equador II-; quítxua equatorià meridional -Equador III- i quítxua equatorià unificat.
2.3. quítxua IIC o chinchai meridional, branca parlada al sud dels dialectes del quítxua I: quítxua meridional unificat, quítxua ayacuchano, quítxua cuzqueño-boliviano i quítxua santiagueño -Santiago del Estero, Argentina-.
Trobem un gran nombre de paraules manllevades del quítxua en espanyol, i en català, fruit del contacte amb parlants d'aquesta gran comunitat lingüística: cancha (kancha), caucho (kajchu), chirimoya (chirimuya), coca (kuka), cóndor (kuntur), gaucho (wakcha 'pobre'), mate (mati), quinina (kinakina), papa (un tubercle), llama (un mamífer), etc.
L'any 1990 es va crear l'Academia Mayor de la Lengua Quechua, amb seu a Cusco, Perú. Aquest organisme públic té entre els seus objectius principals vetllar per la puresa de la llengua quítxua i per la seva expansió idiomàtica, establir normes gramaticals, editar un diccionari normatiu de la llengua quítxua i promoure la investigació lingüística, l'ensenyament i aprenentatge de la llengua quítxua.
Microsoft Perú i el Ministeri d'Educació del Perú han signat un acord per a traduir els programes Windows i Office a la llengua quítxua. Aquest projecte té el suport de la Comissió per al Desenvolupament de la Societat de la Informació (CODESI) i rebrà la col·laboració de la Universitat Nacional San Antonio de Abad, de Cusco, i de la Universitat Nacional San Cristóbal de Huamanga, d'Ayacucho.
Els primers cronistes es refereixen al quítxua com a llengua general, expressió que també es feia servir per a designar altres llengües que es parlaven en un territori extens (com l'aimara o el guaraní). En el mateix sentit, s'anomenava també llengua de l'inca. La primera gramàtica i el primer diccionari del quítxua, escrits pel dominic Fray Domingo de Santo Tomàs, van aparèixer l'any 1560.
Etimològicament, el terme quichua o quechua significa 'zona temperada' i, per extensió, es va fer servir per a referir-se als pobladors d'aquest hàbitat.
Quan els espanyols van arribar a aquesta zona d'Amèrica, s'hi parlaven sobretot variants del quítxua i de l'aimara. El quítxua norsureño era el més utilitzat, ja que feia de vincle general dels pobles de l'Imperi Inca. La intercomprensió entre els usuaris d'aquestes llengües o variants del quítxua era, i encara és, bastant dificultosa. Malgrat això, el parlants de tots aquests grups emparentats els perceben actualment com a llengua única, anomenada quechua, quichua o runa simi. Entre els lingüistes trobem dues postures principals: alguns autors consideren que es tracta d'una única llengua que forma un contínuum dialectal, mentre que d'altres defensen que es tracta en realitat d'una família de llengües.
La classificació de les variants o llengües quítxues distingeix dues grans branques amb diverses subbranques cadascuna:
1. quítxua I (waywash o huáihuash), que es parla a la part central del Perú.
1.1. pacaraos, localitzat al departament de Lima, a la part nord-est de la província de Huaraz;
1.2. dialecte central, dividit en tres grups:
1.2.1. waylay (huaylas-conchucos),
1.2.2. wankay (yaru, jauja-huanca i huangàscar-toparà)
1.2.3. ap-am-ah (altos pativilca-marañón-huallaga)
2. el quítxua II (wampuy o hyámpuy), que s'estén per un territori molt més extens i discontinu que abasta, a part del Perú, els altres països on es parla el quítxua (Colòmbia, Equador, Bolívia, Argentina, Xile i Brasil).
2.1. quítxua IIA o yúngay: quítxua de Laraos, quítxua de Lincha, quítxua cañaris-incahuasi i quítxua de Cajamarca.
2.2. quítxua IIB o chínchay septentrional: quítxua de Chachapoyas, lamas-ucayali, napo-tigre-pastaza, ingano, quítxua de l'orient equatorià; quítxua d'Imbabura -Equador I-, quítxua equatorià central -Equador II-; quítxua equatorià meridional -Equador III- i quítxua equatorià unificat.
2.3. quítxua IIC o chinchai meridional, branca parlada al sud dels dialectes del quítxua I: quítxua meridional unificat, quítxua ayacuchano, quítxua cuzqueño-boliviano i quítxua santiagueño -Santiago del Estero, Argentina-.
Trobem un gran nombre de paraules manllevades del quítxua en espanyol, i en català, fruit del contacte amb parlants d'aquesta gran comunitat lingüística: cancha (kancha), caucho (kajchu), chirimoya (chirimuya), coca (kuka), cóndor (kuntur), gaucho (wakcha 'pobre'), mate (mati), quinina (kinakina), papa (un tubercle), llama (un mamífer), etc.
L'any 1990 es va crear l'Academia Mayor de la Lengua Quechua, amb seu a Cusco, Perú. Aquest organisme públic té entre els seus objectius principals vetllar per la puresa de la llengua quítxua i per la seva expansió idiomàtica, establir normes gramaticals, editar un diccionari normatiu de la llengua quítxua i promoure la investigació lingüística, l'ensenyament i aprenentatge de la llengua quítxua.
Microsoft Perú i el Ministeri d'Educació del Perú han signat un acord per a traduir els programes Windows i Office a la llengua quítxua. Aquest projecte té el suport de la Comissió per al Desenvolupament de la Societat de la Informació (CODESI) i rebrà la col·laboració de la Universitat Nacional San Antonio de Abad, de Cusco, i de la Universitat Nacional San Cristóbal de Huamanga, d'Ayacucho.
qwadza
qwadza
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kwadza
- ca kw'adza sin. compl.
- ca ng'omvia sin. compl.
- ca qwadza sin. compl.
- ar كواجا
- cy Kwadza
- cy Kw'adza sin. compl.
- cy Ng'omvia sin. compl.
- cy Qwadza sin. compl.
- de Kwadza
- de Kw'adza sin. compl.
- de Ng'omvia sin. compl.
- de Qwadza sin. compl.
- en Kwadza
- en Kw'adza sin. compl.
- en Ng'omvia sin. compl.
- en Qwadza sin. compl.
- es kuacha
- es kw'adza sin. compl.
- es kwadza sin. compl.
- es ng'omvia sin. compl.
- es qwadza sin. compl.
- eu kwadzera
- eu kw'adza sin. compl.
- eu kwadza sin. compl.
- eu ng'omvia sin. compl.
- eu qwadza sin. compl.
- fr kwadza
- fr kw'adza sin. compl.
- fr ng'omvia sin. compl.
- fr qwadza sin. compl.
- gl kwadza
- gl kw'adza sin. compl.
- gl ng'omvia sin. compl.
- gl qwadza sin. compl.
- gn kwadsa
- gn kw'adza sin. compl.
- gn ng'omvia sin. compl.
- gn qwadza sin. compl.
- it kwadza
- it kw'adza sin. compl.
- it ng'omvia sin. compl.
- it qwadza sin. compl.
- pt kwadza
- pt kw'adza sin. compl.
- pt ng'omvia sin. compl.
- pt qwadza sin. compl.
- tmh Takwadzat
- tmh Kw'adza sin. compl.
- tmh ng'omvia sin. compl.
- tmh qwadza sin. compl.
- zh 科瓦扎语
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de les comunitats veïnes. Els kwadza han tingut una forta influència del grup etnolingüístic gogo, la llengua dels quals (gogo o kigogo) ha arribat a substituir el kwadza.
El kwdaza és una llengua cuixítica que està extingida o pràcticament extingida, ja que sembla que a la dècada del 1970 hi havia cinc persones que la parlaven. Segons alguns autors, actualment no hi ha parlants del kwdaza. Altres autors, en canvi, diuen que hi pot haver alguns individus amb algun coneixement d'aquesta llengua.
El kwdaza és una llengua cuixítica que està extingida o pràcticament extingida, ja que sembla que a la dècada del 1970 hi havia cinc persones que la parlaven. Segons alguns autors, actualment no hi ha parlants del kwdaza. Altres autors, en canvi, diuen que hi pot haver alguns individus amb algun coneixement d'aquesta llengua.
qwiqwidicciat
qwiqwidicciat
Wakashana > Meridional o nootka, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca makah
- ca kwe-nee-chee-aht sin. compl.
- ca kweedishchaaht sin. compl.
- ca qwiqwidicciat sin. compl.
- cod qwiqwidicciat
- de Makah
- de Kwe-Nee-Chee-Aht sin. compl.
- de Kweedishchaaht sin. compl.
- en Makah
- en Kwe-nee-chee-aht sin. compl.
- en kweedishchaaht sin. compl.
- en qwiqwidicciat sin. compl.
- es makah
- es kwe-nee-chee-aht sin. compl.
- es kweedishchaaht sin. compl.
- es qwiqwidicciat sin. compl.
- eu makah
- eu kwe-nee-chee-aht sin. compl.
- eu kweedishchaaht sin. compl.
- eu qwiqwidicciat sin. compl.
- fr makah
- fr kwe-Nee-Chee-Aht sin. compl.
- fr kweedishchaaht sin. compl.
- fr qwiqwidicciat sin. compl.
- gl makah
- gl kwe-nee-chee-aht sin. compl.
- gl kweedishchaaht sin. compl.
- gl qwiqwidicciat sin. compl.
- it makah
- it kwe-nee-chee-aht sin. compl.
- it kweedishchaaht sin. compl.
- it qwiqwidicciat sin. compl.
- nl Makah
- nl Kwe-Nee-Chee-Aht sin. compl.
- nl Kweedishchaaht sin. compl.
- nl Qwiqwidicciat sin. compl.
- pt makah
- pt kwe-nee-chee-aht sin. compl.
- pt kweedishchaaht sin. compl.
- pt qwiqwidicciat sin. compl.
Wakashana > Meridional o nootka, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
El territori originari de la família wakashana coincideix grosso modo amb l'actual: regió nord-occidental de l'illa de Vancouver i costa central de la Colúmbia Britànica, al voltant de l'illa. Ja al segle XIX els lingüistes van observar la distinció de dues branques dins de la família, la del nord i la del sud.
La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.
El makah és la llengua wakashana parlada més al sud i l'única territorial dels Estats Units. Juntament amb el nitinat i alguna de les llengües salish veïnes, conforma una àrea lingüística amb característiques gramaticals molt particulars, com ara l'absència de consonants nasals.
La darrera parlant nadiua de makah, Ruth E. Claplanhoo, va morir el 2002. Hi ha un petit grup d'ancians que en tenen un coneixement parcial i alguns joves que intenten aprendre-la per tal de preservar-la.
Els veïns salish van posar a aquest grup el nom de makah, que significa 'els ben alimentats'.
La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.
El makah és la llengua wakashana parlada més al sud i l'única territorial dels Estats Units. Juntament amb el nitinat i alguna de les llengües salish veïnes, conforma una àrea lingüística amb característiques gramaticals molt particulars, com ara l'absència de consonants nasals.
La darrera parlant nadiua de makah, Ruth E. Claplanhoo, va morir el 2002. Hi ha un petit grup d'ancians que en tenen un coneixement parcial i alguns joves que intenten aprendre-la per tal de preservar-la.
Els veïns salish van posar a aquest grup el nom de makah, que significa 'els ben alimentats'.
