makua
makua
- ca makua
- ca imakua sin. compl.
- ca kimakua sin. compl.
- ca makhua sin. compl.
- ca makhuwa-meetto sin. compl.
- ca makoa sin. compl.
- ca makuwa sin. compl.
- ca mato sin. compl.
- de Makua
- de Emakua sin. compl.
- de Macua sin. compl.
- de Makhuwa sin. compl.
- de Maquoua sin. compl.
- en Makua
- en Imakua sin. compl.
- en Kimakua sin. compl.
- en Makhua sin. compl.
- en Makhuwa-meetto sin. compl.
- en Makoa/Makuwa sin. compl.
- en Mato sin. compl.
- es makua
- es imakua sin. compl.
- es kimakua sin. compl.
- es makhua sin. compl.
- es makhuwa-meetto sin. compl.
- es makoa/Makuwa sin. compl.
- es mato sin. compl.
- eu makua
- eu imakua sin. compl.
- eu kimakua sin. compl.
- eu makhua sin. compl.
- eu makhuwa-meetto sin. compl.
- eu makoa/Makuwa sin. compl.
- eu mato sin. compl.
- fr makhuwa
- fr imakua sin. compl.
- fr makhua sin. compl.
- fr makua sin. compl.
- fr maquoua sin. compl.
- gl makua
- gl imakua sin. compl.
- gl kimakua sin. compl.
- gl makhua sin. compl.
- gl makhuwa-meetto sin. compl.
- gl makoa/Makuwa sin. compl.
- gl mato sin. compl.
- it makua
- it imakua sin. compl.
- it kimakua sin. compl.
- it makhua sin. compl.
- it makhuwa-meetto sin. compl.
- it makoa/Makuwa sin. compl.
- it mato sin. compl.
- nl Makua
- nl Imakua sin. compl.
- nl Makhua sin. compl.
- nl Makhuwa sin. compl.
- nl Maquoua sin. compl.
- pt makua
- pt imakua sin. compl.
- pt kimakua sin. compl.
- pt makhua sin. compl.
- pt makhuwa-meetto sin. compl.
- pt makoa/Makuwa sin. compl.
- pt mato sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definition
El makua es parla al nord de Moçambic, on és la llengua majoritària, i a l'extrem sud de Tanzània. Aquesta llengua és lingüísticament propera al lomwe (parlat a Moçambic) i consta de diversos dialectes, entre els quals els següents: emakhuwa, enahara, esaaka, esankaci, emarevoni, elomwe, emeetto i echirima.
El makua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El makua rep altres denominacions, entre les quals kimakua. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamakua, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El makua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El makua rep altres denominacions, entre les quals kimakua. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamakua, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
