hupa-chilula-whilkut
hupa-chilula-whilkut
- ca hupa-chilula-whilkut
- ca hoopa sin. compl.
- cy Hupa-Chilula-Whilkut
- cy Hoopa sin. compl.
- de Hupa-Chilula-Whilkut
- de Hoopa sin. compl.
- en Hupa-Chilula-Whilkut
- en Hoopa sin. compl.
- es hupa-Chilula-Whilkut
- eu hupera-chilulera-whilkutera
- fr hupa
- fr hoopa-chilula sin. compl.
- fr hupa-chilula-whilkut sin. compl.
- gl hupa-chilula-whilkut
- gl hoopa sin. compl.
- gn hupa-chilula-whilkut
- gn hoopa sin. compl.
- it hupa-chilula-whilkut
- it hoopa sin. compl.
- pt hupa-chilula-whilkut
- pt hoopa sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Costa del Pacífic > Califòrnia, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües atapascanes de la costa del Pacífic s'estenien des del sud d'Oregon fins al nord de Califòrnia. Se'n distingeixen dos grups: les llengües d'Oregon i les de Califòrnia. Les dues que han arribat als nostres dies, el hupa i el tolowa, estan pràcticament extingides.
No hi ha cap nom comú que aplegui les varietats hupa, chilula i whilkut, que estan íntimament relacionades. Els hupa habiten la vall Hoopa al llarg del curs baix del riu Trinity. A la dècada dels noranta, una vintena d'individus d'edat avançada parlaven el hupa. Els chilula viuen més a l'oest, al curs baix del riu Redwood Creek, però ja no parlen la llengua pròpia. Els whilkut viuen al sud dels chilula i tampoc conserven la llengua.
Històricament, els hupa han format una unitat cultural amb els veïns yuroks i karuks, malgrat que les llengües de cada grup són altament divergents. Comparteixen danses i cerimònies tradicionals diverses.
Tots els parlants de hupa són adults grans i la llengua ja no es transmet a les generacions joves. Per tant, aquesta llengua es troba en un procés d'extinció molt avançat.
Hi ha projectes de preservació de la llengua i de la cultura pròpies, que consisteixen, bàsicament, en classes en horari extraescolar i en campaments d'estiu. Els resultats són merament testimonials.
A la darreria dels anys seixanta del segle XX, es va adaptar l'alfabet Unifon per al hupa. Aquest alfabet es basa en el llatí, però l'amplia amb símbols fonètics per tal d'arribar a representar cada so d'una llengua amb una grafia pròpia (en una relació unívoca so-grafia). El sistema Unifon tenia, tanmateix, l'inconvenient que no es podia escriure amb una màquina d'escriure convencional i que era molt poc pràctic en l'ús informatitzat. Després d'uns decennis, finalment va ser substituït per adaptacions de l'alfabet llatí tradicional.
Els hupa s'autodenominen natinixwe. Els noms hupa i chilula són d'origen yurok.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües atapascanes de la costa del Pacífic s'estenien des del sud d'Oregon fins al nord de Califòrnia. Se'n distingeixen dos grups: les llengües d'Oregon i les de Califòrnia. Les dues que han arribat als nostres dies, el hupa i el tolowa, estan pràcticament extingides.
No hi ha cap nom comú que aplegui les varietats hupa, chilula i whilkut, que estan íntimament relacionades. Els hupa habiten la vall Hoopa al llarg del curs baix del riu Trinity. A la dècada dels noranta, una vintena d'individus d'edat avançada parlaven el hupa. Els chilula viuen més a l'oest, al curs baix del riu Redwood Creek, però ja no parlen la llengua pròpia. Els whilkut viuen al sud dels chilula i tampoc conserven la llengua.
Històricament, els hupa han format una unitat cultural amb els veïns yuroks i karuks, malgrat que les llengües de cada grup són altament divergents. Comparteixen danses i cerimònies tradicionals diverses.
Tots els parlants de hupa són adults grans i la llengua ja no es transmet a les generacions joves. Per tant, aquesta llengua es troba en un procés d'extinció molt avançat.
Hi ha projectes de preservació de la llengua i de la cultura pròpies, que consisteixen, bàsicament, en classes en horari extraescolar i en campaments d'estiu. Els resultats són merament testimonials.
A la darreria dels anys seixanta del segle XX, es va adaptar l'alfabet Unifon per al hupa. Aquest alfabet es basa en el llatí, però l'amplia amb símbols fonètics per tal d'arribar a representar cada so d'una llengua amb una grafia pròpia (en una relació unívoca so-grafia). El sistema Unifon tenia, tanmateix, l'inconvenient que no es podia escriure amb una màquina d'escriure convencional i que era molt poc pràctic en l'ús informatitzat. Després d'uns decennis, finalment va ser substituït per adaptacions de l'alfabet llatí tradicional.
Els hupa s'autodenominen natinixwe. Els noms hupa i chilula són d'origen yurok.
