mandara
mandara
- ca mandara
- ca mandara montagnard sin. compl.
- ca ndara sin. compl.
- ca wandala sin. compl.
- cod wandala
- de Mandara
- de Madara sin. compl.
- de Tabar sin. compl.
- de Wandala sin. compl.
- en Mandara
- en Mandara montagnard sin. compl.
- en Ndara sin. compl.
- en Wandala sin. compl.
- es mandara
- es mandara montagnard sin. compl.
- es ndara sin. compl.
- es wandala sin. compl.
- eu mandara
- eu mandara montagnard sin. compl.
- eu ndara sin. compl.
- eu wandala sin. compl.
- fr mandara
- fr madara sin. compl.
- fr tabar sin. compl.
- fr wandala sin. compl.
- gl mandara
- gl mandara montagnard sin. compl.
- gl ndara sin. compl.
- gl wandala sin. compl.
- it mandara
- it mandara montagnard sin. compl.
- it ndara sin. compl.
- it wandala sin. compl.
- nl Mandara
- nl Wandala sin. compl.
- pt mandara
- pt mandara montagnard sin. compl.
- pt ndara sin. compl.
- pt wandala sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El mandara és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, gvoko, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns.
La comunitat wandala, que viu a les planes, representa una excepció. Es tracta d'un grup socioculturalment diferent de la resta de mandares, de tradició endogàmica i altament monolingüe. Com que és el grup dominant en termes socioeconòmics, el mandara o wandala sol emprar-se com a llengua de comunicació intergrupal de la regió, raó per la qual s'estima que uns 35.000 individus el coneixen com a segona llengua.
El mandara o wandala consta de diversos dialectes, entre els quals els de Kamburwama, Masfeima, Jampalam, Mazagwa, Gwanje, Mur i Gamargu. La varietat escollida com a estàndard és la parlada a Mora, el centre administratiu i econòmic de la subdivisió de Mora. Tanmateix, el francès és la llengua preeminent a l'Administració.
Els parlants mandares del Camerun solen parlar també ful i, si han estat escolaritzats, francès. Els de Nigèria, en canvi, solen saber haussa i anglès.
Des del punt de vista lingüístic, el mandara ha rebut influències del kanuri i de l'àrab, ja que bona part de la població mandara és de religió islàmica.
La designació mandara és la més habitual en l'àmbit administratiu, malgrat que el grup anomena la seva llengua wandala.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns.
La comunitat wandala, que viu a les planes, representa una excepció. Es tracta d'un grup socioculturalment diferent de la resta de mandares, de tradició endogàmica i altament monolingüe. Com que és el grup dominant en termes socioeconòmics, el mandara o wandala sol emprar-se com a llengua de comunicació intergrupal de la regió, raó per la qual s'estima que uns 35.000 individus el coneixen com a segona llengua.
El mandara o wandala consta de diversos dialectes, entre els quals els de Kamburwama, Masfeima, Jampalam, Mazagwa, Gwanje, Mur i Gamargu. La varietat escollida com a estàndard és la parlada a Mora, el centre administratiu i econòmic de la subdivisió de Mora. Tanmateix, el francès és la llengua preeminent a l'Administració.
Els parlants mandares del Camerun solen parlar també ful i, si han estat escolaritzats, francès. Els de Nigèria, en canvi, solen saber haussa i anglès.
Des del punt de vista lingüístic, el mandara ha rebut influències del kanuri i de l'àrab, ja que bona part de la població mandara és de religió islàmica.
La designació mandara és la més habitual en l'àmbit administratiu, malgrat que el grup anomena la seva llengua wandala.
