uspanteko
uspanteko
- ca uspanteko
- ca uspanteco sin. compl.
- cy Uspanteko
- cy Uspanteco sin. compl.
- de Uspanteco
- de Uspanteko sin. compl.
- en Uspanteko
- en Uspantec sin. compl.
- en Uspanteco sin. compl.
- es uspanteco
- es uspanteko sin. compl.
- eu uspantekera
- eu uspanteco sin. compl.
- eu uspantekera sin. compl.
- eu uspanteko sin. compl.
- fr uspantèque
- fr uspanteco sin. compl.
- gl uspanteko
- gl uspanteco sin. compl.
- gn uspantéko
- gn uspanteco sin. compl.
- it uspanteko
- it uspanteco sin. compl.
- pt uspanteco
- pt uspanteko sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche', Amèrica > Guatemala
Definition
L'uspanteko, una llengua localitzada únicament al municipi de San Miguel Uspantán, és una de les llengües maies de Guatemala amb menys parlants i algunes fonts la consideren amenaçada.
La paraula Uspantán, a partir del qual deriva el nom de la llengua, és d'origen nahua i sembla que significa 'lloc de muralles i pardals' (us, 'pardal'; pant, 'muralles', i tlan, 'lloc'). Moltes ciutats maies es van rebatejar amb noms nahua durant la conquesta, ja que els espanyols anaven acompanyats de nahues que els feien d'assistents i de guies. El nom original del grup ètnic era tz'unun.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
La paraula Uspantán, a partir del qual deriva el nom de la llengua, és d'origen nahua i sembla que significa 'lloc de muralles i pardals' (us, 'pardal'; pant, 'muralles', i tlan, 'lloc'). Moltes ciutats maies es van rebatejar amb noms nahua durant la conquesta, ja que els espanyols anaven acompanyats de nahues que els feien d'assistents i de guies. El nom original del grup ètnic era tz'unun.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
