kaqchikel
kaqchikel
- ca kaqchikel
- ca cakchiquel sin. compl.
- ca kaqchiquel sin. compl.
- ar كاكتشيكيلية
- cy Kaqchikel
- cy Cakchiquel sin. compl.
- cy Kaqchiquel sin. compl.
- de Cakchikel
- de Cakchiquel sin. compl.
- de Kaqchikel sin. compl.
- de Kaqchiquel sin. compl.
- en Kaqchikel
- en Cakchiquel sin. compl.
- en Cakchiquiel sin. compl.
- en Kaqchiquel sin. compl.
- es kaqchikel
- es cakchiquel sin. compl.
- es kakchiquel sin. compl.
- eu kaqchikelera
- eu cakchiquel sin. compl.
- eu kaqchikel sin. compl.
- eu kaqchiquel sin. compl.
- fr cakchiquel
- fr kaqchikel sin. compl.
- fr kaqchiquel sin. compl.
- gl kaqchikel
- gl cakchiquel sin. compl.
- gl kaqchiquel sin. compl.
- gn kaqchikel
- gn cakchiquel sin. compl.
- gn kaqchiquel sin. compl.
- it kaqchikel
- it cakchiquel sin. compl.
- it kaqchiquel sin. compl.
- ja カクチケル
- nl Caqchiquel
- nl Kaqchiquel
- pt kaqchikel
- pt cakchiquel sin. compl.
- pt kaqchiquel sin. compl.
- ru Какчикель
- zh 卡克奇克
- zh 卡克奇克尔
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
Definition
El kaqchikel té prop de mig milió de parlants, cosa que fa que sigui una de les llengües maies de Guatemala que més es parla. Malgrat això, la seva situació és més delicada que la d'altres llengües força més petites en nombre de parlants, ja que la població està molt bilingüitzada i als carrers dels pobles i de les ciutats kaqchikels se sent sovint l'espanyol.
Sembla que el kaqchikel té força variació interna. Algunes fonts hi distingeixen fins a deu variants dialectals.
Els Anales de los Cakchiqueles és una obra escrita en kaqchikel per Francisco Hernández Arana Xajilá l'any 1571 i completada pel seu net Francisco Rojas l'any 1604. Es tracta d'una mostra important de la cultura maia en què es narren episodis de la mitologia i de la història kaqchikels.
A Mèxic hi ha població kaqchikel, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la guerra civil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Sembla que el kaqchikel té força variació interna. Algunes fonts hi distingeixen fins a deu variants dialectals.
Els Anales de los Cakchiqueles és una obra escrita en kaqchikel per Francisco Hernández Arana Xajilá l'any 1571 i completada pel seu net Francisco Rojas l'any 1604. Es tracta d'una mostra important de la cultura maia en què es narren episodis de la mitologia i de la història kaqchikels.
A Mèxic hi ha població kaqchikel, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la guerra civil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
