vinza
vinza
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca vinza
- ca kivinza sin. compl.
- de Vinza
- en Vinza
- en Kivinza sin. compl.
- es vinza
- es kivinza sin. compl.
- eu vinza
- eu kivinza sin. compl.
- fr vinza
- fr kivinza sin. compl.
- gl vinza
- gl kivinza sin. compl.
- it vinza
- it kivinza sin. compl.
- nl Vinza
- nl Kivinza sin. compl.
- pt vinza
- pt kivinza sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic vinza se situa a l'oest de Tanzània, a l'est del llac Tanganyika. Entre els grups veïns dels vinzes trobem els has, al nord; els tongwes, al sud; els nyamwezis, a l'est; i els jijis, a l'oest.
El vinza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El vinza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
visaia
visaia
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca cebuano
- ca sebuano sin. compl.
- ca sugboanon sin. compl.
- ca visaia sin. compl.
- cod sinugboanon
- cod visaia
- ar سيبوانو
- cy Cebuano
- cy Sebuano sin. compl.
- cy Sugboanon sin. compl.
- cy Sugbuhanon sin. compl.
- cy Visaia sin. compl.
- de Cebuano
- de Binisaya sin. compl.
- de Bisaya sin. compl.
- de Sebuano sin. compl.
- de Sugbuanon sin. compl.
- de Visayan sin. compl.
- en Cebuano
- en Bisayan sin. compl.
- en Sebuano sin. compl.
- en Sugbuanon sin. compl.
- en Sugbuhanon sin. compl.
- en Visayan sin. compl.
- es cebuano
- es bisaya sin. compl.
- es sebuano sin. compl.
- es sugboanon sin. compl.
- es sugbuhanon sin. compl.
- eu cebuera
- eu sebuano sin. compl.
- eu sugboanon sin. compl.
- eu sugbuhanon sin. compl.
- eu visayera sin. compl.
- fr cebuano
- fr cébouano sin. compl.
- fr visayan ou bisaya sin. compl.
- gl cebuano
- gl sebuano sin. compl.
- gl sugboanon sin. compl.
- gl sugbuhanon sin. compl.
- gl visaia sin. compl.
- gn sevuáno
- gn sebuano sin. compl.
- gn sugvoanon sin. compl.
- gn sugvuhanon sin. compl.
- gn visaia sin. compl.
- it cebuano
- it sebuano sin. compl.
- it sugboanon sin. compl.
- it sugbuhanon sin. compl.
- ja セブアノ語
- ja セブ語、ヴィサヤ語、ビサヤ語 sin. compl.
- nl Cebuano
- nl Sebuano sin. compl.
- nl Sugboanon sin. compl.
- nl Sugbuhanon sin. compl.
- nl Visaya sin. compl.
- pt cebuano
- pt sebuano sin. compl.
- pt sugboanon sin. compl.
- pt sugbuhanon sin. compl.
- pt visaiano sin. compl.
- ru Себуанский
- ru Бисая sin. compl.
- ru Висая sin. compl.
- ru Сугбу sin. compl.
- ru Себуано sin. compl.
- ru Сугбуанон sin. compl.
- zh 宿务
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definition
El cebuano és la segona llengua en nombre de parlants de les Filipines (15.150.000 parlants nadius), després del tagal (16.000.000). Cal comentar, però, que fins a la dècada dels anys vuitanta, el cebuano era el major grup lingüístic de les Filipines i sobrepassava el tagal en nombre de parlants.
El cebuano es parlava originàriament a l'illa de Cebu i posteriorment es va estendre a la part oriental de l'illa de Negros, Bohol, Leyte i a la costa nord de Mindanao. Actualment, a més del territori d'on és la llengua pròpia, el cebuano és utilitzat com a llengua franca al centre de Filipines i Mindanao.
Hi ha força confusió al voltant del terme cebuano, ja que sovint s'identifica el cebuano, el hiligaynon i el waray com una sola llengua, anomenada visaia.
El nom cebuano prové del nom de l'illa Cebu, on el conqueridor Fernão Magalhães va desembarcar l'any 1521. Històricament, Cebu és una de les ciutats més antigues de les Filipines. Va ser fundada pel conqueridor Legazpi el 1565 i fou el primer assentament permanent espanyol a les Filipines i capital de la colònia espanyola fins al 1571.
El cebuano es parlava originàriament a l'illa de Cebu i posteriorment es va estendre a la part oriental de l'illa de Negros, Bohol, Leyte i a la costa nord de Mindanao. Actualment, a més del territori d'on és la llengua pròpia, el cebuano és utilitzat com a llengua franca al centre de Filipines i Mindanao.
Hi ha força confusió al voltant del terme cebuano, ja que sovint s'identifica el cebuano, el hiligaynon i el waray com una sola llengua, anomenada visaia.
El nom cebuano prové del nom de l'illa Cebu, on el conqueridor Fernão Magalhães va desembarcar l'any 1521. Històricament, Cebu és una de les ciutats més antigues de les Filipines. Va ser fundada pel conqueridor Legazpi el 1565 i fou el primer assentament permanent espanyol a les Filipines i capital de la colònia espanyola fins al 1571.
vot
vot
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Àsia > Rússia
- ca vot
- cod vad'd'ā tsēli
- ar الفوتية
- cy Foteg
- de Wotisch
- en Vod
- es vot
- es vótico sin. compl.
- eu votera
- fr vode
- gl vótico
- gn vot
- it votico
- ja ヴォート語
- ja ヴォード語 sin. compl.
- nl Wotisch
- oc vòt
- pt vótico
- ru Водский язык
- sw Vod
- tmh Tavutit
- zh 沃提克语
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Àsia > Rússia
Definition
Dels dos dialectes que es distingien originàriament en el vot, l'occidental i l'oriental, aquest darrer es va deixar d'utilitzar cap als anys seixanta del segle XX. Avui dia només parlen la llengua un grapat de persones grans i, a diferència del que passa en altres casos, no hi ha associacions culturals que s'hi interessin. Davant d'aquest panorama, el reconeixement legal genèric que la Constitució russa atorga als idiomes de les minories ètniques no té cap valor.
El vot no s'ha escrit mai, ni tan sols en les dècades immediatament posteriors a la Revolució Russa, moment en què es va establir la varietat estàndard de moltes llengües de la Unió Soviètica. No solament no ha existit mai la literatura escrita vota, sinó que l'idioma no s'ha fet servir ni tan sols en textos escolars, i això ha estat un dels motius de la seva decadència.
De totes les llengües baltofineses, el vot és la més afí a l'estonià, fins al punt que el grau de comprensió entre els parlants vots i els de determinades varietats estonianes és molt alt.
El vot no s'ha escrit mai, ni tan sols en les dècades immediatament posteriors a la Revolució Russa, moment en què es va establir la varietat estàndard de moltes llengües de la Unió Soviètica. No solament no ha existit mai la literatura escrita vota, sinó que l'idioma no s'ha fet servir ni tan sols en textos escolars, i això ha estat un dels motius de la seva decadència.
De totes les llengües baltofineses, el vot és la més afí a l'estonià, fins al punt que el grau de comprensió entre els parlants vots i els de determinades varietats estonianes és molt alt.
voto
voto
Txibtxa > Txibtxa B > Voto, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua
- ca rama
- ca boto sin. compl.
- ca melchora sin. compl.
- ca voto sin. compl.
- cod rama
- ar الراما
- cy Rama
- cy Boto sin. compl.
- cy Melchora sin. compl.
- cy Voto sin. compl.
- de Rama
- de Boto sin. compl.
- de Melchora sin. compl.
- de Voto sin. compl.
- en Rama
- en Boto sin. compl.
- en Melchura sin. compl.
- en Voto sin. compl.
- es rama
- es boto sin. compl.
- es melchora sin. compl.
- es voto sin. compl.
- eu ramera
- eu boto sin. compl.
- eu melchora sin. compl.
- eu voto sin. compl.
- fr rama
- fr boto sin. compl.
- fr melchora sin. compl.
- fr voto sin. compl.
- gn ráma
- gn boto sin. compl.
- gn melchora sin. compl.
- gn voto sin. compl.
- it rama
- it boto sin. compl.
- it melchora sin. compl.
- it voto sin. compl.
- ja ラマ語
- ja ボト語 sin. compl.
- ja メルチョラ語 sin. compl.
- nl Rama
- nl Boto sin. compl.
- nl Melchora sin. compl.
- nl Voto sin. compl.
- pt rama
- pt boto sin. compl.
- pt melchora sin. compl.
- pt voto sin. compl.
- ru Рама
- ru Бото sin. compl.
- ru Вото sin. compl.
- ru Мельчура sin. compl.
- zh 拉玛语
- zh 沃托语 sin. compl.
- zh 波托语 sin. compl.
- zh 梅尔乔拉语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Voto, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua
Definition
Al segle XVI la població rama s'estenia per una àmplia zona que anava del nord del riu San Juan fins al riu Escondido al llarg de la costa atlàntica de Nicaragua. Durant els segles XVIII i XIX van patir el domini dels miskito, que els venien com a esclaus als anglesos i els exigien tributs, i la presència de colons i buscadors d'or, fets que van fer reduir significativament la població rama. Un cert nombre es va traslladar a l'illa de Rama Cay al final del segle XVIII, i és on viu la major part de la comunitat rama en l'actualitat.
Al final del segle XIX un matrimoni de missioners moravians es va establir a l'illa per convertir els rama. Atès que es tractava d'una comunitat petita i la major part dels homes parlaven una mica d'anglès a causa de la relació amb la població criolla de Bluefields, els missioners alemanys van decidir que no calia aprendre rama i van fer la seva tasca evangelitzadora en anglès. Els rama es van convertir i van adoptar una versió de l'anglès dels missioners. La major part de la població va substituir el rama per un crioll anglès força diferent del parlat a Bluefields, el Miskitu Coast. Aquest crioll de Rama Cay podria ser una forma arcaica del Miskitu Coast recriollitzada sota la influència de la llengua rama. Aquest crioll, que ha estat poc estudiat, s'hauria anat aproximant al Miskitu Coast, o bé estaria sent substituït pel mateix Miskitu Coast Creole.
Sembla que el rama va extingir-se a Costa Rica durant el primer terç del segle XX. Segons Grinevald, però, hi hauria un grup de 17 rama a la ciutat de Limón, a Costa Rica, sis dels quals parlarien la llengua rama.
El 1984, en el context de la Revolució Sandinista de Nicaragua, es va iniciar l'anomenat Rama Language Project (RLP), en resposta a les demandes de la comunitat rama. En aquell moment semblava que ja només quedaven tres parlants d'aquesta llengua, tres homes grans de l'illa de Rama Cay, que havia estat substituïda, com s'ha dit, per una varietat de crioll anglès. L'RLP es va concebre com un projecte de descripció lingüística de la llengua rama, sobre la qual gairebé no hi havia estudis, dins d'un projecte més ampli, de la comunitat rama i de les autoritats nicaragüenques, de revitalització de la llengua i la cultura rama.
La lingüista Colette Grinevald, a demanda del Ministeri de Cultura de Nicaragua, va ser la coordinadora del projecte, que va durar una desena d'anys, i la responsable principal del treball de camp. Es van identificar 36 parlants i 22 semiparlants de rama, tot i que la recerca es va basar fonamentalment en les dades de tres informants (no pas d'aquells tres considerats oficialment els darrers parlants), una de les quals, coneguda com a Miss Nora, va tenir un paper molt important en tot el projecte. L'equip de lingüistes va elaborar una gramàtica i un diccionari de la llengua rama, i va fer un estudi sociolingüístic de la comunitat.
Malgrat la continuïtat del projecte de revitalització del rama, que s'intenta introduir en l'àmbit escolar, la llengua i la cultura rama continuen greument amenaçades, tant des d'un punt de vista cultural com físic. La llengua habitual segueix sent majoritàriament el crioll. El nivell d'aculturació de la comunitat illenca s'ha vist accelerat en els darrers anys; la comunitat del continent es veu afectada per diversos projectes, com la construcció d'un ferrocarril. L'especulació sobre les terres ha comportat fins i tot atacs físics contra la població rama.
Al final del segle XIX un matrimoni de missioners moravians es va establir a l'illa per convertir els rama. Atès que es tractava d'una comunitat petita i la major part dels homes parlaven una mica d'anglès a causa de la relació amb la població criolla de Bluefields, els missioners alemanys van decidir que no calia aprendre rama i van fer la seva tasca evangelitzadora en anglès. Els rama es van convertir i van adoptar una versió de l'anglès dels missioners. La major part de la població va substituir el rama per un crioll anglès força diferent del parlat a Bluefields, el Miskitu Coast. Aquest crioll de Rama Cay podria ser una forma arcaica del Miskitu Coast recriollitzada sota la influència de la llengua rama. Aquest crioll, que ha estat poc estudiat, s'hauria anat aproximant al Miskitu Coast, o bé estaria sent substituït pel mateix Miskitu Coast Creole.
Sembla que el rama va extingir-se a Costa Rica durant el primer terç del segle XX. Segons Grinevald, però, hi hauria un grup de 17 rama a la ciutat de Limón, a Costa Rica, sis dels quals parlarien la llengua rama.
El 1984, en el context de la Revolució Sandinista de Nicaragua, es va iniciar l'anomenat Rama Language Project (RLP), en resposta a les demandes de la comunitat rama. En aquell moment semblava que ja només quedaven tres parlants d'aquesta llengua, tres homes grans de l'illa de Rama Cay, que havia estat substituïda, com s'ha dit, per una varietat de crioll anglès. L'RLP es va concebre com un projecte de descripció lingüística de la llengua rama, sobre la qual gairebé no hi havia estudis, dins d'un projecte més ampli, de la comunitat rama i de les autoritats nicaragüenques, de revitalització de la llengua i la cultura rama.
La lingüista Colette Grinevald, a demanda del Ministeri de Cultura de Nicaragua, va ser la coordinadora del projecte, que va durar una desena d'anys, i la responsable principal del treball de camp. Es van identificar 36 parlants i 22 semiparlants de rama, tot i que la recerca es va basar fonamentalment en les dades de tres informants (no pas d'aquells tres considerats oficialment els darrers parlants), una de les quals, coneguda com a Miss Nora, va tenir un paper molt important en tot el projecte. L'equip de lingüistes va elaborar una gramàtica i un diccionari de la llengua rama, i va fer un estudi sociolingüístic de la comunitat.
Malgrat la continuïtat del projecte de revitalització del rama, que s'intenta introduir en l'àmbit escolar, la llengua i la cultura rama continuen greument amenaçades, tant des d'un punt de vista cultural com físic. La llengua habitual segueix sent majoritàriament el crioll. El nivell d'aculturació de la comunitat illenca s'ha vist accelerat en els darrers anys; la comunitat del continent es veu afectada per diversos projectes, com la construcció d'un ferrocarril. L'especulació sobre les terres ha comportat fins i tot atacs físics contra la població rama.
voute
voute
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca vute
- ca 'abotee sin. compl.
- ca 'abwetee sin. compl.
- ca baboute sin. compl.
- ca bamboute sin. compl.
- ca boute sin. compl.
- ca bubure sin. compl.
- ca bule sin. compl.
- ca bute sin. compl.
- ca foute sin. compl.
- ca luvure sin. compl.
- ca nbule sin. compl.
- ca pute sin. compl.
- ca voute sin. compl.
- ca voutere sin. compl.
- ca woute sin. compl.
- ca wute sin. compl.
- cod nyindi vute
- de Vute
- de Abotee sin. compl.
- de Baboute sin. compl.
- de Babute sin. compl.
- de Foute sin. compl.
- en Bule
- en Vute
- en Abotee sin. compl.
- en 'Abwetee sin. compl.
- en Baboute sin. compl.
- en Bamboute sin. compl.
- en Boute sin. compl.
- en Bubure sin. compl.
- en Bute sin. compl.
- en Foute sin. compl.
- en Luvure sin. compl.
- en Nbule sin. compl.
- en Pute sin. compl.
- en Voute sin. compl.
- en Voutere sin. compl.
- en Woute sin. compl.
- en Wute sin. compl.
- es vute
- es abotee sin. compl.
- es 'abwetee sin. compl.
- es baboute sin. compl.
- es bamboute sin. compl.
- es boute sin. compl.
- es bubure sin. compl.
- es bule sin. compl.
- es bute sin. compl.
- es foute sin. compl.
- es luvure sin. compl.
- es nbule sin. compl.
- es pute sin. compl.
- es voute sin. compl.
- es voutere sin. compl.
- es woute sin. compl.
- es wute sin. compl.
- eu vute
- eu abotee sin. compl.
- eu 'abwetee sin. compl.
- eu baboute sin. compl.
- eu bamboute sin. compl.
- eu boute sin. compl.
- eu bubure sin. compl.
- eu bule sin. compl.
- eu bute sin. compl.
- eu foute sin. compl.
- eu luvure sin. compl.
- eu nbule sin. compl.
- eu pute sin. compl.
- eu voute sin. compl.
- eu voutere sin. compl.
- eu woute sin. compl.
- eu wute sin. compl.
- fr vute
- fr 'abotee sin. compl.
- fr 'abwetee sin. compl.
- fr baboute sin. compl.
- fr bamboute sin. compl.
- fr boute sin. compl.
- fr bubure sin. compl.
- fr bule sin. compl.
- fr bute sin. compl.
- fr foute sin. compl.
- fr luvure sin. compl.
- fr nbule sin. compl.
- fr pute sin. compl.
- fr voute sin. compl.
- fr voutere sin. compl.
- fr woute sin. compl.
- fr wute sin. compl.
- gl vute
- gl abotee sin. compl.
- gl 'abwetee sin. compl.
- gl baboute sin. compl.
- gl bamboute sin. compl.
- gl boute sin. compl.
- gl bubure sin. compl.
- gl bule sin. compl.
- gl bute sin. compl.
- gl foute sin. compl.
- gl luvure sin. compl.
- gl nbule sin. compl.
- gl pute sin. compl.
- gl voute sin. compl.
- gl voutere sin. compl.
- gl woute sin. compl.
- gl wute sin. compl.
- it vute
- it abotee sin. compl.
- it 'abwetee sin. compl.
- it baboute sin. compl.
- it bamboute sin. compl.
- it boute sin. compl.
- it bubure sin. compl.
- it bule sin. compl.
- it bute sin. compl.
- it foute sin. compl.
- it luvure sin. compl.
- it nbule sin. compl.
- it pute sin. compl.
- it voute sin. compl.
- it voutere sin. compl.
- it woute sin. compl.
- it wute sin. compl.
- nl Vute
- nl Baboute sin. compl.
- nl Foute sin. compl.
- nl Voute sin. compl.
- nl Woute sin. compl.
- pt vute
- pt abotee sin. compl.
- pt 'abwetee sin. compl.
- pt baboute sin. compl.
- pt bamboute sin. compl.
- pt boute sin. compl.
- pt bubure sin. compl.
- pt bule sin. compl.
- pt bute sin. compl.
- pt foute sin. compl.
- pt luvure sin. compl.
- pt nbule sin. compl.
- pt pute sin. compl.
- pt voute sin. compl.
- pt voutere sin. compl.
- pt woute sin. compl.
- pt wute sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El terme vute fa referència al grup ètnic i és l'arrel per al terme persona. Els vutes anomenen la seva llengua nyindi vute, 'la parla dels vutes'. Els alemanys van denominar-los wute; els veïns bantús els anomenaven baboute, terme que fou adoptat per l'administració colonial francesa. Està conformat per unes deu variants dialectals. Segons sembla ha rebut una forta influència de la llengua ful.
El vute s'havia classificat com a llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun.
Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a la ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vutes. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els fuls i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.
El vute s'havia classificat com a llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun.
Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a la ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vutes. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els fuls i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.
voutere
voutere
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca vute
- ca 'abotee sin. compl.
- ca 'abwetee sin. compl.
- ca baboute sin. compl.
- ca bamboute sin. compl.
- ca boute sin. compl.
- ca bubure sin. compl.
- ca bule sin. compl.
- ca bute sin. compl.
- ca foute sin. compl.
- ca luvure sin. compl.
- ca nbule sin. compl.
- ca pute sin. compl.
- ca voute sin. compl.
- ca voutere sin. compl.
- ca woute sin. compl.
- ca wute sin. compl.
- cod nyindi vute
- de Vute
- de Abotee sin. compl.
- de Baboute sin. compl.
- de Babute sin. compl.
- de Foute sin. compl.
- en Bule
- en Vute
- en Abotee sin. compl.
- en 'Abwetee sin. compl.
- en Baboute sin. compl.
- en Bamboute sin. compl.
- en Boute sin. compl.
- en Bubure sin. compl.
- en Bute sin. compl.
- en Foute sin. compl.
- en Luvure sin. compl.
- en Nbule sin. compl.
- en Pute sin. compl.
- en Voute sin. compl.
- en Voutere sin. compl.
- en Woute sin. compl.
- en Wute sin. compl.
- es vute
- es abotee sin. compl.
- es 'abwetee sin. compl.
- es baboute sin. compl.
- es bamboute sin. compl.
- es boute sin. compl.
- es bubure sin. compl.
- es bule sin. compl.
- es bute sin. compl.
- es foute sin. compl.
- es luvure sin. compl.
- es nbule sin. compl.
- es pute sin. compl.
- es voute sin. compl.
- es voutere sin. compl.
- es woute sin. compl.
- es wute sin. compl.
- eu vute
- eu abotee sin. compl.
- eu 'abwetee sin. compl.
- eu baboute sin. compl.
- eu bamboute sin. compl.
- eu boute sin. compl.
- eu bubure sin. compl.
- eu bule sin. compl.
- eu bute sin. compl.
- eu foute sin. compl.
- eu luvure sin. compl.
- eu nbule sin. compl.
- eu pute sin. compl.
- eu voute sin. compl.
- eu voutere sin. compl.
- eu woute sin. compl.
- eu wute sin. compl.
- fr vute
- fr 'abotee sin. compl.
- fr 'abwetee sin. compl.
- fr baboute sin. compl.
- fr bamboute sin. compl.
- fr boute sin. compl.
- fr bubure sin. compl.
- fr bule sin. compl.
- fr bute sin. compl.
- fr foute sin. compl.
- fr luvure sin. compl.
- fr nbule sin. compl.
- fr pute sin. compl.
- fr voute sin. compl.
- fr voutere sin. compl.
- fr woute sin. compl.
- fr wute sin. compl.
- gl vute
- gl abotee sin. compl.
- gl 'abwetee sin. compl.
- gl baboute sin. compl.
- gl bamboute sin. compl.
- gl boute sin. compl.
- gl bubure sin. compl.
- gl bule sin. compl.
- gl bute sin. compl.
- gl foute sin. compl.
- gl luvure sin. compl.
- gl nbule sin. compl.
- gl pute sin. compl.
- gl voute sin. compl.
- gl voutere sin. compl.
- gl woute sin. compl.
- gl wute sin. compl.
- it vute
- it abotee sin. compl.
- it 'abwetee sin. compl.
- it baboute sin. compl.
- it bamboute sin. compl.
- it boute sin. compl.
- it bubure sin. compl.
- it bule sin. compl.
- it bute sin. compl.
- it foute sin. compl.
- it luvure sin. compl.
- it nbule sin. compl.
- it pute sin. compl.
- it voute sin. compl.
- it voutere sin. compl.
- it woute sin. compl.
- it wute sin. compl.
- nl Vute
- nl Baboute sin. compl.
- nl Foute sin. compl.
- nl Voute sin. compl.
- nl Woute sin. compl.
- pt vute
- pt abotee sin. compl.
- pt 'abwetee sin. compl.
- pt baboute sin. compl.
- pt bamboute sin. compl.
- pt boute sin. compl.
- pt bubure sin. compl.
- pt bule sin. compl.
- pt bute sin. compl.
- pt foute sin. compl.
- pt luvure sin. compl.
- pt nbule sin. compl.
- pt pute sin. compl.
- pt voute sin. compl.
- pt voutere sin. compl.
- pt woute sin. compl.
- pt wute sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El terme vute fa referència al grup ètnic i és l'arrel per al terme persona. Els vutes anomenen la seva llengua nyindi vute, 'la parla dels vutes'. Els alemanys van denominar-los wute; els veïns bantús els anomenaven baboute, terme que fou adoptat per l'administració colonial francesa. Està conformat per unes deu variants dialectals. Segons sembla ha rebut una forta influència de la llengua ful.
El vute s'havia classificat com a llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun.
Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a la ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vutes. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els fuls i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.
El vute s'havia classificat com a llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun.
Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a la ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vutes. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els fuls i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.
vute
vute
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca vute
- ca 'abotee sin. compl.
- ca 'abwetee sin. compl.
- ca baboute sin. compl.
- ca bamboute sin. compl.
- ca boute sin. compl.
- ca bubure sin. compl.
- ca bule sin. compl.
- ca bute sin. compl.
- ca foute sin. compl.
- ca luvure sin. compl.
- ca nbule sin. compl.
- ca pute sin. compl.
- ca voute sin. compl.
- ca voutere sin. compl.
- ca woute sin. compl.
- ca wute sin. compl.
- cod nyindi vute
- de Vute
- de Abotee sin. compl.
- de Baboute sin. compl.
- de Babute sin. compl.
- de Foute sin. compl.
- en Bule
- en Vute
- en Abotee sin. compl.
- en 'Abwetee sin. compl.
- en Baboute sin. compl.
- en Bamboute sin. compl.
- en Boute sin. compl.
- en Bubure sin. compl.
- en Bute sin. compl.
- en Foute sin. compl.
- en Luvure sin. compl.
- en Nbule sin. compl.
- en Pute sin. compl.
- en Voute sin. compl.
- en Voutere sin. compl.
- en Woute sin. compl.
- en Wute sin. compl.
- es vute
- es abotee sin. compl.
- es 'abwetee sin. compl.
- es baboute sin. compl.
- es bamboute sin. compl.
- es boute sin. compl.
- es bubure sin. compl.
- es bule sin. compl.
- es bute sin. compl.
- es foute sin. compl.
- es luvure sin. compl.
- es nbule sin. compl.
- es pute sin. compl.
- es voute sin. compl.
- es voutere sin. compl.
- es woute sin. compl.
- es wute sin. compl.
- eu vute
- eu abotee sin. compl.
- eu 'abwetee sin. compl.
- eu baboute sin. compl.
- eu bamboute sin. compl.
- eu boute sin. compl.
- eu bubure sin. compl.
- eu bule sin. compl.
- eu bute sin. compl.
- eu foute sin. compl.
- eu luvure sin. compl.
- eu nbule sin. compl.
- eu pute sin. compl.
- eu voute sin. compl.
- eu voutere sin. compl.
- eu woute sin. compl.
- eu wute sin. compl.
- fr vute
- fr 'abotee sin. compl.
- fr 'abwetee sin. compl.
- fr baboute sin. compl.
- fr bamboute sin. compl.
- fr boute sin. compl.
- fr bubure sin. compl.
- fr bule sin. compl.
- fr bute sin. compl.
- fr foute sin. compl.
- fr luvure sin. compl.
- fr nbule sin. compl.
- fr pute sin. compl.
- fr voute sin. compl.
- fr voutere sin. compl.
- fr woute sin. compl.
- fr wute sin. compl.
- gl vute
- gl abotee sin. compl.
- gl 'abwetee sin. compl.
- gl baboute sin. compl.
- gl bamboute sin. compl.
- gl boute sin. compl.
- gl bubure sin. compl.
- gl bule sin. compl.
- gl bute sin. compl.
- gl foute sin. compl.
- gl luvure sin. compl.
- gl nbule sin. compl.
- gl pute sin. compl.
- gl voute sin. compl.
- gl voutere sin. compl.
- gl woute sin. compl.
- gl wute sin. compl.
- it vute
- it abotee sin. compl.
- it 'abwetee sin. compl.
- it baboute sin. compl.
- it bamboute sin. compl.
- it boute sin. compl.
- it bubure sin. compl.
- it bule sin. compl.
- it bute sin. compl.
- it foute sin. compl.
- it luvure sin. compl.
- it nbule sin. compl.
- it pute sin. compl.
- it voute sin. compl.
- it voutere sin. compl.
- it woute sin. compl.
- it wute sin. compl.
- nl Vute
- nl Baboute sin. compl.
- nl Foute sin. compl.
- nl Voute sin. compl.
- nl Woute sin. compl.
- pt vute
- pt abotee sin. compl.
- pt 'abwetee sin. compl.
- pt baboute sin. compl.
- pt bamboute sin. compl.
- pt boute sin. compl.
- pt bubure sin. compl.
- pt bule sin. compl.
- pt bute sin. compl.
- pt foute sin. compl.
- pt luvure sin. compl.
- pt nbule sin. compl.
- pt pute sin. compl.
- pt voute sin. compl.
- pt voutere sin. compl.
- pt woute sin. compl.
- pt wute sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El terme vute fa referència al grup ètnic i és l'arrel per al terme persona. Els vutes anomenen la seva llengua nyindi vute, 'la parla dels vutes'. Els alemanys van denominar-los wute; els veïns bantús els anomenaven baboute, terme que fou adoptat per l'administració colonial francesa. Està conformat per unes deu variants dialectals. Segons sembla ha rebut una forta influència de la llengua ful.
El vute s'havia classificat com a llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun.
Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a la ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vutes. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els fuls i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.
El vute s'havia classificat com a llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun.
Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a la ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vutes. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els fuls i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.
vwanji
vwanji
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca wanji
- ca kivwanji sin. compl.
- ca kiwanji sin. compl.
- ca vwanji sin. compl.
- de Vwanji
- de Kivwanji sin. compl.
- de Kiwanji sin. compl.
- de Wanji sin. compl.
- en Wanji
- en Kivwanji sin. compl.
- en Kiwanji sin. compl.
- en Vwangi sin. compl.
- en Vwanji sin. compl.
- es wanji
- es kivwanji sin. compl.
- es kiwanji sin. compl.
- es vwangi sin. compl.
- es vwanji sin. compl.
- eu wanji
- eu kivwanji sin. compl.
- eu kiwanji sin. compl.
- eu vwangi sin. compl.
- eu vwanji sin. compl.
- fr vwanji
- fr kivwanji sin. compl.
- fr kiwanji sin. compl.
- fr wanji sin. compl.
- gl wanji
- gl kivwanji sin. compl.
- gl kiwanji sin. compl.
- gl vwangi sin. compl.
- gl vwanji sin. compl.
- it wanji
- it kivwanji sin. compl.
- it kiwanji sin. compl.
- it vwangi sin. compl.
- it vwanji sin. compl.
- nl Wanji
- nl Kivwanji sin. compl.
- nl Kiwanji sin. compl.
- nl Vwanji sin. compl.
- pt wanji
- pt kivwanji sin. compl.
- pt kiwanji sin. compl.
- pt vwangi sin. compl.
- pt vwanji sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic wanji se situa al nord del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa), al sud-oest de Tanzània. Entre els grups veïns dels wanjis hi trobem els sangus, al nord; els kingues, al sud; els benes, a l'est; i els safwes, a l'oest.
El wanji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiwanji. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wawanji, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El wanji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiwanji. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wawanji, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
